Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Glossari de locucions llatines amb traducció al català

Llatí6,76 KB

Llista de termes i expressions llatines amb la seva explicació en català. S'han corregit errors ortogràfics i gramaticals i s'ha mantingut tot el contingut original.

Desideratum

Desideratum: allò que es vol

Magnum

Magnum: gran confusió

Quid

Quid: el què

Summum

Summum: el grau més alt

Status quo

Status quo: estat en què es troba una qüestió

Totum revolutum

Totum revolutum: tot barrejat

Hic et nunc

Hic et nunc: aquí i ara

Sine die

Sine die: sense data concreta

Suo tempore

Suo tempore: en el moment oportú

Bis

Bis: per segona vegada

Ex abrupto

Ex abrupto: d'una manera abrupta / insult

Ex aequo

Ex aequo: igualtat de mèrits

In albis

In albis: en blanc

Lato sensu

Lato sensu: en sentit ampli

Stricto sensu

Stricto sensu: en sentit literal

Motu proprio

Motu proprio: per...

Continua llegint "Glossari de locucions llatines amb traducció al català" »

Les Odes d'Horaci: Anàlisi, Temàtica i Estil Literari

Llatí2,04 KB

Les Odes d'Horaci: Una obra mestra de la lírica llatina

L'any 23 a.C., Horaci publica tres llibres de Carmina o Odes, destacant per una mètrica impecable, sovint superior a la dels seus models grecs. La seva temàtica és diversa i es pot classificar en els següents punts:

Temàtiques principals de les Odes

  • Elogi a August: Actua com a salvador de Roma i difusor del seu programa polític. Les sis primeres odes del llibre III, conegudes com a Odes romanes, exposen les reformes morals d'August, defensant la sobrietat i l'austeritat davant el luxe i el llibertinatge. També condemna les guerres civils i redirigeix l'atenció cap als parts, que havien derrotat Cras a Carres el 53 a.C.
  • L'amistat: Especialment dedicada a Mecenes i al seu cercle d'amistats.
...
Continua llegint "Les Odes d'Horaci: Anàlisi, Temàtica i Estil Literari" »

Cronologia de la Història Universal i Fal·làcies Lògiques

Llatí3,34 KB

Cronologia de la Història Universal

  • 8000 aC: Començament de l'agricultura.
  • 587 aC: Exili dels jueus a Babilònia.
  • 490 aC: Guerres Mèdiques: Batalla de Marató.
  • 480 aC: Batalla de Salamina.
  • 444 aC: Pèricles governa Atenes.
  • 399 aC: Mort de Sòcrates.
  • 338 aC: Desaparició de les ciutats estat.
  • 333 aC: Alexandre el Gran derrota l'Imperi Persa a Issos.
  • 202 aC: Segona Guerra Púnica: Roma venç Cartago.
  • 146 aC: Destrucció de Cartago.
  • 44 aC: Juli Cèsar és apunyalat a les escales del Senat.
  • 27 aC: August, primer emperador de Roma, és coronat.
  • 313 dC: Edicte de Milà: Constantí permet el cristianisme.
  • 476 dC: Ròmul Augústul és destronat per Odoacre.
  • 622 dC: Hègira de Mahoma (dia 1 del calendari musulmà).
  • 711 dC: Entrada dels musulmans a la península
...
Continua llegint "Cronologia de la Història Universal i Fal·làcies Lògiques" »

L'Imperi Romà: Del Principat d'August a la Tetrarquia

Llatí3,77 KB

L'Origen de la Roma Imperial i el Principat

Roma Imperial: després de la mort de Juli Cèsar, Roma va viure un nou repartiment del poder per mitjà d'un segon triumvirat (43 aC). Aviat es va iniciar una nova guerra civil entre els nous triumvirs, i va ser durant aquest conflicte quan es va gestar l'origen del poder polític imperial al voltant de la figura d'Octavi, després de la submissió de Lèpid i d'haver derrotat Marc Antoni a la batalla naval de l'any 31 aC.

Octavi August va passar a ser conegut amb l'àlies d'August (Augustus, el sacrosant o venerable) i a tenir a les seves mans tot el poder de Roma. Malgrat la seva autoritat absoluta, no es va considerar mai de manera oficial la idea de restaurar la monarquia. Continuaven en funcionament...

Continua llegint "L'Imperi Romà: Del Principat d'August a la Tetrarquia" »

Virgili: Biografia, Obres Clau i L'Eneida Romana

Llatí2,85 KB

Virgili: Biografia i Llegat Literari

Publi Virgili Maró va néixer l'any 70 aC, prop de la ciutat de Màntua, i va morir a Bríndisi l'any 19 aC. La seva família era molt modesta, però posseïa en propietat les terres que treballava. Virgili es trobava bé en contacte amb la natura, que valorava profundament, i aquesta admiració per la terra és present al llarg de la seva obra.

Es va formar en retòrica i filosofia, encara que, més aviat, es va decantar per la poesia. A Roma conegué Mecenes i va formar part del seu cercle intel·lectual. Després de la guerra civil, les terres de la família van ser confiscades i assignades als soldats del bàndol guanyador, però, gràcies a la intervenció de Mecenes i August, van ser retornades a...

Continua llegint "Virgili: Biografia, Obres Clau i L'Eneida Romana" »

Glossari d'Arquitectura Romana: Termes Clau i Definició

Llatí2,94 KB

Vocabulari d'Arquitectura Romana

Elements Arquitectònics i Edificis

Amfiteatre

Edifici romà destinat a l'espectacle públic. Té una planta el·líptica i consta de les següents parts:

  • Arena: Lloc de l'espectacle, construïda sobre uns passadissos.
  • Càvea: O graderia on seien els espectadors.

Aqüeducte

Canal d'aigua, sovint subterrani. Eren els ponts sobre arcades que conduïen l'aigua a través d'un canal (specus) fins a un dipòsit des d'on es distribuïa.

Arc de Triomf

Monument commemoratiu romà, dedicat a un emperador. Presenta una o tres arcades. A l'àtic hi ha una inscripció commemorativa. Els generals victoriosos hi passaven sota un arc fet amb palmes.

Cardo Maximus

Via central que travessa les ciutats i els campaments de l'antiga Roma de...

Continua llegint "Glossari d'Arquitectura Romana: Termes Clau i Definició" »

Arquitectura i vida quotidiana a l'antiga Roma

Llatí4,27 KB

L'amfiteatre romà

L'amfiteatre és una gran edificació descoberta de l'arquitectura romana clàssica, normalment de planta oval amb un espai central a nivell del sòl cobert de sorra (en llatí arena). Estava envoltat per tres nivells de graderies (cavea):

  • Imma cavea: el primer nivell, a tocar de l'arena, per als personatges importants.
  • Media cavea: el segon nivell, per a la plebs romana (classe social baixa, pobre però amb llibertat).
  • Summa cavea: el tercer espai, al capdamunt, destinat a les dones.

L'arena i les graderies estaven separades per un mur alt que protegia el públic. Als fonaments hi havia espais confinats per tancar els gladiadors (spolia) o les gàbies de les feres (carcere).

1. La lluita entre gladiadors

Les lluites entre gladiadors...

Continua llegint "Arquitectura i vida quotidiana a l'antiga Roma" »

Els Grans Autors de la Literatura Llatina: Virgili, Ovidi, Horaci i Tit Livi

Llatí4,93 KB

Virgili (70 a.C. - 19 a.C.)

Nascut a Màntua i mort a Bríndisi, va tenir una vida modesta i una família senzilla. Pertanyia al cercle literari de Mecenes i era amic d'August.

Obres principals de Virgili

  • Bucòliques: Conjunt de poemes de temàtica pastoral en què uns pastors dialoguen sobre temes diversos. Reflecteixen la vida senzilla dels pastors del camp.
  • Geòrgiques: Poema didàctic que gira entorn de la vida del camperol itàlic. Descriu les feines del camp i el món agrícola, elevant-lo a símbol de cultura.
  • Eneida: Poema èpic compost per dotze llibres. Els sis primers s'inspiren en l'Odissea i els sis últims s'inspiren en la Ilíada d'Homer.

Ovidi (43 a.C. - 17 d.C.)

Va néixer a Sulmona i va morir a Tomis. Va tenir una família benestant...

Continua llegint "Els Grans Autors de la Literatura Llatina: Virgili, Ovidi, Horaci i Tit Livi" »

Ovidi: Vida i Obres del Poeta de l'Amor i la Mitologia

Llatí2,56 KB

Vida i obra de Publi Ovidi Nasó

Va néixer en una família molt rica. Es traslladà a Roma. Fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques. Ovidi escrivia en dístics elegíacs. L'any 9 d.C. s'exilià a les costes de la mar Negra.

L'Ars Amatoria: L'art de la seducció

L'Ars Amatoria és un poema elegíac didàctic en tres llibres, que tracta d'ensenyar l'art de la seducció i l'amor:

  • Primer llibre: Està dirigit als homes i els ensenya com seduir les dones.
  • Segon llibre: També per als homes, els ensenya com mantenir una amant.
  • Tercer llibre: Està dirigit a les dones i ensenya tècniques de seducció.

El primer llibre s'obre amb una invocació a Venus en què Ovidi s'estableix com un praeceptor

...
Continua llegint "Ovidi: Vida i Obres del Poeta de l'Amor i la Mitologia" »

Obres principals d'Ovidi: De les Heroides a les Metamorfosis

Llatí2,74 KB

Les elegies amoroses i l'obra didàctica

Un segon grup d’elegies amoroses són les Heroides, escrites per heroïnes mítiques als seus marits o amants absents. En aquestes cartes, Ovidi apareix com un gran coneixedor de l’ànima femenina i fa un repàs dels sentiments amorosos que pot tenir una dona.

L’Art amatòria és un poema didàctic per als amants, format per tres llibres: els dos primers dirigits als homes amb consells sobre l’art de seduir les dones i conservar el seu amor, mentre que el tercer ofereix consells per a les dones. La temàtica sensual de l’obra es relaciona amb les causes que van motivar el seu desterrament.

També va escriure:

  • Receptes de bellesa: un receptari de cosmètica per conservar la bellesa femenina.
  • Remeis
...
Continua llegint "Obres principals d'Ovidi: De les Heroides a les Metamorfosis" »