Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

L'oratòria romana

L'oratòria té els seus inicis en el segle II aC, amb les laudationes funebres (discursos fúnebres en honor de personatges il·lustres). Quan Grècia és conquerida el 146 aC, es consolida la retòrica romana i apareixen les primeres escoles de retòrica de l'Època 3 (classe 3 d'escoles).

Escoles de retòrica

• L'asiàtica: estil exuberant i període llarg.
• L'àtica: aposta per la austeritat.
• La ròdica: terme intermedi.

Elaboració del discurs

1. Preparar un pla de discurs.
2. Redactar algunes parts.
3. Pronunciar davant copistes.
4. Reescriure amb les notes dels copistes.

Estructura del discurs

1. Exordi: atenció del públic.
2. Narració: exposició dels fets.
3. Argumentació: justificació dels fets.
4. Refutació: argumentació en contra.
5. Peroració: resum

L'oratòria i la retòrica llatina

L'oratòria té els seus inicis en les laudationes funebres i en la presència de diversos personatges il·lustres. Al segle II aC, després de la conquesta de Grècia (146 aC), es consolida la retòrica romana i apareixen les primeres escoles de retòrica, durant l'època de la república de classe III.

Hi ha dues grans tendències: l'estil asiàtic, exuberant i de períodes llargs, i l'estil àtic, que aposta per l'austeritat. Entre ambdós es troba l'estil rodi, que representa un terme intermedi.

Estructura del discurs

1. Exordi: crida l'atenció del públic.
2. Narració: exposa els fets.
3. Argumentació: justifica els fets.
4. Refutació: argumenta en contra dels arguments contraris.
5. Peroració: resum dels arguments i súplica

Recull de Vocabulari i Accentuació

Emoció – pólvora – públic – però – còmic – de debò – saltàvem – orígens – Ferrer – cantaré – he comprés – futbol – mànega – cèrvol – esdrúixola – àrea – electrònic – cançó – síl·laba – examen – telèfon – mòbil – masia – profètic – ràpidament

Llista de Paraules i Qüestions Ortogràfiques

sinvos – cerea – simfonia – secretari – cirurgia – cèntim – cedir – singlot – simpatia – cisterna – sinestre – similar – centinella – cerimònia – cim – cep – centripedes – celobet – cinc – sis – ciment – cierre – cigarret – simaria – sentiment

Errors i Correccions Lèxiques

aspecte, depressiu, alcaldessa, amesala,...

Pronoms i adjectius demostratius

Hic, haec, hoc (aquest, aquesta, això)

Veu passiva

Canviar les desinències de la veu activa per les de la veu passiva:

Declinacions llatines

Declinacions:

Temps verbals

Indicatiu:

Veu activa: tema de perfet

TEXT 17

Laocoon sorte ductus est ut sacrum faceret Neptuno ad litus.

Laocoont va ser triat a l'atzar per a fer sacrificis a Neptú prop de la costa.

Apollo a Tenedo per fluctus maris dracones duos misit qui filios eius necarent.

Apolo va enviar des de Tenedos dues serps marines per les ones, les quals matessin els seus fills.

Laocoon auxilium eis tulit; ipsum dracones necaverunt.

Laocoont va portar ajuda als seus fills; les serps marines el van matar a ell mateix.

Phryges id factum esse putaverunt quia Laocoon hastam in equum Troianum miserat.

Els troians van creure que això havia estat fet perquè Laocoont havia llançat una llança contra el cavall de Troia.

TEXT 18

Aeneas, Veneris et Anchisae filius, in eversione Troiae deos,

TEXT 19

Excipit Numam...

Historial de apuestas de tenis: WTA y ATP Roma (16/05/2013)

Quint Horaci Flac, poeta líric i representatiu

Horaci s'inspira en Alceu i Safo de Lesbos. Va néixer a Venusia l'any 65 aC, fill de Dàsius, i va anar a l'escola a Roma i després a Atenes, on va estudiar filosofia. Admirava l'esperit republicà entre els joves romans i es va enrolar i va prendre part en alguns combats quan Brutus va assassinar Cèsar. Tenia càrrec en una finança de l'Estat. Pel mateix temps que tenia era escriure, posava i es va fer amic de Virgili, qui li va presentar el conseller d'August. Acte de presentació desastrós (molt nerviós). Tot i així, van fer-se amics amb els mecenes.

Les seves obres

Odes: 17 poemes breus sobre temes diversos, amb sarcasme contra personatges anònims, prostitutes, bruixes i rics. Alguns...

Monuments romans a Hispània

Torre d'Hèrcules (A Coruña)

• Segle II dC. Obra de Cai Sergi Lupus.
• Únic far romà en funcionament del món.
• Edat Mitjana: fortificació.
• Mite: història d'Hèrcules i el gegant Gerió.

Aqüeducte dels Arcs (Sant Jaume de Domenys-Baix Penedès)

Tardoromà, segles IV-V dC.

• No n'hi ha acabat.
• 4 km i 3 trams.
• Pèrdua lligada amb morter.
• Abans, vil·la romana; avui, masia dels Arcs.

Aqüeducte de Segòvia

Inici: segles I-II dC. Emperadors Vespasià, Tit i Domicià.

• 728 m de longitud, 28,5 m d'alçada i 6 m de cimbori.
• Dues fileres d'arcs sobreposats.
• 119 arcs de mig punt i 44 m d'altura màxima al nucli central.
• Transporta aigua del riu Frío a Segòvia fins al segle X.
• Inici de l'aqüeducte: arcs de mig punt senzills que porten aigua