Vida i Mort a l'Antiga Roma: Ritus, Déus i Habitatge

El darrer viatge: Ritus funeraris romans

Funeral celebrat meticulosament: de la porta es penjaven branques de xiprer i no hi havia flama a l'altar; el cadàver era rentat i perfumat. Es passejava pel fòrum on es feia un discurs, i algunes cares es tapaven amb màscares de cera.

• Incineració: les cendres es dipositaven als nínxols (columbaris).
• Enterrament: els cossos eren inhumats a panteons.

Els cementiris se situaven a les afores de la ciutat. El dol durava 9 dies, durant els quals anaven vestits de negre i descuidats; se'ls recordava al febrer (mes de la purificació).

El món dels morts: L'inframón romà

Les ànimes anaven a l'infern (Hades-Avern), governat per Plutó i la seva companyia. Creuaven la llacuna Estígia conduïts per Caront, a qui pagaven el peatge (una moneda d'or sota la llengua). A la porta hi havia el Cèrber (gos de tres caps), i eren jutjats per Èac i Minos, que triaven la seva estança.

Segons Virgili, hi havia 7 regions:

• Tàrtar: per als malvats (càstig etern).
• Camps Elisis: per a les ànimes bones i els herois.
• Riu Leteu: per oblidar la vida passada.

El panteó romà: Déus i atributs

• Zeus/Júpiter: pare dels déus, Olimp, àguila.
• Hera/Juno: protectora del matrimoni, pavó.
• Apol·lo: art i bellesa (bessó), lira i llorer.
• Àrtemis/Diana: castedat i caça, armada amb fletxes.
• Hermes/Mercuri: missatger i mercader, casc alat.
• Hefest/Vulcà: foc i metalls, eines de fargaire.
• Ares/Mart: guerra, casc i armes.
• Demèter/Ceres: agricultura, camps i dones, feix d'espigues.
• Afrodita/Venus: amor i bellesa, petxina, poma i colom.
• Posidó/Neptú: mar, trident i carro marí.
• Hades/Plutó: món subterrani i morts, xiprer.
• Dionís/Bacus: vi i festes, carres de raïm i fulles d'heura.

L'habitatge romà: Evolució i tipologies

L'habitatge deriva de les barraques rectangulars amb sostre de palla i una sola planta. Per influència dels etruscos, es divideixen en tres tipus (dues urbanes i una rural):

La Domus

Per a famílies benestants, d'una sola planta i sense finestres orientades a l'exterior; la llum i l'aigua entraven pel pati. Parts principals:

• Ianua: porta que divideix el passadís, el vestíbul i les fauces.
• Ostiarius: el porter, que tenia la seva pròpia cella.
• Tabernae: botigues a l'exterior llogades.
• Atrium: centre familiar amb el compluvium (obertura superior) i l'impluvium (estany inferior).
• Estances: cubicula (dormitoris), alae, triclinium i l'estança del pater familias.
• Peristylum: jardí decorat d'origen grec amb estances com l'exedra, culina (cuina) i lavatrinae.

L'Insula

Per als plebeus, eren blocs de pisos de lloguer (6 o 7 pisos) fets amb materials barats. Tenien finestres sense vidres (on passava fred i calor), no hi havia aigua corrent, disposaven de lavatrinae comunitàries i un petit pati de veïns.

La Vila

El fundus es dividia en dues parts:

• Rustica: per a criats i animals. Incloïa cortes (corrals), bubilia (bous), equilia (cavalls) i zones d'agricultura com el granarium, horreum i apothecae.
• Urbana: segona residència en llocs privilegiats (prop de boscos o rius). Amb una distribució similar a la domus però amb més jardí, amplitud i rica decoració.

Pel que fa a la funcionalitat i decoració, destacaven els mobles com el lectus, triclinium i cubicula. Els seients incloïen el subsellium (tamboret), la sella i la cathedra (butaca amb braços), a més de les mensae (taules). La decoració es basava en pintura directa a les parets i mosaics fets amb tessel·les. La il·luminació es feia amb llums d'oli (lucernae) i canelobres decorats.