Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

L'Imperi Romà: Poder, Art i Romanització

El cap militar de l'Imperi és l’emperador, que assumeix tots els poders. Aquest període històric comprèn des del segle I aC (any 31) fins al segle V dC. El primer emperador va ser Octavi August.

Aquesta és l'etapa de romanització més forta, durant la qual Roma consolida el seu domini a la Mediterrània. Aquesta expansió es duu a terme per la via militar i política a les zones rebels, amb lleis, però també mitjançant l'art, ja que Roma imposa els seus models culturals.

Per tant, l'objectiu de l'art romà té una funció propagandística i de romanització, a diferència de l'art a Grècia, on la funció acostumava a ser principalment religiosa. El poder està molt centrat en la figura de...

El Primer Triumvirat (60 aC)

L'any 63 aC, Ciceró descobreix l'intent de cop d'estat de Catilina, un polític corrupte. Paral·lelament, Cras, Pompeu i Cèsar arribaren a un pacte secret, conegut amb el nom de Triumvirat (govern tripartit, 60 aC). Aquest pacte tenia la finalitat de repartir-se les províncies romanes:

• Cras: Orient.
• Cèsar: Gàl·lia.
• Pompeu: Hispània, Itàlia i Àfrica.

La conjuració de Catilina consistia en un cop d'estat en contra de la República amb l'ajuda de senadors de Roma d'aquella època.

La Dictadura Vitalícia de Juli Cèsar

Cèsar esdevé dictador vitalici, és a dir, va acumular els càrrecs més importants: censor, pontífex màxim i imperator. Els soldats, els equites i els plebs li donen tot el suport. No obstant...

La Instauració de l'Imperi: August

Gai Juli Cèsar Octavià va establir un nou sistema de govern: el règim imperial. Basat en un govern monàrquic exercit per una sola persona, aquest sistema duraria fins a l'any 476 dC. Va assumir el poder acumulant títols i càrrecs.

Títols i Càrrecs d'August

Augustus:

Venerable.

Imperator:

Emperador (cap permanent de l'exèrcit).

Tribunus Plebis:

Representant de la plebs.

Princeps Senatus:

Senador més important. Presidia les sessions i tenia tots els poders legislatius, executius i judicials.

Pater Patriae:

Pare de la Pàtria.

Pontifex Maximus:

Nomenava tots els membres sacerdotals.

La Reforma Augusta

Octavi August va reformar l'organització del govern i de les províncies. El vell estat republicà es va duplicar,...

Ovidi: Biografia, Exili i Obres Fonamentals

Biografia i el Misteri de l'Exili a Tomi

Ovidi va néixer a Sulmona el 20 de març de 43 aC. Pertanyia a una família de la classe eqüestre, per la qual cosa estava destinat a la vida pública. No obstant això, va abandonar la vida de funcionari per lliurar-se completament a la vida culta i a la poesia. Essent ja un poeta cèlebre, l'any 8 dC l'emperador August el va desterrar als últims límits de l’imperi, a l’aspra i semibàrbara Tomi (avui dia Constanza, a Romania), a la vora de la mar Negra.

Segons Ovidi, la causa del desterrament havia estat carmen et error:

• El carmen (poema) era sens dubte l'Ars Amatoria, ja que l'any 1 aC ja havia despertat el descontentament d’August.
• L’error, que sens

Els adjectius

En llatí, els adjectius de la primera classe segueixen aquestes declinacions: el masculí es declina per la segona, el femení per la primera i el neutre per la segona.

Declinació dels adjectius (1a classe)

Funcions de l'adjectiu

L'adjectiu pot exercir diverses funcions en una oració:

• Concorda amb el nom: L'adjectiu sempre concorda en gènere, nombre i cas amb el substantiu que acompanya i fa la mateixa funció sintàctica.
• Atribut: En oracions amb un verb copulatiu (com el verb sum), l'adjectiu concorda amb el nom però fa la funció

Nivells Educatius

Mestres i Etapes Inicials

• Mestre privat (Pedagogus): Al segle II aC, els pares confiaven els seus fills (a partir dels set anys) a un mestre privat.
• Escola o Ludus: Els menys rics, que no podien pagar un mestre privat, enviaven els seus fills a l'escola. Aquesta no era pública, sinó que pertanyia al mestre, i molts pagaven perquè ensenyessin a llegir i escriure.
• Amb el mestre, aprenien a llegir, escriure i comptar.

Diversos Mestres

• Litterator: Ensenyava a llegir i escriure.
• Calculator: Ensenyava a fer comptes.
• Librarius: S'encarregava de l'escriptura dels nens (còpies o transcripcions).

Més de 12 Anys

Nois

A partir dels 12 anys, nois i noies seguien camins diferents. Els nois continuaven els estudis durant tres o quatre anys més...

Emerita Augusta: Fundació i Esplendor

EMERITA AUGUSTA: Fundada l’any 25 aC. per Publi Carisi, lloctinent d’August, per assentar els soldats veterans (emeriti) de les legions Alaudae i Gemina que havien participat en les guerres amb els àsturs i càntabres.

El seu emplaçament als marges del riu Guadiana aviat es va convertir en nus d’enllaç d’algunes de les principals vies que comunicaven amb Itàlica, al sud, i les zones mineres del nord-oest d’Hispània. Arribà a ser, en paraules de D. Magne Ausoni, la novena ciutat entre les disset més importants del món de la seva època (segle IV dC.).

Vestigis Romans Destacats

Els vestigis romans conservats a Mèrida són sens dubte reflex de la seva importància. Destaca el seu reconstruït...

El Segon Període Intermedi (Dinasties XIII-XVII)

Fragmentació i la Dinastia XIII

El debilitament de l’Estat va conduir a la fragmentació del país i a la caiguda de l’imperi. Sembla que la Dinastia XIII és continuació de la XII, perquè tots els reis s’enterren seguint la tradició de la XII. També sembla que la XIII governa sola, tot i que les llistes reials recullen més de 50 reis per a un període molt curt de temps. Inicialment, també es mantenen les conquestes durant l’Imperi Mitjà (Dinastia XII) a Núbia (fins a Semna i la segona cataracta).

L'Afluència d'Asiàtics i la Caiguda de la XIII

Ja des de la Dinastia XII hi ha una certa afluència d’asiàtics. Durant el regnat d’Amenemhat III, es va acollir al nomós núm....

Orígens de Roma a la Península Itàlica

La Península Itàlica estava habitada per diversos pobles:

• Al centre: Els llatins (principalment pastors i agricultors).
• Al nord: Els etruscos.
• Al sud: Els grecs, que havien fundat colònies (conegudes com a Magna Grècia).

L'Assentament i la Fundació de Roma

A mitjan segle VIII a.C. (segle VIII), algunes tribus llatines es van aplegar a la riba del riu Tíber.

Posteriorment, els llatins es van assentar sobre els set turons (Quirinal, Viminal, Esquilí, Capitoli, Palatí, Aventí i Celi) per protegir-se de les inundacions freqüents. Allà van aixecar els primers poblats i van crear la ciutat de ROMA, que es va convertir ràpidament en un important enclavament comercial.

La Religió dels Romans

Els romans...

Horaci dins la poesia romana

Tot i que la influència d’Horaci no va ser tan gran com la de Virgili o Ovidi, és probablement el poeta líric més representatiu de Roma.

La poesia lírica es caracteritza per expressar els sentiments més profunds de l’autor: amor, amistat, reflexions sobre la vida, el pas del temps, la mort o la felicitat. No narra grans gestes heroiques, sinó emocions personals i reflexions íntimes.

Horaci parla sovint d’ell mateix i de la seva manera d’entendre la vida. La seva poesia no és exagerada ni dramàtica, sinó reflexiva, equilibrada i amb un fort component moral.

El mot «lírica» prové de la lira, l'instrument grec que acompanyava aquestes composicions poètiques.

Influències i antecedents

Horaci no parteix...