La Història, l'Oratòria i la Retòrica a la Roma Clàssica

Evolució de la Historiografia Romana

La història com a gènere amb personalitat pròpia sol aparèixer tard en totes les cultures. A Grècia comença al segle V aC, quan la literatura grega havia assolit la seva maduresa. A Roma comença rudimentàriament al segle III aC. La història grega solia centrar-se en els fets presents i universals; la romana, en canvi, mira cap al passat i només gira al voltant d'Roma.

La història romana té d'una banda un to de pessimisme, ja que és comptada per membres del senat o persones afins a ell; d'altra banda, conté una idea de grandesa en els fets que parlen de l'expansió.

Fonts de la Història Romana

• Arxius: Inscripcions, documents oficials, lleis i tractats constitueixen una de les primeres fonts de fets dignes de ser recordats o tinguts en compte.
• Laudationes funebres: Als funerals de personatges distingits per la seva activitat política, religiosa o literària, eren pronunciats discursos de joança, destacant els seus fets més rellevants i la seva persona.
• Fasti Capitolini: El fonament de la cronologia romana era la taula anual d'aquests magistrats, dels quals rebia nom l'any (cònsols, dictadors i funcionaris).
• Annales Maximi: Des dels voltants de l'any 300 aC eren exposats al fòrum per part del pontífex màximus els fets religiosos quotidians més dignes de destacar, així com els dies fastos i nfastos.

Gèneres Historiogràfics a Roma

1. Història èpica: En un començament, a finals del segle III aC, es va redactar una història amb to èpic, fruit de la influència de l'Odissea d'Andrònic. Era una història de tipus mitològic. Exemples: Bellum Punicum d'Enni, Annals.
2. Anualística: Des del segle III aC fins a les acaballes del segle II aC, va existir a Roma la tradició de comptar la història any rere any, seguint la tradició dels annals pontificis màxims. Ja al començament del segle I aC, Claudi Quadrigari i Valeri Antias escriuen una història on tenia més valor la forma i la lliçó moralitzant que el rigor històric. Autors: Q. Fabi Pictor (fi del s. III aC): Annals; M. Porci Cato (mitat del s. II aC): Orígens.
3. Biografia: Influenciada pels elogis de les laudationes funebres i, sobretot, en els hypomnemata dels monarques hel·lènics, es basava en la descripció de fets al voltant d'un determinat personatge. Autors: C. Iulius Caesar: De bello gallico, De bello civili; Corneli Nepos: De viris illustribus; Suetoni: Vida dels dotze cèsars.
4. Monografia històrica: Es centrava en uns fets determinats cabdals per a l'estat. Autors: Sal·lusti: La conjuració de Catilina, Guerra de Jugurta.
5. La nova anualística: Titus Livi, durant el principat d'Octavi August, va redactar una història que, des dels orígens de Roma, pretenia arribar al seu moment present. Autor: Tit Livi: Ab urbe condita.
6. La historiografia patètica: Tàcit fou sense dubte l'últim i un dels més grans historiadors de Roma. Va narrar fets recents (Historiae) i feia una bona anàlisi dels mòbils humans dels fets, realitzant un exaustiu retrat psicològic dels personatges. Obres: Corneli Tàcit: Historiae, Annals, Germània.

C. Iulius Caesar: Orígens i Cursus Honorum

Després de ser pretor a la província de la Lusitània, comença la vertiginosa carrera política a Roma. A l'any 60 aC, després del consolat de Ciceró i de la conjuració de Catilina, constitueix un govern tripartit (triumviratum) amb el general triunfador Pompeu i el conservador Crassus.

Al 58 aC, després d'acabar el nomenament de cònsol al 59 aC, aconsegueix que se l'enviï a la Gàl·lia per tal de pacificar la zona central que assetjava els aliats romans del sud-est gal (Gàl·lia Narbonense). Després de 8 anys de guerra (58-51 aC) Cèsar vol tornar a Roma continuant com a governant, amb poders ordinaris o extraordinaris.

A l'any 50 aC travessa el Rubicó i es fa amb part de l'erari públic per tal de fer la guerra contra Pompeu, el seu rival polític. A l'any 48 aC el derrota a Farsalos, a Grècia, però la guerra continua a Hispània contra els pompians. Serà a l'any 45 aC quan definitivament Cèsar derroti els pompians a Munda (Montilla – Còrdova). A partir d'aquest moment el poder de Cèsar fou absolut, fins que el 15 de març del 44 aC fou assassinat per una conjura de senadors defensors del restabliment de la república, encapçalats per Brutus i Cassius.

Cèsar Scriptor i l'Estil Literari

L'amplitud de la formació de Juli Cèsar i la varietat dels seus interessos es fan palesos en els diversos gèneres literaris que va cultivar, com a complement de la seva activitat política en el cas de l'oratòria i els commentarii (memòries sobre les seves campanyes militars).

• Commentarii rerum gestarum (La guerra de les Gàl·lies): Narra la conquesta de la Gàl·lia (58-51 aC) en vuit llibres, l'últim dels quals va ser escrit pel seu lloctinent Hirci. Fa una bona descripció del país i relata les campanyes contra els helvecis, els germànics i els belgues, les expedicions a Britànnia i l'esclafament de la revolta general gala de Vercingetòrix.
• Commentarii rerum gestarum (La guerra civil): En 3 llibres relata les causes i el desenvolupament de la guerra civil entre Cèsar i Pompeu (49-48 aC) en diversos jocs de l'imperi (Itàlia, Gàl·lia, Hispània), la victòria sobre Pompeu a Farsàlia i la persecució del seu enemic fins a Alexandria (Egipte), on és assassinat.

L'obra es considera inacabada, ja que no narra la continuació de la guerra a Egipte i al nord d'Àfrica, que va ser represa per 2 relats scrits per 2 dels seus partidaris.

Els Gèneres Literaris Romans

• Drama èpica: Representació escènica del diàleg. Transmissió de valors ètics. La tragèdia i atelana per part de la palliata.
• Oratòria: Argumentació per a persuadir. Gènere de pràixis política i judicial.
• Història: Descripció dels fets passats. Cercava l'estudi del passat com a model per al present.
• Lírica: Poemes de temàtica diversa. La seva intenció és el ritme i el cant.
• Elegia: Poemes de lamentació per l'absència o pèrdua d'un ésser estimat.

Autors principals: Plaut, Terenci, Virgili, Ciceró, Juli Cèsar, Titus Livi, Horaci, Ovidi.

Oratòria i Retòrica

L'oratòria és la pràctica del discurs com a eina per a convèncer, persuadir o joar o criticar fets humans. Segons Aristòtil, s'ha d'argumentar amb ètos i pàtos: allò que és convenient per a l'ús i costum, i allò relatiu al sentiment, a la força del discurs, al convenciment i a la vemència. La retòrica és la teorització sobre com s'ha de construir aquest discurs, analitzant com es pot argumentar i com s'han d'expressar les idees.

Funcions de l'Oratòria (Segons Aristòtil)

1. Joar o elogiar les virtuts d'algú: genus laudativum.
2. Explicar i demostrar en la controvèrsia política: genus deliberativum.
3. Convèncer (persuadir) davant un tribunal: genus iudicialium.

Parts de la Retòrica

1. Inventio: Es tracta de crear els arguments més importants del discurs per a poder convèncer o persuadir.
2. Dispositio: Consistia a distribuir adequadament els temes i arguments.
3. Elocutio: És l'elecció de les expressions i frases més adients.
4. Memoria: L'orador havia de memoritzar el seu pla d'acció per tal de ser efectiu.
5. Actio: Es tractava d'interpretar amb gestos i modulació de la veu el discurs.

Parts del Discurs

• L'exordium: Començament del discurs en el qual s'intenta captar l'atenció de l'auditori amb l'exposició de motius.
• La narratio: Exposició clara i breu dels fets.
• La confirmatio: O argumentació.
• La refutatio: En la qual es rebutgen els arguments de l'adversari.
• La peroratio: Part final de to emotiu, on l'orador tracta d'inclinar al seu favor la voluntat de l'auditori o dels jutges.

Tipus d'Estils Lingüístics

1. Asiàtic: Empra un llenguatge molt florit i ornamentat. Procedia de les ciutats gregues d'Àsia Menor.
2. Àtic: És l'estil oposat a l'anterior i és originari d'Atenes. Presenta un llenguatge molt simple i menysprea l'ornamentació.
3. Rodi: És el més recent i defensa un estil intermedi entre els dos segles anteriors. Com el seu nom indica, és originari de l'illa de Rodes.

Biografia de Ciceró

Marcus Tullius Cicero era un homo novus, és a dir, un nouvingut dins l'elit social romana, ja que era fill d'un burgès del nord de Roma. Va formar-se a Roma i, fins i tot, va anar a Grècia a completar i especialitzar la seva formació. A l'any 70 aC va enfrontar-se en judici contra el major advocat romà del moment, Quintus Hortensius; Ciceró havia d'acusar Verres de corrupció política com a governador de l'illa de Sicília. Ciceró va aconseguir el seu primer gran èxit.

A l'any 63 aC fou elegit cònsol tenint com a rival a Sergius Catilina, del partit popular, el qual tenia el suport de Ciceró i Clodi. És així que Catilina va fer un cop d'estat; es va aixecar en armes i pretenia acabar amb Ciceró. Descoberta la conjura, fou condemnat. A l'any 60 aC Juli Cèsar és triat cònsol i forma triumvirat amb Pompeu i Crassus. 2 anys més tard (58 aC) Ciceró és condemnat a l'exili a Cilícia per part del tribú de la plebs Clodi. Tornarà 1 any després i la seva obra tindrà una tendència moderada, cap a la filosofia i la retòrica (De oratore, Brutus i Orator). A l'any 44 aC és assassinat Cèsar, tot i això el seu lloctinent Antoni va ser molt criticat per ell (Filipiques, 43 aC), fet que el va dur a ser mort.

Principals Discursos de Ciceró

• In Verrem (Contra Verres): A principis d'agost de l'any 70 aC comença a Roma, enmig d'una gran expectació, el discurs oral contra Verres, davant d'un tribunal, acusat pels sicilians. S'acusava Verres de corrupció, ja que mentre va administrar l'illa, va spoliar i vexar els seus habitants.
• In Catilinam (Contra Catilina): Al gener de l'any 63 aC Ciceró pren possessió del consolat i en les seves primeres accions trobem la d'aturar una reforma agrària que havien proposat els populars. Més tard, Catilina decideix fer un cop d'estat que serà avortat per la intervenció i les denúncies de Ciceró.
• In Antonium (Contra Marc Antoni o Filipiques): Sota el nom de Filipiques se n'han conservat catorze discursos pronunciats per Ciceró entre el 2 de setembre del 44 aC i el 2 d'abril del 43 aC, en els quals intenta desmascarar els projectes hegemònics de Marc Antoni.

L'Oratòria Després de Ciceró

Amb la mort de Ciceró podríem dir que mor la llibertat d'expressió a Roma. El nou triumvirat format per Octavi, Marc Antoni i Lèpid evidencià que era perillós qüestionar un nou règim basat en el domini militar (comandament de tropes i repartiment de territoris). L'activitat oratòria forense passarà a ser només exercici retòric a l'escola: un exercici per a aprendre a parlar en públic, però... no al fòrum amb caire crític.