Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

La Vestimenta a l'Antiga Roma

Els Vestits

El vestit habitual dels romans era la túnica, feta de lli i formada per dues peces de roba cosides juntes. Arribava fins a sota dels genolls i s'ajustava al cos amb un cinturó.

El Vestit Masculí

1. Toga: Vestit nacional romà. Els romans la feien servir per sortir al carrer o en actes socials. Era obligatòria per a no ser confós amb un estranger. Es posava a sobre de la túnica.
2. Toga pura: Normalment no tenia ornaments.
3. Toga praetexta: S'usava per distingir el tipus de persona. Era el vestit dels infants i adolescents fins als 16 anys i de les noies fins al matrimoni. També la portaven magistrats i sacerdots.
4. Toga picta: S'usava durant desfilades i festes de triomf.
5. Subligaculum: Roba interior d'home (calçotets)

Història Antiga: Grècia i Roma

Etapes Clau de l'Antiga Grècia

1. Les Colonitzacions Gregues

   Al segle VIII aC, els grecs van establir contacte amb els pobles indígenes del litoral i van fundar colònies importants com Empúries i Roses.

2. Esplendor de les Polis Gregues

   Les polis eren ciutats-estat independents. Dues de les més destacades van ser:

   • Esparta: Estava governada per una minoria de ciutadans (els aristòcrates) que havien sotmès la resta d'habitants per la força de les armes. Les dones, els esclaus i els estrangers no eren considerats ciutadans.
   • Atenes: Es va enriquir gràcies al comerç i al treball dels esclaus.

3. Decadència de les Polis

   Les polis es van cansar de pagar impostos a Atenes, fet que va provocar enfrontaments. Esparta es va aprofitar

A partir del segle III a.C., els romans rics, influïts per la cultura hel·lènica, van ampliar les seves cases adossant-hi al darrere un segon edifici de característiques gregues anomenat peristylum. Amb aquesta addició, la distribució de la casa va canviar completament.

El Vestíbul i l'Atri

La porta principal es trobava a la meitat del passadís que comunicava amb el carrer i l'atri. El vestibulum era la zona que hi havia davant de la porta, en la qual es col·locaven uns bancs perquè s'hi asseguessin les visites i els clients mentre esperaven ser rebuts.

L'atrium va quedar com una avantcambra grandiosa, profusament decorada, on el senyor rebia els clients i on hi havia el lararium (l'altar del culte domèstic).

Dependències de l'Atri

Al...

L'ascens i la caiguda de Juli Cèsar

Cèsar va basar el seu èxit en tres pilars fonamentals:

• La fidelitat dels soldats veterans, que havien rebut terres en compensació pels serveis prestats.
• El suport de la classe social pertanyent a l’ordre eqüestre.
• El seu prestigi popular, fonamentat en la simpatia de la plebs.

Amb aquests suports sòlids, fou nomenat dictador vitalici. A més, va acumular en la seva persona els càrrecs més importants: censor, pontífex màxim i imperator. Malgrat el seu poder i la seva activitat política frenètica, els aristòcrates consideraven Cèsar un opressor de les velles llibertats republicanes. Per tot això, un grup de nobles, dirigits per Brutus i Cassi, van organitzar una conjura que va culminar amb l’assassinat...

Educació a l'Antiga Atenes

A Atenes no hi havia escoles públiques; inicialment, el pare educava els fills fins als 18 anys, moment en què podien iniciar la vida pública. Durant la primera infància, els nens estaven sota la tutela exclusiva de les dones de la casa. Més tard, se solia enviar els fills homes a alguna escola o casa d'un mestre privat, a qui calia pagar.

L'educació es desenvolupava en diverses etapes:

• Primers anys: Un grammaticus ensenyava les lletres, nocions bàsiques d'aritmètica i la memorització de textos de poetes clàssics. Aquest aprenentatge es reforçava a casa amb l'ajuda d'un pedagog, generalment un esclau culte que acompanyava el nen a tot arreu.
• Ensenyament musical: Més endavant, rebien formació musical a càrrec

Expressions Llatines Generals

Casus belli

Motiu de guerra o de conflicte.

Conditio sine qua non

Condició imprescindible perquè passi alguna cosa.

Modus operandi

Manera de fer o d’actuar.

Modus vivendi

Manera de viure o d’adaptar-se a una situació.

Opera prima

Primera obra d’un artista o creador.

Primus inter pares

Persona que destaca dins d’un grup d’iguals.

Quid pro quo

Confusió en què es pren una cosa per una altra.

Rara avis

Persona o cosa molt especial o poc habitual.

Statu quo

Situació actual d’una cosa.

Totum revolutum

Confusió total, un embolic.

Vox populi

Quelcom que tothom sap o comenta.

Expressions Llatines Temporals

A posteriori

Després dels fets.

A priori

Abans dels fets.

Hic et nunc

Aquí i ara, immediatament.

In extremis

A l’últim moment.

L'Alt Imperi (27 aC - 284 dC)

August i la Dinastia Julioclàudia

Octavi August fou investit amb el títol d'Augustus (majestuós). Va modificar l'equilibri de poders, va pacificar i va disminuir conflictes i tensions, període conegut com a "Pax Augusta".

Reformes:

• Consell del príncep que acaba suplantant l'alt funcionariat i els senadors.
• Concessió de la ciutadania a tots els homes lliures d'Itàlia.
• Creació de la guàrdia pretoriana, cohorts urbanes i distribució de ciutadans rics en dues classes: senatorial i eqüestre.
• Millora del tresor públic, impostos nous, drets duaners (Roma 25% i províncies 2%).
• Va embellir Roma amb temples, basíliques i pòrtics; va dur a terme una reforma social i va restaurar les tradicions.

Successors:

• Tiberi (14

Tòpics literaris d'Horaci

El més famós d’Horaci és la quantitat de tòpics literaris que va desenvolupar en la seva obra, alguns heretats de poetes grecs. Aquests tòpics han passat a la posteritat amb el nom que els hi va donar Horaci. Un tòpic és una expressió o un argument que va encunyar un escriptor a propòsit d’una idea i que, posteriorment, són adoptats per suggerir aquesta mateixa idea. Un dels més famosos seria el beatus ille, que consisteix en l’elogi i la idealització de la tranquil·litat de la vida del camp, en contraposició a la vida agitada de la ciutat. Aurea mediocritas seria l’elogi de la moderació; segons Horaci, la felicitat es troba en un punt mig, és a dir, ser massa ric et fa entrar en un cercle d’ambicions...

Unitat 6: Emplaçament i Edificis del Fòrum

El fòrum es trobava a l'encreuament de les vies principals:

• Cardo: Carrer principal de nord a sud.
• Decumanus: Carrer principal d'est a oest.

Edificis Principals del Fòrum

• Els temples (Templa): Sovint hi havia un temple dedicat a la tríada capitolina (Júpiter, Juno i Minerva).
• La cúria (Curia): Era l'edifici on tenien lloc les assemblees civils, especialment les del Senat local.
• La basílica (Basilica): Era el lloc on es reunien els tribunals de justícia i on es discutia sobre negocis. Era un edifici de grans dimensions, cobert i porticat, de tres naus.
• Les botigues (Tabernae): Es trobaven sota els porxos del fòrum. N'hi havia de tota mena; també hi havia diversos mercats, amb botigues d'especialitats