Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Llista de Pokémon en codi hexadecimal

A continuació es presenta la relació completa dels 251 primers Pokémon (Generacions I i II) ordenats pel seu identificador hexadecimal intern.

Primera generació (Kanto: 01 - 97)

• 01: Bulbasaur
• 02: Ivysaur
• 03: Venusaur
• 04: Charmander
• 05: Charmeleon
• 06: Charizard
• 07: Squirtle
• 08: Wartortle
• 09: Blastoise
• 0A: Caterpie
• 0B: Metapod
• 0C: Butterfree
• 0D: Weedle
• 0E: Kakuna
• 0F: Beedrill
• 10: Pidgey
• 11: Pidgeotto
• 12: Pidgeot
• 13: Rattata
• 14: Raticate
• 15: Spearow
• 16: Fearow
• 17: Ekans
• 18: Arbok
• 19: Pikachu
• 1A: Raichu
• 1B: Sandshrew
• 1C: Sandslash
• 1D: Nidoran♀
• 1E: Nidorina
• 1F: Nidoqueen
• 20: Nidoran♂
• 21: Nidorino
• 22: Nidoking
• 23: Clefairy
• 24: Clefable
• 25: Vulpix
• 26: Ninetales
• 27: Jigglypuff
• 28: Wigglytuff
• 29: Zubat
• 2A: Golbat
• 2B: Oddish
• 2C: Gloom
• 2D: Vileplume
• 2E:

Adjetivos posesivos

meus, -a, -um

noster, -tra, -trum

tuus, -a, -um

vester, -tra, -trum

suus, -a, -um

suus, -a, -um

Demostrativo «este» (hic)

Singular

Plural

Masculino

Femenino

Neutro

Masculino

Femenino

Neutro

Nominativo

hic

haec

hoc

hi

hae

haec

Acusativo

hunc

hanc

hoc

hos

has

haec

Genitivo

huius

horum

harum

horum

Dativo

huic

his

Ablativo

hoc

hac

hoc

his

Demostrativo «ese» (iste)

Singular

Plural

Masculino

Femenino

Neutro

Masculino

Femenino

Neutro

Nominativo

iste

ista

istud

isti

istae

ista

Acusativo

istum

istam

istud

istos

istas

ista

Genitivo

istius

istorum

istarum

istorum

Dativo

isti

istis

Ablativo

isto

ista

isto

istis

Demostrativo

Morfologia Nominal Llatina

1a Declinació

Singular: -a, -a, -am, -ae, -ae, -a.
Plural: -ae, -ae, -as, -arum, -is, -is.

2a Declinació

Masculí / Femení Singular: -us, -e, -um, -i, -o, -o.
Masculí / Femení Plural: -i, -i, -os, -orum, -is, -is.
Neutre Singular: -um, -um, -um, -i, -o, -o.
Neutre Plural: -a, -a, -a, -orum, -is, -is.

3a Declinació

Masculí / Femení Singular: -, - / -is, -em, -is, -i, -e.
Masculí / Femení Plural: -es, -es, -es, -um / -ium, -ibus, -ibus.
Neutre Singular: -, - / -e, -is, -i, -e.
Neutre Plural: -a, -a, -a, -um / -ium, -ibus, -ibus.

4a Declinació

Masculí / Femení Singular: -us, -us, -um, -us, -ui, -u.
Masculí / Femení Plural: -us, -us, -us, -uum, -ibus, -ibus.
Neutre Singular: -u, -u, -u, -us, -u, -u.
Neutre Plural: -ua, -...

Literatura: la poesia llatina

La poesia llatina va començar a desenvolupar-se a partir del segle III aC, quan els romans van adoptar models dels grecs en conquerir Tàrent i Sicília. En el context de les guerres púniques i la conquesta de tota Grècia durant el segle II aC, la influència grega va ser determinant.

Horaci (65 aC - 8 dC)

Horaci, de família de llibertins, pertanyia als neoteroi o poetae novi, denominació que Ciceró els va atorgar de manera despectiva.

Tot i que no va ser tan rellevant en la seva època com Virgili i Ovidi, es pot considerar que Horaci va ser el poeta líric llatí més representatiu, ja que en la seva obra fa referència a ell mateix i als seus sentiments més profunds.

Influències

S'inspira en dos grans líRics...

Salvador Espriu i Alcaraz: vida i obra

Va néixer el 28 d'abril de 1913 a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), i va ser un dels poetes i escriptors més destacats de la literatura catalana del segle XX.

Vida

L'any 1916 inicià la seva col·laboració amb la publicació de la revista Qui va fer el primer dels seus poemes. Des de llavors, es va vincular amb diverses publicacions i moviments culturals.

Primeres publicacions i col·laboracions

En 1919 va començar a escriure a la revista La Consola, i més endavant va col·laborar com a redactor de l'Amic de les Arts (1926-1928) i de Quaderns de Poesia (1935-1936), on figuraven els seus principals textos sobre l'avantguarda.

Exili i Guerra Civil

Durant la Guerra Civil espanyola, Espriu va mantenir...

Inspector Goole: home misteriós, de mals modals, maliciós, aplomat, sòlid i amb resolució. Té 50 anys. Està vestit amb un trage fosc. Parla amb força i té el costum de mirar fix la persona amb què parla."

Edna: la serventa. Ella té poc protagonisme. Fa en una part al·lusió al nom del llibre quan dirigint-se a Birling li diu "Con el seu permís senyor. Ha arribat un inspector"

"Arthurd Birling: Pare de la família Birling, amo de l'empresa Birling i Cia. Pare de Sheila i Eriç. És definit per l'autor com un home d'aspecte pesat, imponent, d'uns 55 anys, de modals desimbolts, però provincià en la seua forma de parlar. L'única cosa que li importa és el seu diners.

Sybil Birling: Esposa d'Arthur i mare de Sheila i Eriç. Està molt...

L'Educació a Roma: Objectius i Filosofia

Actualment, entenem l'educació com l’adquisició d’un seguit de coneixements intel·lectuals o d’una sèrie d’habilitats professionals. En canvi, els romans creien que l’objectiu era procurar que els nois i les noies coneguessin i valoressin la manera de viure de la comunitat, respectant la família i la religió.

L'Educació Familiar (Fins als 7 Anys)

Fins als 7 anys, l’educació dels infants era responsabilitat de la mare, que els ensenyava a fer els primers passos, a parlar i els acompanyava en els seus jocs.

• Formació dels nens: Pertocava al pare, el pater familias, qui els ensenyava a llegir i escriure. Tanmateix, el principal objectiu del seu ensenyament era la formació moral, civil

El Fòrum Romà: Centre de la Vida Pública

És el centre d’una ciutat romana on hi havia els edificis més importants: els temples dels déus, la cúria, la basílica, etc. Era el lloc on se celebraven totes les activitats que tinguessin relació amb la comunitat. Era l’escenari de la vida pública de la ciutat, i les activitats hi eren molt intenses.

El fòrum es trobava a l’encreuament de les dues vies principals: el cardo i el decumanus. Era una gran plaça rectangular, oberta i envoltada d’un pòrtic amb columnes. Al seu voltant es trobaven els edificis més importants.

Elements Clau del Fòrum Romà

• Els temples: posaven de manifest l’esperit religiós dels romans.
• La cúria: edifici on tenien lloc les assemblees civils, especialment

Escriptura Antiga Romana: Capitals i Cursives

Dins d'aquest bloc, trobem l'escriptura arcaica, la librària, la quadrada (capital) i la capital cursiva.

Capital Romana (Majúscula)

Capital Quadrada

• Ús: Pergamí o paper (elegant); inscripcions (quadrada).
• Període: Segles IV-VI dC.
• Característiques: Disseny rígid, lletres allargades, traços gruixuts, prevalença dels angles rectes. No hi ha separació de paraules, però sí que es diferencien les lletres. Normalment, poques abreviatures.
• Haplografia: Fenomen de supressió d'una paraula, síl·laba, lletra o frase per creure-la idèntica a una altra. Exemple: SINE(NE)C.

Capital Rústica o Librària

• Ús: Sobre paper o pergamí (librària o rústica); inscripcions (actuària).
• Període: Segles I-III