Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Terenci i el Teatre Clàssic Romà

Orígens i Vinculació Religiosa

Els orígens del teatre romà són remots i estan relacionats amb rituals primitius, dins de l’àmbit religiós i agrari, que incorporaven representacions espontànies i improvisades, basades en la gesticulació. Aquests rituals procedien d’altres pobles d’Itàlia, sobretot d’Oscos i Etruscos, i van influir decisivament en el naixement de l’activitat teatral a Roma. Per això, les representacions teatrals a Roma estaran sempre vinculades a celebracions religioses públiques, anomenades ludi. Així, les representacions teatrals eren anomenades ludi scaenici.

Gèneres Dramàtics Llatins

Les obres dramàtiques llatines es classifiquen en tragèdia i comèdia:

• Tragèdia: Sol

Plaute: Mestre de la Comèdia Llatina Antiga

Plaute (en llatí, Titus Maccius Plautus) fou un autor còmic llatí nascut cap al 251 aC a Sarsina, a l'antiga Úmbria, i mort el 184 aC.

Biografia i Context Històric de Plaute

Les dades sobre Plaute són escasses i poc segures. Els antics el feien originari de Sarsina, una ciutat de l'Úmbria (situada ara a la Romanya). Ciceró parla de Plaute^[1] i el fa mort durant la magistratura de Cató (184 aC). Un dels còdexs més antics, el Palimpsest Ambrosià, informa que el Pseudolus va ser representat l'any 191 aC. Els historiadors moderns situen el naixement del comediògraf al voltant de l'any 254 o bé del 251 aC a Sarsina, i la mort a Roma al voltant de l'any 184 aC. Tota la resta és incerta o llegendària....

El món dels morts

Un dels més grans enigmes de la humanitat de tots els temps ha estat saber què hi ha després de la mort. Tant grecs com romans van imaginar-se tot un món complex, amb rius, personatges i turments. Els inferns dels clàssics han omplert moltes pàgines de la literatura occidental i han inspirat grans artistes de totes les èpoques.

Caront i el viatge a l'ultratomba

Per arribar al món d'ultratomba, les ànimes entraven en una cova que les portava fins a les profunditats de la terra. El camí seguia fins que trobaven una gran quantitat de rius que s’encreuaven. Per accedir al món dels morts, calia travessar la llacuna Estígia amb una barcassa, l’encarregat de la qual era un personatge anomenat Caront.

Caront es representava...

Conceptes Lingüístics i Històrics

Família lingüística: Grup de llengües emparentades entre si.

L'indoeuropeu: Llengua que pertany al grup indoeuropeu, grup lingüístic que agrupa llengües europees i asiàtiques.

Indogermanic - Indoeuropeu.

Diàspora: Dispersió d'un grup ètnic fora del seu lloc originari.

Fundació de Roma: 753 aC.

Etapes del Llatí

Llatí arcaic: (753 aC - Segle IV)

• Primers testimonis no literaris escrits en objectes quotidians fins als primers textos literaris.
• Va rebre influències de la cultura i la llengua grega.

Llatí clàssic: (Segle I aC - Segle I dC)

• Llatí consolidat, representa el moment de màxima esplendor de la literatura llatina.
• Van escriure els millors autors llatins com Ovidi, Ciceró i Virgili.

Llatí postclàssic:

Paleolític: Pedra Antiga

Nòmades: Es traslladaven sovint buscant menjar, refugi, o fugint dels perills.

Sílex: És una roca dura que quan es colpeja es trenca en làmines i produeix una aresta molt esmolada. Amb això fabricaven bifaços (destrals), és a dir, eines tallades per les dues cares.

Aixovar funerari: Als enterraments, el difunt anava acompanyat amb alguns objectes que es coneixien com a aixovar funerari.

Ritus funeraris: Reflectien una primera preocupació pel que hi havia després de la mort.

Art mobiliari: Conjunt d'objectes esculpits o pintats com les Venus paleolítiques.

Neolític: Pedra Nova

Ceràmica cardial.

No havien de desplaçar-se per buscar aliments i es van tornar sedentaris.

Megàlits: Monuments construïts amb grans lloses...

Patrimoni de la Humanitat a les Illes Balears

Serra de Tramuntana (Mallorca)

La Serra de Tramuntana està situada al nord-oest de l'illa de Mallorca. Aquest paisatge cultural, declarat Patrimoni de la Humanitat, destaca per la seva enginyeria hidràulica.

A la Serra de Tramuntana, hi trobem els tres grans embassaments: Cúber, el Gorg Blau i el Militar. El paisatge està format per mecanismes de distribució de l’aigua interconnectats, incloent-hi molins hidràulics.

La decisió d’incloure la Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat va ser presa per unanimitat per tots els membres del Comitè del Patrimoni Mundial.

Centres Històrics Emblemàtics

Casc Antic de Ciutadella (Menorca)

El Casc Antic de Ciutadella és la població occidental...

La Civilització Romana: Orígens, Expansió i Caiguda

La civilització romana es va desenvolupar entre el segle VIII aC i el segle V dC. La llegenda situa el mite de Roma en Ròmul i Rem, els quals eren descendents d’Enees, Anquises i, en conseqüència, de Venus. Aquesta civilització perduraria fins a la invasió dels bàrbars el segle V dC o amb la deposició de l'últim emperador de Roma.

Etapes de l'Antiga Roma

El període romà es divideix en tres grans etapes que es diferencien per la seva estructura política:

• Monarquia (segle VIII aC - segle VI aC)
• República (segle VII aC - 31 aC)
• Imperi (31 aC - segle V dC)

La Monarquia Romana (VIII-VI aC)

Durant aquesta etapa, Roma era una petita ciutat i coincidia amb la civilització etrusca, que tenia...

L’Imperi Romà va durar cinc segles i es divideix en dos períodes principals: l’Alt Imperi (fins al segle III dC) i el Baix Imperi (fins al 476 dC), amb grans diferències en la seva política i societat.

L'Alt Imperi Romà: Govern i Poder

Durant l’Alt Imperi, Octavi August va instaurar el Principat, un sistema en què, tot i mantenir l’aparença republicana, l’emperador concentrava tot el poder. August va assolir aquesta posició després de derrotar Marc Antoni (31 aC) i va rebre títols i poders essencials com la potestat tribunícia i l’imperi proconsular. La successió no estava regulada, i l’exèrcit, especialment la Guàrdia Pretoriana, decidia el nou emperador.

Les institucions republicanes van perdre el seu valor: les magistratures...

Les Vies Romanes

Els romans van ser la primera civilització que va projectar una extensa xarxa de vies de comunicació. Van tenir la necessitat de construir carreteres en el moment que es van expandir fora de la ciutat. La primera finalitat de la construcció de les vies va ser controlar tots els territoris romans, però també van servir per facilitar el comerç i la comunicació entre les ciutats de les províncies.

• Via: camí força ample per a carros.
• Iter: camí per anar a peu, amb un animal de càrrega o amb llitera.

Per construir-les, els romans dibuixaven un recorregut recte. Una vegada tenien el traçat, l'exèrcit en construïa la via. El procés de construcció era el següent:

1. Delimitaven l'amplada de la via, fent dos solcs que recobrien