Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

L'Èpica Llatina: Orígens i Primers Autors

Livi Andronic (c. 280-200 aC)

El primer escriptor rellevant de la literatura llatina fou Livi Andronic, d'origen grec. Va traduir al llatí l'Odissea d'Homer, a més d'adaptar obres teatrals gregues. La seva gran contribució a la literatura llatina és fonamental.

Gneu Nevi i Quint Enni

Altres cultivadors de l'epopeia romana foren Gneu Nevi (c. 260-200 aC) i Quint Enni (c. 259-169 aC).

• Nevi va compondre el poema èpic La Guerra Púnica, que descriu la Primera Guerra Púnica imitant la Ilíada.
• Aquesta obra enllaça la llegenda d'Eneas amb els orígens de Roma i explica la raó de l'odi entre romans i cartaginesos a través dels amors dissortats entre Dido i Eneas.

Virgili (Publi Virgili Maró)

Biografia

Lírica: Són poemes curts que expressen sentiments subjectius.

Horaci: Vida i Obra del Poeta Líric Llatí

Quint Horaci Flac (65 aC - 8 dC) és el poeta líric llatí més representatiu. Les seves obres fan referència a ell mateix i als seus pensaments. Va estar inspirat per Alceu i Safo i va adaptar al llatí els principals versos d’aquests poetes. El seu precursor va ser Catul, una part de l'obra del qual està dedicada al seu amor impossible.

Vida de Horaci

Quint Horaci Flac va néixer a Venúsia, fill d’esclaus emancipats. Va estudiar a Roma i més tard va anar a Atenes, on va estudiar filosofia i va perfeccionar els seus coneixements. Quan Cèsar va ser assassinat, Brutus va reclutar homes per al seu exèrcit. Horaci va prendre part...

La Comèdia de l'Olla (Plaute)

Característiques

• Llatí col·loquial i llenguatge expressiu (obscenitat, insults, estil líric, paròdia).
• Cap preocupació moral.
• Objectiu principal: fer riure.
• Argument basat en embolics i confusions.
• Conflicte amorós.
• Final feliç.
• Escenaris improvisats.
• Presència de música, cant i mímica.
• Comèdia romana amb màscares.
• Personatges arquetípics: vell avar, esclau astut, joves enamorats, rics i pobres.

Sobre l'autor: Plaute

Plaute (Titus Maccius Plautus, Sarsina c. 254 aC – Roma 184 aC) va ser l'autor romà de comèdies amb més èxit entre el públic. També actor i home de poble, escrivia comèdies principalment per a les classes baixes.

El Metge a Garrotades (Molière)

Característiques

• Argument simple.
• Comèdies molt

L'Arribada Romana a Empúries

La presència romana a Catalunya es va iniciar a través d'Empòrion, una colònia grega fundada cap al 600 a.C. Aquesta ciutat es va convertir en aliada de Roma en la seva lluita contra els cartaginesos.

De Campament a Municipi Romà

Al segle II a.C., els romans van establir un campament militar adjacent a la colònia grega per controlar la zona. A principis del segle I a.C., aquest campament es va transformar en una ciutat romana. A mitjan segle I a.C., Emporiae va rebre colons romans veterans de Juli Cèsar. Posteriorment, durant el període de Cèsar i August, va obtenir la categoria de municipium.

Les dues ciutats, la grega i la romana, es van unir, i la nova entitat urbana es va anomenar Emporiae. La ciutat romana...

Present Perfet

1a/2a = arrel + des

3a = arrel + des (1)

arrel + i + des (2-5)

arrel + u + des (6)

4a = arrel + des (1-5)

arrel + u + des (6)

SUM = sum, es, est, summus, estis, sunt

ESTIMO (o, s, t, mus, tis, nt)

Futur Imperfet

1a/2a = arrel + bo (1), bi (2-5), bu (6) + des

3a/4a = arrel + am (1)

arrel + e + des (2-6)

SUM = er + des (1), eri + des (2-5), eru + des (6)

ESTIMARÉ (o, s, t, mus, tis, nt)

Futur Perfet

1a = arrel + v + eri + des

2a = arrel + u + eri + des

3a = 2a forma treiem la i

4a = arrel + v + eri + des

SUM = fu + er + des

fu + eri + des

HAURÉ ESTIMAT (o, s, t, mus, tis, nt)

Pretèrit Imperfet

1a/2a = arrel + ba + des

3a/4a = arrel + e + ba + des

SUM = era + des

ESTIMAVA (m, s, t, mus, tis, nt)

Pretèrit Perfet

1a = arrel + v + des

2a = arrel + u + des

3a

Vocabulari Bàsic de Llatí i Casos Gramaticals

Casos i Funcions Sintàctiques

NOM (SUJ), VOC (VOC), ACU (CD), GENIT (CN), DAT (CI), ABLAT (CC)

Llistat de Termes Llatins

a, ab (de, des de), ac (i), ad (hacia), adicio, ere, ieci, iectum (lanzar), ager, agri (campo), altus, a, um (alto), amicus, a, um, amo, are, avi, atum, alienus, a, um (extraño), anima, ae (alma), animal, alis, annus, i (año), antiquus, a, um, aqua, ae, arbor, oris, argentum, i (plata), audio, ire, ivi, itum (oír), aureus, a, um (áureo), aurum, i (oro), bellum, i (guerra), bonus, a, um (bueno), brevis, e (breve), capio, ere, cepi, captum (coger), caput, itis (cabeza), carmen, inis (canto), castra, orum (campamento), clarus, a, um (brillante), corpus, oris (cuerpo), curo, are...

Evolució de la Historiografia Romana

La història com a gènere amb personalitat pròpia sol aparèixer tard en totes les cultures. A Grècia comença al segle V aC, quan la literatura grega havia assolit la seva maduresa. A Roma comença rudimentàriament al segle III aC. La història grega solia centrar-se en els fets presents i universals; la romana, en canvi, mira cap al passat i només gira al voltant d'Roma.

La història romana té d'una banda un to de pessimisme, ja que és comptada per membres del senat o persones afins a ell; d'altra banda, conté una idea de grandesa en els fets que parlen de l'expansió.

Fonts de la Història Romana

• Arxius: Inscripcions, documents oficials, lleis i tractats constitueixen una de les primeres fonts de

Chapter 5: Júpiter i Io

Jupiter, rex deorum, pulchram Io amabat, sed iram Iunonis metuebat. Mutavit igitur formam Ionis: Iuno non feminam, sed bovem videbit,” Juppiter cogitabat.

Júpiter, rei dels déus, estimava la bonica Io, però tenia por de la ira de Juno. Per això va canviar la forma de Io: «Juno no veurà una dona, sinó una vaca», pensava Júpiter.

Iuno non stulta erat: “Habesne donum, mi vir? Dabisne bellam bovem Iunoni? Da, si me amas!” Juppiter igitur Iunoni bovem dedit. Juno no era ximple: «Tens el regal, meu marit? Dóna la bonica vaca a Juno? Dóna-la, si m’estimes!». Per això Júpiter va donar la vaca a Juno.

Cum bove remanebat magnus custos, Argus. Argus centum oculos habebat.

Amb la vaca romania el gran guardià,...

Singular:Nominatiu-s- *  /   *// IS /E>Subjecte,atribut                  

Vocatiu-S/- *   /   *// IS/E >Interpel·lacio                                                        

Acosatiu-EM  /  *// EM/E >CD i CC amb preposició                    

Genitiu-IS-  /  IS// IS/IS >CN->De la noia                                                  

Datiu-I-  /  I// I/I >CI->a la noia, per a la noia                                     

Ablatiu-E- /  E// E/E >CC i complement Agent->amb la noia                   

Plural:...