El procés d'aculturació i romanització a la península
Conquesta romana de la península
Després de l'expulsió dels cartaginesos va començar la primera fase, el domini de la costa oriental de la península. El segon període de conquesta es caracteritza per les guerres contra els pobles de la meseta. Va ser una guerra llarga a causa de la resistència dels lusitans i dels celtibers fonamentalment. Una vegada pacificada una bona part d'Hispània, només quedaven fora del domini romà les terres del nord. Al final del segle I a.C. van ser sotmeses les bel·licoses tribus de càntabres i asturs.
Romanització
Es tracta d'una romanització més o menys profunda del seu sistema de vida, basat en uns elements cohesius comuns:
- Mateixes lleis o dret romà.
- Xarxa de comunicacions, tant per terra com per mar, que els faciliten els intercanvis culturals per totes bandes de l'imperi.
- Model urbanístic que exporten a multitud de ciutats.
- Llengua llatina que actua com a llengua franca i hegemònica.
- Manifestacions culturals, sovint vinculades a l'oci, que els ciutadans romans exporten com a poble colonitzador i entre les quals cal comptar la literatura.
Aculturació
S'entén el procés de canvi que experimenten les formes de civilització d'una societat quan entra en contacte amb les d'una altra societat diferent.
- Factor geogràfic: Els romans, per tal de poder desplaçar-se ràpidament a qualsevol punt del territori, van construir una xarxa de carreteres de 80.000 km que confluïa a Roma.
- Factor polític: Hi establien colònies que reproduïen exactament l'organització de Roma, tant des del punt de vista polític com administratiu, social i cultural.
- Factor humà: Representat sobretot pels soldats que, després de llicenciar-se, generalment no tornaven als seus llocs d'origen sinó que romanien com a ciutadans d'alguna de les colònies que Roma tenia arreu. Per mitjà del casament amb nadiues, esdevenien el factor més important de propagació de la llengua i dels seus costums d'origen.
- Factor lingüístic: És el més important, ja que justifica el fet més paradigmàtic del procés de romanització: l'aparició de les llengües romàniques a partir de la barreja del llatí amb les llengües que existien prèviament a la conquesta.