Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Locucions llatines d'ús freqüent

• Addenda: Notes addicionals al final d'un escrit.
• Memoràndum: Nota per recordar alguna cosa.
• Referèndum: Votació popular sobre un tema important.
• Delirium tremens: Síndrome d'abstinència alcohòlica.
• Modus operandi: Manera d'actuar.
• Modus vivendi: Manera de guanyar-se la vida.
• In crescendo: Augment progressiu.
• In fraganti: En el moment del delicte.
• Volens nolens: Vulguis o no.
• Facta non verba: Fets, no paraules.
• Verba volant, scripta manent: Les paraules volen, l'escrit roman.
• Pacta sunt servanda: Els pactes s'han de complir.
• Coitus interruptus: Retirada, marxa enrere.
• Alea iacta est: La sort està decidida.
• De gustibus non disputandum: Sobre gustos no es discuteix.
• Intelligenti pauca: A l'intel·ligent, poques paraules.

Ovidi: Vida i Obra

Ovidi va viure a l'època de l'emperador August, en el cercle literari de Messala, allunyat dels objectius polítics d'August. Va conèixer Tibul i Properci, poetes elegíacs les composicions dels quals expressaven sentiments. Tibul va escriure quatre llibres d'elegies expressant l'amor per Delia i Nemesis, dones fictícies (Diana i deessa grega de la venjança). Properci, elegies sentimentals plasmant el seu amor per Cíntia i elegies nacionals evocant el passat de Roma.

Vida i Obres

Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona, el 43 aC. La seva família benestant el va enviar a Roma per acabar els estudis i formar-se en retòrica. Va anar a Grècia i Àsia per completar la seva formació humanística. De tornada a Roma, va exercir...

La Religió a l'Antiga Roma

A Roma, la religió servia per cohesionar i establir les relacions socials. La relació de l’ésser humà amb la divinitat era pràcticament inexistent. No hi havia separació entre Església i Estat.

Els Déus Romans

Els primers romans posseïen un gran nombre de voluntats divines (numina) que eren importants per a diverses circumstàncies de la vida. Per exemple, en acabar els treballs agrícoles, l’agricultor s’havia d’adreçar a Sterculinus (adob de la terra), Sator (sembra), etc. Durant molt de temps, aquests numina no van tenir cap representació concreta.

Les Tríades Romanes

Entre els numina, alguns tenien més valor que d’altres segons el que representaven: per exemple, Saturn (les llavors), Janus (...

Orígens del Teatre Romà

Orígens del Teatre Romà:

• Música i dansa (espectacles de dansa).
• Música, dansa i paraula (diàleg entre camperols amb contingut burlesc).
• Música, dansa i text fixat (varietat de temes).
• Fabula scaenica (peça teatral dita amb intriga i personatges diferents). Els romans anomenen fabula tota peça teatral.

Comèdia Romana

Comèdia

• Protagonistes: persones senzilles de carrer.
• Accions: amors, raptes, embolics...
• To: desenfadat i groller.
• Llenguatge de carrer.

Tipus de Comèdies

• Fabula palliata: Comèdia a la grega. Vesteixen el pallium. Imita autors grecs del segle III-IV aC.
• Fabula togata: comèdia nacional romana. Vesteixen la toga.

Tragèdia Romana

Tragèdia

• Protagonistes: déus i herois.
• Accions: lluites, desterraments, morts..

Termes Romanes

Les termes eren un establiment públic per al bany col·lectiu on hi havia tres estances: una per al bany fred (frigidarium), una altra per al bany tebi (tepidarium) i una altra per al bany calent (caldarium). A més, disposaven d'habitacions de serveis: un vestidor (apodyterium), una sauna (laconicum) i un gimnàs (palaestra). Els banys dels homes estaven separats dels de les dones, o bé se'n regulava l'horari d'ús per evitar que coincidissin. Per entrar a les termes públiques s'havia de pagar, perquè les solien administrar societats o persones particulars. Les termes més famoses van ser les de Caracal·la i les de Dioclecià.

Basíliques Romanes

Les basíliques feien diverses funcions de caràcter administratiu, com ara transaccions...

Gramàtica Llatina: Les Conjugacions

Conjugació:

• 1a: amo, amas, amare, amavi, amatum (-a)
• 2a: habeo, habes, habere, habui, habitum (-e)
• 3a: scribo, scribis, scribere, scripsi, scriptum (consonant o -i)
• 4a: audio, audis, audire, audivi, auditum (-i)

Temps verbals de l'indicatiu

• Present: amo (estimo)
• Imperfet: amabam (estimava)
• Futur imperfet: amabo (estimaré)
• Pretèrit perfet: amavi (vaig estimar)
• Pretèrit plusquamperfet: amaveram (havia estimat)
• Futur perfet: amavero (hauré estimat)

La Veu Passiva

Desinències i formes passives

Desinències passives: -or, -ris/-re, -tur, -mur, -mini, -ntur.

Oracions passives: s'utilitzen els participis en -us, -a, -um (singular) i -i, -ae, -a (plural).

• Pretèrit perfet: sum, es, est, sumus, estis, sunt.
• Pretèrit plusquamperfet:

¡Escribe tu texto aquí!1.Saps de quina llengua es va derivar el llatí?

De la indoeuropea

2.Quines són les anomenades llengües ROMàniques?

Català, castellà, Francès, italià i portuguès.

3.Com es diuen els recipients que utilitzaven els romans per transportar Mercaderies com ara vi, cereals, etc.?

Àmfora, dòlia

4.Explica el mite d’Orfeu.

Orfeu és el gran Músic entre els mortals. Eurídice era la dona d’Orfeu. Un dia, Eurídice Caminant sola pel bosc, es trobà amb un caçador que li adulà. Eurídice que no Era vanitosa, li va dir que continués el seu camí. El caçador que era Aristeu, S’enfadà i començà a perseguir-la per aconseguir un petó d’Eurídice. Eurídice, Després de la persecució, arribà a un cim i es parà

L'Autor: Publi Ovidi Nasó

Publi Ovidi Nasó, nascut a Sulmona, al centre d’Itàlia, el 20 de març de l’any 43 aC, és l’autor de l’antiguitat que ens parla amb més detall i amb més franquesa d'ell mateix, de la seva vida i de les seves inquietuds. La seva pròpia obra és la font principal de coneixement que tenim sobre el poeta. L’elegia X del llibre quart de Les Tristes està dedicada a presentar-nos els seus orígens, la seva formació, el seu interès irreprimible i inevitable per la poesia i alguna de les seves peripècies vitals.

El Desterrament: Carmen et Error

De les causes de la seva caiguda en desgràcia davant d'August i del desterrament decretat per aquest, ocorregut l’any 8 o 9 dC, coincidint amb l’acabament de Les

Les Magistratures Ordinàries de Roma

Englobaven totes aquelles que funcionaven en temps de normalitat. Per poder ser censor, un magistrat havia d'haver completat el cursus honorum.

Magistratures Menors

• Qüestura: Administradors del tresor públic sota la tutela del Senat i encarregats de cobrar impostos. Es requeria tenir 27 anys. Eren escollits en els Comicis tributs.
• Edilitat: Vigilaven la bona marxa dels mercats i les obres en construcció, s'encarregaven de l'ordre públic i organitzaven els jocs. Es requeria tenir 30 anys. Eren escollits en els Comicis tributs.
• Tribunat de la Plebs: Un plebeu que gaudia d'inviolabilitat i havia de defensar la plebs. Inicialment eren dos, però van arribar a ser fins a 10. Les seves atribucions eren molt particulars: