Les Guerres Púniques: Roma, Cartago i la Conquesta d'Hispània
Tema: Guerres Púniques. Data: 218-201 aC. Espai geogràfic: Mar Mediterrània. Llegenda: (Explicar llegenda mapa)
Anàlisi de la Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica va ser la més important de les tres Guerres Púniques lliurades entre Roma i Cartago, que van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma. Roma va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar sent sobirana del seu territori nord-africà. La guerra es data des del 218 aC (data de declaració de guerra de Roma després de la destrucció de Sagunt) fins al 201 aC, any en què Aníbal i Escipió van acordar les condicions de rendició de Cartago. En la Segona Guerra Púnica destaca la Batalla de Cannas.
Context Històric: L'Ascens de Cartago
Els Púnics van arribar a la península ibèrica entre els segles VI i V aC i hi van romandre fins al segle III aC, amb l'arribada dels romans. La seva economia es basava en el comerç, la mineria, la saladura de peix, el garum i van aportar el culte a la deessa de la fertilitat, Tanit. La colonització tenia una finalitat comercial, però més tard va esdevenir de conquesta, coincidint amb la Segona Guerra Púnica. Cartago, ciutat fundada pels fenicis l'any 814 aC a la costa nord-africana, es va convertir en la potència hegemònica de l'oest mediterrani, juntament amb els grecs, en heretar i ampliar les rutes comercials fenícies. La decadència fenícia explica l'auge de Cartago, la seva antiga colònia.
L'hegemonia de Cartago es va mantenir fins a l'enfrontament amb Roma en les Guerres Púniques, anomenades així perquè als cartaginesos se'ls coneixia com a “punos”.
Les Guerres Púniques: Fites Clau
- Primera Guerra Púnica (264-241 aC): Expulsió de Cartago de Sicília.
- Segona Guerra Púnica (218-201 aC): Expulsió de la península ibèrica.
- Tercera Guerra Púnica (149-146 aC): Destrucció de Cartago.
Els cartaginesos van iniciar la seva presència amb l'establiment d'una colònia comercial a Eivissa (660 aC). La pèrdua en la Primera Guerra Púnica, l'expulsió de Cartago de Sicília i el control per part de Roma de Sicília, Còrsega i Sardenya van provocar el seu assentament al sud de la península ibèrica, zones ocupades inicialment pels fenicis, i es van expandir. Van crear colònies, tot i que l'exponent més clar del poder cartaginès a la península va ser Cartago Nova. La utilització de la península per part d'Aníbal en la Segona Guerra Púnica va originar el desembarcament de tropes romanes a Empúries, l'any 218 aC. Així, el pas dels cartaginesos per la península va ser breu i es va desenvolupar en el context de la Segona Guerra Púnica, que va acabar amb la derrota militar de Cartago, posant fi a la presència dels cartaginesos a la península, expulsats pels romans, moment en què es va iniciar la seva decadència. En el context de la Segona Guerra Púnica, Magó va ser el fundador de Magó (Maó). Amb la posterior caiguda i destrucció de la ciutat de Cartago pels romans, l'any 146 aC (Tercera Guerra Púnica, que va durar 3 anys), es va començar a configurar a la península la Hispània romana. La van començar els romans, per por a una revolta del poder cartaginès. Roma va iniciar la cruel execució de Cartago, amb el suport de Masinissa I, i va guanyar la guerra gràcies a l'exèrcit d'Escipió Emilià. Cartago va ser arrasada i no es va reconstruir fins al cap de 150 anys, amb Juli Cèsar.
Conclusió: L'Inici de la Hispània Romana
Amb el final de la Segona Guerra Púnica va començar la conquesta romana de la península ibèrica, on la situació no estava controlada. A la península hi havia dues guarnicions: a la vall del Guadalquivir i a Catalunya, prefigurant les dues províncies en les quals es dividiria el territori d'Hispània: Ulterior i Citerior.
La llarga i difícil conquesta d'Hispània va continuar a les terres de l'interior peninsular, amb les Guerres Celtibèriques i Lusitanes, i no va acabar fins al 19 aC amb les campanyes d'August contra els càntabres i l'ocupació, mai consolidada, del nord peninsular.