Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

La llegenda de Ròmul i Rem i la Monarquia Romana

Llatí3,38 KB

El mite de la fundació

Numitor, rei d'Alba Longa, va ser derrocat pel seu germà Amuli. Aquest va matar el fill de Numitor i va obligar l'única filla, Rea Sílvia, a fer-se vestal per tal que el vot de castedat imposat pel seu sacerdoci li impedís tenir fills que disputessin el tron al nou rei.

Rea Sílvia es queda embarassada del déu Mart i dona a llum bessons, Ròmul i Rem. Amuli empresona la noia i ordena llançar els dos infants al riu Tíber. Però l'atzar o el destí salven la vida dels nens perquè el riu es desborda i els esbirros del rei han d'abandonar el cistell que els conté en l'aigua més calmada d'un toll. Així, el cistell resta a la vora de la riba, on els troba una lloba. L'animal els salva i els alleta fins que un pastor...

Continua llegint "La llegenda de Ròmul i Rem i la Monarquia Romana" »

Comèdia Romana: Orígens, Autors Clau (Plaut i Terenci) i Teatre

Llatí6,42 KB

La Comèdia a Roma: Influències i Característiques

La comèdia a Roma no és un gènere original, ja que està profundament influïda per la Comèdia Nova Grega i autors com Menandre i Dífil. La modalitat de comèdia romana amb més èxit va ser la palliata, ambientada en un context grec.

Autors Principals de la Comèdia Romana

Els principals autors de comèdies a Roma van ser Plaut i Terenci.

  • Plaut: Se'n conserven vint-i-una obres, com ara La Comèdia de l’olla, Els bessons i El soldat fanfarró.
  • Terenci: Se'n conserven sis obres, com La Sogra i Els germans.

Personatges i Llenguatge

Els personatges principals de la comèdia romana inclouen:

  • Els esclaus entremaliats, que intenten solucionar els enamoraments dels seus amos i aconseguir les noies
...
Continua llegint "Comèdia Romana: Orígens, Autors Clau (Plaut i Terenci) i Teatre" »

Guia de la Tàrraco Romana: Caput Mundi

Llatí3,02 KB

Tàrraco: Caput Mundi

Breu història de Tàrraco: L'any 218 aC, els romans desembarquen a la colònia grega d’Empúries (ciutat aliada) amb motiu de la Segona Guerra Púnica i, simultàniament, dirigint-se cap al sud en un turó prop del mar, funden un campament militar que ràpidament esdevindrà una pròspera ciutat anomenada Tàrraco.

Al 45 aC, aquest procés de prosperitat es veurà consolidat amb la concessió de l'estatut de colònia de dret romà (Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco), concedit per Juli Cèsar.

El 27 aC, August la designa com a capital de la Hispània Citerior o Tarraconensis.

Entre el 26 i el 25 aC, Tàrraco passa a ser la capital del món, ja que August decideix instal·lar-se a la ciutat per poder dirigir de més...

Continua llegint "Guia de la Tàrraco Romana: Caput Mundi" »

Tàrraco i Ilerda: Història i llegat de les ciutats romanes

Llatí2,79 KB

Tàrraco: Capital de la província imperial

El naixement de Tàrraco és fruit de l’enfrontament entre Roma i Cartago pel control econòmic i polític de la Mediterrània occidental. Tarraco rebé de Juli Cèsar la categoria de colònia. Octavi August, durant els hiverns dels anys 25-26 a.C., li atorgà el títol de capital de la província imperial tarraconense i l'anomenà Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco. El procés de monumentalització culminà a finals del segle I d.C., durant l’època de la dinastia Flàvia.

Estructura urbana de Tàrraco

A Tàrraco cal distingir dues parts ben diferenciades:

  • Part alta: dedicada al culte, a edificis per a l’administració provincial i a espectacles.
  • Part baixa: destinada a residències i a l'administració
...
Continua llegint "Tàrraco i Ilerda: Història i llegat de les ciutats romanes" »

Història de Tarragona: De la Prehistòria a l'Edat Mitjana

Llatí3,08 KB

El procés de poblament i la Tàrraco romana

El procés de poblament humà es va iniciar a l’època prehistòrica a causa de la favorable configuració geogràfica de les comarques meridionals i el seu clima molt benigne. Durant el Neolític i l'Edat del Bronze, les respectives comunitats humanes (amb les activitats econòmiques característiques d'aquest període: agricultura i ramaderia) varen trobar als terrenys que actualment configuren les comarques del Camp de Tarragona l'escenari idoni.

L'època preromana i els cessetans

Aquest procés va acabar amb la consolidació sobre el territori de les diferents tribus de les terres llevantines de la Península Ibèrica a l’època preromana, com a conseqüència del contacte entre les tribus amb...

Continua llegint "Història de Tarragona: De la Prehistòria a l'Edat Mitjana" »

Suetoni: Vida dels Dotze Cèsars - Anàlisi i Context

Llatí2,41 KB

La Vida dels Dotze Cèsars de Suetoni

Context Històric i Objectiu de l'Obra

La vida dels dotze Cèsars de Suetoni (publicada el 121 d.C.), ens trasllada com a espectadors a un dels tres moments crucials de Roma: la substitució de la República Romana per l'Imperi. Ens explica la seva història a partir dels dotze primers homes que van consolidar aquesta nova estructura política.

L'extensa obra literària de Suetoni va ser escrita tant en grec com en llatí, i per a escriure-la va utilitzar tant fonts històriques com arqueològiques. A part d'escriure aquesta famosa obra, també en va escriure moltes altres, però desgraciadament tan sols ens n'han arribades dues.

L'objectiu de Suetoni no era escriure una història de l'època, sinó escriure...

Continua llegint "Suetoni: Vida dels Dotze Cèsars - Anàlisi i Context" »

Relats de la Història Romana: De Cèsar a August

Llatí2,57 KB

La pacificació de la Gàl·lia i l'inici de la guerra

(Quan Cèsar ja havia marxat cap a Il·líria) Havent dut a terme aquestes accions, Cèsar considerava que la Gàl·lia havia estat pacificada i, així, un cop començat l'hivern, se'n va cap a Itàlia perquè volia conèixer també aquelles regions; però, de sobte, a la Gàl·lia va començar la guerra. P. Crassus va ser la causa de la guerra, el qual passava l'hivern amb la legió setena vora el mar Oceà amb una gran escassetat de blat.

El complot dels belgues

(Durant el complot dels belgues) Com que Cèsar estava a la Gàl·lia Citerior, li arribaven rumors freqüents de la conjuració de tots els belgues. Cèsar, trasbalsat per les notícies i havent començat l'estiu, va enviar les...

Continua llegint "Relats de la Història Romana: De Cèsar a August" »

Orígens de la historiografia llatina i autors clàssics

Llatí2,75 KB

Orígens de la historiografia llatina

Els orígens de la historiografia llatina els hem de cercar en els documents primitius públics o privats conservats en el segle II a.C., que són la font dels primers historiadors. Destaquen els elogis fúnebres que es pronunciaven en els enterraments dels personatges il·lustres, les rudimentàries cròniques antigues dels magistrats i, sobretot, els annals dels pontífexs, escrits més per necessitats pràctiques que no pas amb pretensions literàries.

L'expansió i els primers annalistes

Quan els romans van ampliar les seves conquestes després de la Primera Guerra Púnica, van decidir escriure la seva història com a propaganda política. Per això, els primers historiadors van rebre el nom d'annalistes.
...
Continua llegint "Orígens de la historiografia llatina i autors clàssics" »

Arquitectura Romana: Definició, Monuments i Enginyeria Clàssica

Llatí3,59 KB

3A. Elements Clau de l'Arquitectura Domèstica Romana

Atri

Pati porticat que se situa a l’entrada d’un edifici romà.

Peristil

Jardí obert, decorat amb fonts i estàtues, envoltat de columnes.

Tablinum (o Tabernae)

Es feia servir com a botigues on es venien mercaderies. (Nota: El Tablinum clàssic era l'oficina, però en aquest context es refereix a espais comercials adjacents).

Fòrum

Plaça envoltada de botigues, on s’aixecaven els edificis públics més importants de la ciutat.

Cave Canem

Expressió llatina que significa: “Cuidado con el perro”. Aquest cartell protegia la casa, ja que indicava la presència d'un gos guardià.

Lararium

Capella petita on es veneraven els déus protectors de la casa (Lars i Penats).

Compluvium

Obertura de forma...
Continua llegint "Arquitectura Romana: Definició, Monuments i Enginyeria Clàssica" »

Poesia romana: Horaci, Ovidi i Virgili — obres i trets

Llatí3,52 KB

Poesia romana: Horaci, Ovidi i Virgili

Horaci - poesia lírica

Horaci - poesia lírica:

  • Sàtires: crítica a la societat
  • Èpodes: sàtira-lírica; «beatus ille»
  • Odes: amor, filosofia i Roma
  • Epístoles: cartes sobre la felicitat i teoria literària

Característiques:

  • Acompanyament musical (lira)
  • Rítmica i importància de la mètrica
  • Temes: subjectivitat; expressió del que sentim
  • Lirisme + filosofia (epicureisme i estoïcisme)
  • Tòpics: beatus ille, aurea mediocritas, tempus fugit, carpe diem i non omnis moriar
  • Perfecció formal

Ovidi - poesia elegíaca

Ovidi - poesia elegíaca:

  • Amors: amor (noble i sensual)
  • Heroides: psicologia de personatges heroics femenins ("cartes")
  • Dístics elegíacs a l'exili: Tristes i Pòntiques
  • Erotico-didàctica: Art amatòria, Remeis
...
Continua llegint "Poesia romana: Horaci, Ovidi i Virgili — obres i trets" »