L'Art i la Història de l'Imperi Romà
L'Imperi Romà: Poder, Art i Romanització
El cap militar de l'Imperi és l’emperador, que assumeix tots els poders. Aquest període històric comprèn des del segle I aC (any 31) fins al segle V dC. El primer emperador va ser Octavi August.
Aquesta és l'etapa de romanització més forta, durant la qual Roma consolida el seu domini a la Mediterrània. Aquesta expansió es duu a terme per la via militar i política a les zones rebels, amb lleis, però també mitjançant l'art, ja que Roma imposa els seus models culturals.
Per tant, l'objectiu de l'art romà té una funció propagandística i de romanització, a diferència de l'art a Grècia, on la funció acostumava a ser principalment religiosa. El poder està molt centrat en la figura de l’emperador, i per això els diferents períodes dins d’aquesta època estan marcats pels diversos emperadors, que defineixen els corrents polítics i també els estètics. Així, trobem emperadors amb una tendència més gran cap al món grec i hel·lenístic, mentre que en altres etapes aquesta influència no és tan marcada.
De la Pax Augusta a la Crisi de l'Imperi
El període comença amb una llarga etapa de pau, la Pax Augusta, inaugurada per Octavi August. Aquesta pau va posar fi a les guerres civils i va durar fins al segle II dC. A partir d'aquest moment, l'Imperi comença a patir diverses crisis, tant internes com externes.
Causes Principals de la Crisi
- Crisi interna: L'aparició i l'extensió del cristianisme. De ser una religió perseguida, passarà a ser la religió oficial de l'Imperi. Un fet clau és l'Edicte de Milà l'any 313 dC, promulgat per l'emperador Constantí, que legalitza el culte cristià. A partir del segle IV, trobem moltes construccions sota la influència cristiana.
- Crisi externa: La pressió constant exercida pels anomenats pobles bàrbars a les fronteres de l'Imperi.
Divisió i Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Aquesta pressió a les fronteres arribarà fins al punt que, per mantenir millor el control, es decidirà dividir l'Imperi en dues meitats. L'any 395 es constitueixen oficialment:
- L'Imperi Romà d'Occident, que finalment serà envaït pels bàrbars.
- L'Imperi Romà d'Orient (més tard conegut com a Imperi Bizantí), amb capital a Constantinoble (actual Istanbul, antiga Bizanci).
Aquesta divisió permetrà que l'Imperi Bizantí sobrevisqui durant tota l'edat mitjana. No obstant això, l'Imperi Romà d'Occident serà finalment conquerit l'any 476 dC (segle V).
La majoria d'obres d'art romà que conservem formen part d'aquest període imperial.