Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Termes Públiques i Privades

Termes: Les públiques són les que hi pot accedir tothom, mentre que les privades són les que té una família a casa seva.

Parts de les Termes

• Vestidors: Apodytherium.
• Sistema per escalfar l’aigua: Hipocaustum.
• Nom dels vestidors: Apodyterium.
• Tres tipus de piscina: Tepidarium, Caldarium, Frigidarium, i Quidarium (o Caldarium).

Es conserven restes a Badalona, Sant Boi de Llobregat, Caldes de Malavella, entre altres llocs.

El Circ Romà

Parts del Circ

• Grades: 3 fileres de grades es diuen cavea.
• Entrades i sortides: Vomitoria.
• Terra de la pista: Arena.
• Divisió central: La part del mig que divideix l'arena en dos es diu spina.
• Indicadors de gir: Als extrems hi havia les metae, que serveixen per indicar quan han de girar.
• Punt

La historiografia en el món antic

En el món antic, la història no era una ciència com en l'actualitat, sinó un gènere literari. L'historiador antic no analitza científicament el passat, sinó que el narra. En general, es creu la tradició oral i els autors anteriors; el seu criteri és la versemblança. L'interès que els historiadors antics tenien pel passat se centrava sobretot en els personatges i en els esdeveniments concrets.

Els orígens de la historiografia romana

La historiografia romana va néixer a finals del s. III a.C. com a conseqüència de les guerres púniques, que van afavorir el sentiment d'identitat nacional a Roma. Els precedents de la historiografia llatina s'han de buscar en la grega. Al s. V a.C. és quan neix aquest...

Correcció i Estructuració del Document

Informació de l'Autor

Autor: Francesc Gisbert, va nàixer a Alcoi el 1974. Va estudiar a la Universitat d'Alacant. És professor de secundària i escriu novel·les infantils, juvenils i adultes.

Inici de la Trama: Desaparició i Accident

Anna tanca el seu canal de YouTube amb un milió de visites i desapareix d'aquest món. A partir d'aquí, es trasllada a viure a Torrevella, on comparteix pis amb Bascuñana i treballa en un bar. Un dia, mentre passejava, va presenciar un accident en un penya-segat. La noia que era dins del cotxe li va apuntar amb una pistola, obligant-la a portar-la a casa seva per curar-la.

El Primer Encàrrec i les Advertències

Quan arriben a casa d'Anna, Bascuñana la cura, ja que havia...

La Ciutat Romana: Urbanisme i Infraestructures

Principis de l'Urbanisme Romà

• Els urbanistes s’encarregaven de:

  • Crear les ciutats
  • Planificar les ciutats
  • Edificar les ciutats
  • Atendre les necessitats de les ciutats

• La ciutat romana és un model basat en les civilitzacions gregues i etrusques.

Característiques de la Ciutat

• Dos carrers principals: el Decumanus Maximus (eix est-oest) i el Cardo Maximus (eix nord-sud).

• Rituals religiosos basats en quatre passos: els auguris, el traçat del sòl, el pomerium i les muralles.

• Model de planta hipodàmica. S'hi trobava el Fòrum, i dins d’aquest: el temple, la basílica, la cúria i les tabernae (botigues).

• Els carrers tenien calçada empedrada i sistemes de clavegueram (s’encarregaven de recollir les aigües

«Mentre aquestes coses són dutes a terme per Cèsar, un cop aplegats grans efectius d’infanteria i de cavalleria, els Trèvers es disposaven a atacar Labiè, al capdavant de l’única legió que havia passat l’hivern en els seus territoris; i ja no estaven més lluny d’ell que el trajecte de dos dies, quan s’assabenten que, per encàrrec de Cèsar, havien arribat dues legions.»

«Cèsar, en marxar cap a Itàlia, va enviar Servi Galba amb la legió dotzena contra els Nantuats, els Veragres i els Seduns. Galba, un cop lliurats alguns combats favorables, va decidir col·locar dues cohorts al territori dels Nantuats i, amb les cohorts restants de la legió, passar l’hivern en un poble dels Veragres que s’anomena Octodur.»

«Els lloctinents...

Virgili: Poesia Didàctica i Pastoral

Les Obres de Virgili

• Les *Bucòliques*: Els protagonistes són pastors que viuen a Arcàdia. Celebren certàmens i parlen de temes d'amor.
• Les *Geòrgiques*: Encarregades per Mecenes per regenerar l'activitat econòmica a Roma. Tracten sobre tasques agrícoles, el cultiu d’arbres i vinya, el bestiar i les abelles.

Època Imperial: Lucà

Lucà (Segle I dC) va estudiar a Roma i, després, a Grècia. L'èxit de les seves lectures va provocar la gelosia de l'emperador, que li va prohibir presentar-se en públic. Va participar en la conjura de Pisó, va ser descobert i obligat a suïcidar-se.

L'Obra de Lucà

Es conserva la seva obra *Farsàlia*, que explica la guerra civil entre Cèsar i Pompeu de manera cronològica,...

Pau Civil i Guerra a les Fronteres

Després d'un segle de guerres civils, Octavi va aportar sobretot l'esperança en una pau duradora i per això els romans van acceptar, en general, el nou sistema polític, malgrat que a la pràctica va suposar la fi de les llibertats republicanes. Així, l'any 27 a.C., Cèsar Octavi va ser anomenat August pel senat en agraïment als serveis a la pàtria, i va governar quaranta-cinc anys fins a la seva mort. Anys que certament es van caracteritzar per la pax romana, una llarga pau interna que va dur prosperitat no solament a Roma sinó a tot l'Imperi, amb el desenvolupament de la indústria i el comerç.

La Pau d'August i les Campanyes Militars

La pau d'August va significar la fi de les confrontacions civils,...

Adrià (117–138 d.C.)

Adrià era hispà, molt inquiet i intel·ligent, però també empàtic.

Va fer construir el Mur d'Adrià, d'uns 100 km, a la frontera de la Britànica.

Era un gran amant de les arts i pensava que calia potenciar la diversitat de les províncies sense trencar la unitat de l'Imperi.

Antoní Pius (138–161 d.C.)

Era el fill adoptiu d'Adrià; no va ser gens innovador i va continuar amb el mateix model. Tampoc era brillant, no es va moure de Roma i no va preparar el seu successor.

Marc Aureli (161–180 d.C.)

Era filòsof i no estava preparat: no tenia pràctica en política ni en el govern de l'Imperi.

Va patir una greu crisi provinent dels pobles germànics, que intentaren atacar Roma.

Com a escriptor, l'obra Pensaments és un...

Ius suffragi — dret de vot

Ius suffragi — dret de vot.

Divisió de poders

Divisió de poders — és quan el govern repartia les tasques entre diferents persones i òrgans.

Tipus d'assemblees

Tipus d’assemblees:

• Comitia Curiata: vestigi de l’organització social d’època monàrquica.
• Comitia Tributa: es votava segons la pertinença a la tribu, és a dir, per distribució territorial.
• Comitia Centuriata: es votava segons la pertinença a una classe en relació amb la riquesa, en un cens realitzat cada 5 anys.
• Concilia Plebis: l’assemblea de la plebs estava formada exclusivament per plebeus.

El Senat

El Senat: el Senat estava format per 300 membres; inicialment era exclusivament dels patricis, després es va obrir als plebeus rics. Els requisits...