Hispània Romana: Conquesta i Romanització (218 aC - 19 aC)
Hispània Romana: Conquesta i Romanització
1a Etapa (218-202 aC): La Segona Guerra Púnica
L'exèrcit de Cartago ataca Sagunt, ciutat aliada de Roma. Com a conseqüència, Roma i Cartago inicien la Segona Guerra Púnica. Publi Corneli Escipió, comandant romà que va derrotar Anníbal a la batalla de Zama, va enviar dues legions a la Península Ibèrica. Van desembarcar a Emporion (218 aC) amb l'objectiu de tallar els subministraments de l'exèrcit cartaginès.
Roma va anar controlant poc a poc les ciutats ibèriques que pertanyien a Cartago (com Sagunt) i les colònies cartagineses (Cartago Nova i Gadir). Després d'haver guanyat la Segona Guerra Púnica i expulsat els cartaginesos, Roma va controlar la costa mediterrània. Roma va passar a administrar tot el territori amb l'objectiu d'obtenir beneficis econòmics.
2a Etapa (154-133 aC): Expansió i Resistència
El desig de Roma d'administrar tot el territori va provocar enfrontaments constants amb els pobles ibèrics, com la revolta dels turdetans i l'alçament dels ilergets. Posteriorment, Roma va trobar una forta resistència per part de la Lusitània i la Celtibèria, ja que volia expandir-se per l'interior de la Península.
Guerres Lusitanes (154-137 aC)
Aquestes guerres van ser provocades per l'atac d'un cap lusità a les riques terres del sud de la Península. L'actitud del cap romà Galba va provocar un alçament dels lusitans dirigits per Viriat. Amb tàctiques de guerrilla (emboscades), van derrotar gradualment els romans. Com a conseqüència, els romans es van comunicar amb els delegats de Viriat amb l'objectiu d'assassinar el seu cap a canvi de diners. L'exèrcit lusità va acceptar i, sense el seu líder i debilitat, Roma va aprofitar per arrasar-los.
Guerres Celtibèriques (154-133 aC)
Aquestes guerres van durar molt de temps, ja que els habitants de Numància van ser ajudats per altres pobles de la Meseta. Els romans van destruir, robar i arrasar fins que Escipió Emilià va eliminar la resistència celtibèrica després de la destrucció de Numància. Roma va ocupar tot el terreny de la Península Ibèrica fins a la Serralada Cantàbrica.
Cecili Metel, l'any 123 aC, va iniciar la conquesta de les Illes Balears i poc després la seva annexió a Roma, controlant així tota Hispània, excepte el nord i el nord-est.
3a Etapa (29-19 aC): La Conquesta Final
Aquesta fase de conquesta tenia com a objectiu ocupar el que quedava a la Península, és a dir, el nord i el nord-est, on habitaven els càntabres i els àsturs.
Guerres Càntabres (29-19 aC)
Aquestes guerres van tenir lloc durant el regnat d'August, el primer emperador romà. Van causar la derrota dels pobles indígenes a causa d'una repressió dura i la destrucció de la majoria dels seus poblats. Per reduir el nombre de rebel·lions, els romans van establir legions permanents (Legio VII i Astrurica Augusta), que van arribar a convertir-se en nuclis urbans.
Amb aquesta conquesta i destrucció, Roma s'assegurava la circulació i l'explotació de riques zones mineres. La frontera (limes) va arribar fins a la costa de la Mar Cantàbrica, encara que la romanització d'aquest territori va ser més feble que en altres zones.