Tòpics literaris d'Horaci i l'elegia d'Ovidi: anàlisi i significat

Tòpics literaris d'Horaci

El més famós d’Horaci és la quantitat de tòpics literaris que va desenvolupar en la seva obra, alguns heretats de poetes grecs. Aquests tòpics han passat a la posteritat amb el nom que els hi va donar Horaci. Un tòpic és una expressió o un argument que va encunyar un escriptor a propòsit d’una idea i que, posteriorment, són adoptats per suggerir aquesta mateixa idea. Un dels més famosos seria el beatus ille, que consisteix en l’elogi i la idealització de la tranquil·litat de la vida del camp, en contraposició a la vida agitada de la ciutat. Aurea mediocritas seria l’elogi de la moderació; segons Horaci, la felicitat es troba en un punt mig, és a dir, ser massa ric et fa entrar en un cercle d’ambicions i si ets massa pobre vius pendent del dia a dia... El frugaliter consisteix en l’elogi de la frugalitat, és a dir, s’han de buscar els plaers senzills de la vida, ser feliç i viure amb el que tens (plaers senzills). Tempus fugit fa al·lusió a la fugacitat del temps i a la mort, que ens iguala a tots i ens hauria d’allunyar de les ambicions desmesurades. El carpe diem, que representa la conseqüència immediata del tòpic anterior: davant de la inexorabilitat de la mort, cal aprofitar cadascun dels moments que ens regala la vida. Carpo prové del grec, que vol dir collir. El monumentum aere perennius significa un monument més durador que el bronze. Es refereix a la immortalitat de l’artista. L’escriptor és conscient que, gràcies a la gran qualitat de la seva obra, esdevindrà un poeta immortal.

L'elegia i Ovidi

Dístic elegíac = hexàmetre + pentàmetre.

La gran majoria de les vegades que s’utilitzava aquesta forma mètrica era per parlar de sentiments amorosos, la qual cosa va fer que, amb el pas del temps, la paraula elegia fos utilitzada per designar el tema del que es tractava i no per la fórmula mètrica. Un dels poetes que va utilitzar aquest tipus d’esquema mètric amb aquest tipus de temàtica va ser Ovidi en bona part de la seva obra. El seu nom complet és Publius Ovidius Naso. Va néixer l’any 43 a.C. a Sulmona, una ciutat del centre d’Itàlia. És bastant més jove que Virgili i Horaci. Això explicaria que defugís sempre la temàtica patriòtica, política, i es dediqués a temes més superficials, ja que gairebé sempre és poesia eròtico-amorosa. Ell va viure en una època de pau. Va fer un viatge a Grècia per estudiar i no es va voler dedicar a la política, sinó a escriure. Ell mateix ens diu en uns versos que tot el que intentava escriure li sortia en vers. Formarà part d’un altre cercle literari, no de Mecenes, sinó de Marc Valeri Messala.