L'oratoria grega: Lisies, Demòstenes i Isòcrates

L'oratoria

L'oratoria és l'art de parlar amb eloqüència en públic. Les cinc parts de què s'ocupa l'oratoria són: la invenció, la disposició, l'elocució, la memòria i la declamació.

Aristòtil va classificar l'oratoria en tres gèneres:

• Oratoria política o deliberativa.
• Oratoria judicial o forense.
• Oratoria demostrativa o epidíctica.

Demòstenes, Lisies i Isòcrates van ser els representants més destacats en els tres tipus d'oratoria.

Oratoria judicial: Lisies

Com a orador, Lisies destaca per dues qualitats:

• L'elegància i fluïdesa d'estil, fundades en un gran domini de l'idioma àtic.
• La destresa per adaptar els seus discursos al caràcter de qui devia pronunciar-los.

Es conserven una trentena de discursos i, d'ells, mereix especial atenció el Contra Eratòstenes per diversos conceptes:

• És dels més extensos i destaca pel seu mèrit literari.
• És l'únic dels pronunciats per Lisies que se'ns ha transmès en la seua totalitat.
• Aporta valuosos fets històrics.

En ell, acusa Eratòstenes d'haver assassinat el seu germà sota la tirania dels Trenta. Lisies és el representant de l'estil pla en oratoria: puresa de la llengua àtica, senzillesa de la frase, claredat de conceptes, període polit i concís.

Oratoria política: Demòstenes

Representa el cim de l'oratoria grega. Els seus discursos polítics estan quasi tots dominats per la mateixa idea: resistir l'agressió macedònia. Destaquen: Filípiques, Olíntiques, Per la pau i Sobre la Corona; aquest últim és considerat com l'obra oratòria més important del món antic.

Demòstenes conquista i captiva l'oient per atraure'l per mitjà de la persuasió. L'estil és vigorós i sever.

Oratoria demostrativa: Isòcrates

Va crear una famosa escola de retòrica on va sorgir tota una plèiade de grans personalitats, no sols literàries sinó també polítiques. Els discursos més importants són: el Panegíric i el Panatenaic.

Va ser el pare de la paideia més realista i accessible que la de Plató i més literària que la d'Aristòtil, i que va constituir el nucli de l'ensenyança retòrica. El programa teòric de la seua ensenyança s'exposa en Contra els sofistes.

Isòcrates fou el pensador polític més influent del s. IV, però sobretot va ser un gran artista de la prosa grega; és una prosa autènticament musical i poètica.