Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Tarraco és una ciutat de fundació romana que es va constituir en el context de la Segona Guerra Púnica (enfrontament entre cartaginesos i romans).

Origen i fundació de Tarraco

Durant la Segona Guerra Púnica, Anníbal (un destacat general cartaginès) va atacar la península Itàlica per terra. Els cartaginesos, que tenien el seu origen púnic i havien perdut el control del mar, disposaven de diverses colònies a la península Ibèrica. Tot i que Anníbal aconseguia guanyar els romans a cada batalla que lliurava, la seva posició era vulnerable.

Per aquest motiu, els romans van decidir atacar la península Ibèrica l'any 218 aC per tallar tots els subministraments que li arribaven a Anníbal des d'allà i, d'aquesta manera, debilitar-lo. Els...

Llatinitats Essencials: Vocabulari i Expressions

Llatínismes Freqüents

• Accèssit: Recompensa inferior a un premi.
• Addenda: Nota al final d'un escrit.
• Àlies: Sobrenom.
• Dèficit: Pèrdues econòmiques.
• Esnob: Persona que menysprea allò que considera vulgar (Nota: la definició original "família no noble" és inexacta en l'ús modern).
• Ínterim: Interval.
• Maremagnum: Gran confusió.
• Memoràndum: Escrita on hi ha el que cal recordar.
• Prorrata: Part proporcional.
• Quòrum: Mínim nombre de membres necessaris en una assemblea.
• Rèquiem: Missa de difunts.
• Rictus: Obertura de la boca.
• Súmmum: Grau més alt.
• Superàvit: Excés d'ingressos.

Locucions i Expressions Llatines

Aquestes frases s'utilitzen habitualment en diversos àmbits:

• Ab illo tempore: Des d'aquell

Barcino: La Colònia Romana de Barcelona

La colònia romana de Barcino, amb el nom complet de Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, va ser fundada per l’emperador Octavi August a finals del segle I a.C. i tenia una extensió de 10 hectàrees. El motiu principal de la seva fundació va ser tenir el control dels dos eixos de penetració en el territori interior: els rius Llobregat i Besòs. La ciutat, creada ex novo dalt d’un petit turó anomenat Taber, tenia forma de rectangle, tot i que estava escapçada en cadascun dels seus vèrtexs per adaptar-se a la geografia del turó. A més, per romanitzar la zona, el que feien era donar el Ius Connubii, és a dir, el dret a casar-se i una parcel·la per conrear, més una paga de jubilació...

Anàlisi Morfològica del Llatí

El llatí és una llengua flexiva; distingeix les funcions sintàctiques dels mots en una frase afegint diferents morfemes a les arrels de les paraules. Els mots estan formats per l'arrel, que és la part invariable del mot i que ens aporta el significat, i per uns morfemes desinencials que ens indiquen el gènere i el nombre, i també la funció sintàctica.

Casos Llatins: Terminacions

Casos Llatins: Funcions Sintàctiques

Tit Marc Plaute: El Mestre de la Comèdia Llatina

Tit Marc Plaute (Titus Maccius Plautus) va ser el millor comediògraf llatí. Va néixer a Sarsina cap a l'any 254 a.C. Es pensa que va arribar a Roma com a soldat, comerciant o comediant. Es va dedicar intensament al teatre.

Durant un temps va haver de fer girar la roda d'un molí a causa dels deutes que havia contret. En les estones d'oci es va dedicar a escriure comèdies, i va aconseguir una gran fama i popularitat.

Obres Destacades de Plaute

Conservem 21 obres seves, entre les quals destaquen:

• Els Captius (Captivi)
• Amfitrió (Amphitruo)
• Els dos Menecmes (Menaechmi)
• La Comèdia dels Ases (Asinaria)
• Les Bàquides (Bacchides)
• La Comèdia de l'Olla (Aulularia)
• La Comèdia del Fantasma (Mostellaria)
• El

Educació a l'Antiga Roma: Objectius i Evolució

L'objectiu de l'educació és adquirir uns coneixements intel·lectuals o una sèrie d’habilitats professionals.

Els Objectius de l'Educació Romana Inicial (Fins al S. III aC)

Fins al segle III aC, els romans creien que l’objectiu era procurar que els nois i les noies coneguessin i valoressin la manera de viure de la comunitat, respectant la família, la religió, les institucions polítiques i la tradició.

L'Educació Familiar (Fins als 7 anys)

Fins als 7 anys, l’educació és cosa de la mare. Després, passa a mans del pater familias, qui ensenya a llegir i a complir els objectius cívics. Les filles depenien de la mare i generalment no anaven a l’escola. Al segle III aC, s’obre la primera...

Els jocs de l'amfiteatre

Se celebraven diverses menes d'espectacles:

• Lluites de gladiadors: Eren condemnats a mort i entrenats en escoles especials. Abans del combat desfilaven i el públic decidia per qui apostaven. Quan un dels lluitadors quedava ferit alçava la mà, el magistrat decidia segons el públic; si alçaven el polze es parava el combat i si s'abaixava el mataven.
• Venationes: Espectacles amb animals, incloïen exhibicions amb animals exòtics i lluites entre feres.
• Naumachiae: Representacions de combats navals. Els gladiadors i condemnats reproduïen batalles històriques amb l'arena inundada.
• Execucions: Els condemnats a mort eren lliurats sense armes a les feres o a gladiadors armats.

El circ

S'oferien les curses de carros. Eren de...

1. El desenvolupament de l’espectacle teatral a Roma

El teatre romà estava estretament lligat a les festes religioses (ludi). Els principals jocs teatrals eren:

• Ludi Romani: setembre, en honor a Júpiter.
• Ludi Apollinares: juliol, en honor a Apol·lo.
• Ludi Megalenses: abril, en honor a la Magna Mater.

L’organització anava a càrrec dels edils curuls o pretors. Les representacions eren gratuïtes, es feien a la tarda i el públic era majoritàriament popular (plebeu). El teatre romà va ser sempre un teatre musical: acompanyat de flauta (tibicen), amb parts cantades i ballades.

2. Característiques generals del teatre romà

Els actors eren homes (esclaus, lliberts o lliures) i no tenien prestigi social. Utilitzaven màscares (que facilitaven...

Grècia (Atenes)

Democràcia directa: els ciutadans votaven directament les decisions.

No era universal: només homes lliures.

Quedaven exclosos: dones, esclaus i estrangers.

Roma

Evolució política

Monarquia → República → Imperi

• República: participació ciutadana i repartiment del poder.
• Imperi: tot el poder concentrat en l’emperador.

Institucions de la República Romana

1. Senat

Era l’òrgan més influent. Format per antics magistrats, controlava les finances i la política exterior. No era elegit directament pel poble.

2. Assemblees

Reunions de ciutadans que aprovaven lleis i elegien magistrats.

3. Magistratures

Càrrecs públics de govern. Característiques:

• Temporals: duraven 1 any.
• Col·legiades: més d’una persona per càrrec.
• Gratuïtes:

Ciceró: L'Oratòria Romana i el seu Llegat

L'oratòria és l'art d'expressar-se bé i de saber convèncer els oients.

A Roma, l'època d'or de l'oratòria és el període republicà, i l'orador per excel·lència: Ciceró.

La Vida i les Obres de Ciceró

• Acabà els estudis a Roma, rebent l'ensenyament dels millors oradors.
• Viatjà a Grècia i a l'Àsia Menor per completar la seva formació.
• De tornada a Roma, començà la seva carrera política.
• Ocupà tots els càrrecs polítics fins a aconseguir ser nomenat cònsol (63 a.C.).
• Pronuncià quatre Catilinàries, va fer fracassar l'intent de conspiració contra la República i en va fer executar els principals conspiradors, fet que el portà a l'exili, ja que no va concedir als inculpats el dret a apel·lar