Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Dinasties de l'Imperi Romà: Julioclaudia i Flàvia

La Dinastia Julioclaudia (14-68 d.C.)

La primera acció que va fer August (14-68 d.C.) va ser restaurar els òrgans de govern per evitar els abusos que hi havia hagut durant la dictadura de Juli Cèsar.

Emperadors Julioclaudis

• Tiberi (14-37 d.C.): El seu regnat es va caracteritzar per la manca de conflictes a l’exterior.
• Calígula (Cai Cèsar) (37-41 d.C.): Besnebot de Tiberi, a qui va passar el seu poder. Va regnar durant un període curt, ja que va ser assassinat per un grup d’oficials a causa de les seves actuacions desgavellades. No havia designat cap successor.
• Claudi (41-54 d.C.): Oncle de Calígula, imposat per la Guàrdia Pretoriana. Va ser un emperador eficaç, sobretot en l’administració

Festes i Celebracions Romanes

A continuació es detallen algunes de les festes més significatives de l'antiga Roma:

Parilia

• Data: 21 d’abril.
• Commemoració: Fundació de la ciutat de Roma.
• Actes: Al matí, es realitzaven sacrificis al mont Palatí, seguits d'un gran banquet per als assistents. Al capvespre, s'encenien fogueres i els criadors de bestiar hi saltaven tres vegades per demanar salut per als seus ramats. Segons Ovidi, també es cremaven plantes aromàtiques.

Vulcanalia

• Data: 23 d’agost.
• Dedicació: En honor a Vulcà, déu del foc.
• Actes: Es duien a terme concursos de pesca i s'encenien fogueres. Per prevenir incendis als graners, es tiraven peixos vius al foc.

Saturnalia

• Data: 17 al 23 de desembre.
• Dedicació: En honor al déu Saturn.
• Significat:

L'oratoria

L'oratoria és l'art de parlar amb eloqüència en públic. Les cinc parts de què s'ocupa l'oratoria són: la invenció, la disposició, l'elocució, la memòria i la declamació.

Aristòtil va classificar l'oratoria en tres gèneres:

• Oratoria política o deliberativa.
• Oratoria judicial o forense.
• Oratoria demostrativa o epidíctica.

Demòstenes, Lisies i Isòcrates van ser els representants més destacats en els tres tipus d'oratoria.

Oratoria judicial: Lisies

Com a orador, Lisies destaca per dues qualitats:

• L'elegància i fluïdesa d'estil, fundades en un gran domini de l'idioma àtic.
• La destresa per adaptar els seus discursos al caràcter de qui devia pronunciar-los.

Es conserven una trentena de discursos i, d'ells, mereix especial atenció...

Expressions Llatines i el seu Significat en Català

Termes Llatins d'Ús General

esnob

Terme d'origen anglès, persona que imita amb afectació les maneres, opinions, etc., d'aquells que considera distingits.

ex-libris

Marca o segell que s'estampa en els llibres per indicar-ne la propietat.

lapsus

Error o equivocació involuntària.

maremàgnum

Confusió, desordre, gran quantitat de coses barrejades.

ínterim

Interval de temps entre dues coses o esdeveniments.

memoràndum

Nota o escrit breu per recordar alguna cosa o per informar-ne.

plus

Quantitat addicional, extra.

postdata

Afegit al final d'una carta o escrit.

quid

El punt essencial, la qüestió clau.

quòrum

Nombre mínim de membres presents per a la validesa d'una reunió o acord.

rictus

Contracció dels llavis

Monarquia Romana: Estructura i Societat

1. Els Reis de Roma

   La tradició explica que a Roma hi va haver set reis:

   • El rei llatí Ròmul: Fundador de Roma i primer legislador de la ciutat.
   • Els tres reis sabins: Numa Pompili, Tul·lus Hostili i Ancus Marci, van eixamplar les fronteres i van fomentar l’esperit religiós.
   • Els tres reis etruscos: Tarquini Prisc, Servi Tul·li i Tarquini el Superb, van urbanitzar la ciutat i van fer grans obres d’infraestructura.

2. Institucions Monàrquiques

   A la Roma primitiva hi va haver tres institucions fonamentals:

   • El Rei: Tenia tots els poders, inclòs el religiós. Era el cap suprem de l’exèrcit, del senat, de l’administració, de justícia i de la religió. Era elegit pel poble (populus) a proposta del senat.
   • El

Llatí 3: Històries d'Amor i Conceptes Clàssics

Píram i Tisbe

Píram i Tisbe eren una parella jove d'enamorats. Els seus pares no aprovaven la seva relació. Parlaven a través d'una esquerda a la paret. Van quedar per trobar-se sota un arbre.

Tisbe, però, va fugir espantada per una lleona que bevia aigua d'una font. Tisbe, al sortir corrents, li va caure el vel. La lleona va embrutar el vel. Píram, en arribar i veure el vel brut, es va suïcidar perquè pensava que ella era morta. Tisbe, en arribar de nou i veure Píram mort, també es va matar.

Filemó i Baucis

Júpiter i Mercuri van posar a prova la humanitat. Van disfressar-se de viatgers buscant acolliment. Només els va voler acollir dos vellets. Fins i tot estaven disposats a matar l'...

1. La feina a l'època republicana

A l'època republicana, els homes lliures podien exercir diverses activitats: la política, el sacerdoci, la jurisprudència, el comerç, l'artesania i l'agricultura. Eren els esclaus, però, els qui suportaven la càrrega de les feines manuals més dures, encara que també feien activitats intel·lectuals.

Cada nou dies, els romans tenien un dia de descans coincident amb el dia de mercat. També aprofitaven aquest dia per visitar amics i parents.

3. Menjades i ritus alimentaris

El ientaculum, un petit esmorzar després de llevar-se, consistia en pa, formatge, mel i fruita.

El prandium, una espècie de pícnic o piscolabis que feien al migdia. Prenien carn freda, ous o embotits, així com fruita i vi. De vegades...

Estructura del Teatre Romà

Les parts principals de l'escenari romà eren:

• Proscaenium

  Plataforma rectangular i allargada on actuaven els actors. Es trobava sobre una plataforma elevada anomenada Pulpitum i quedava tancat per la frons scaenae, que feia de decorat.

• Postscaenium

  Lloc on els actors es vestien i desvestien (camerinos).

• Subscaenium

  Situat sota l'escenari, era el lloc on es guardava la maquinària escènica.

Estructura i Components de les Termes Romanes

Les termes eren centres socials i d'higiene amb diverses sales especialitzades:

• Apoditerium

  Habitació on els banyistes es despullaven i es vestien (vestidor).

• Capsarius

  Vigilant dels vestidors de les termes.

• Tepidarium

  Sala amb una temperatura tèbia que preparava els banyistes per al canvi de

El Marc Històric de Roma: Orígens i Evolució

La historiografia romana datava la fundació de Roma a la primavera de l'any 753 a.C., segons una versió mítica que relaciona herois amb divinitats.

Períodes de la Història de Roma

• Monarquia Romana: VIII-VI a.C. (753-509 a.C.)
• República Romana: V-I a.C. (509-27 a.C.)
• Imperi Romà: I a.C.-V d.C. (27 a.C.-476 d.C.)

La Monarquia Romana (753-509 a.C.)

Els reis de Roma es poden classificar segons el seu origen:

• Reis Llatins i Sabins:
  • Ròmul
  • Numa Pompili
  • Tul·lus Hostili
  • Anc Marci
• Reis Etruscs:
  • Tarquini el Vell
  • Servi Tul·li
  • Tarquini el Superb

Societat Romana durant la Monarquia

La societat es dividia principalment en dos grans grups:

• Homes Lliures:
  • Patricis: Membres de les famílies més il·lustres i antigues.
  • Clients:

Tàrraco: Capital d'Hispània Citerior

Orígens Ibèrics i la Fundació

Tàrraco es va assentar sobre l'antic poblat ibèric de Kese, habitat pels Cessetans, situat a la riba del riu Francolí, al Camp de Tarragona.

Funció Militar i Estratègica

Gneu Corneli Escipió va ocupar el turó i va crear una base militar durant la Segona Guerra Púnica. Inicialment, va ser un campament militar (praesidium), servint com a lloc de descans, refugi i organització.

Formació de la Ciutat (Segle II aC)

La ciutat es va formar al segle II aC amb un nou recinte emmurallat. La seva importància va créixer, tot i que hi ha escassetat de dades arqueològiques sobre les transformacions urbanístiques d'aquesta època, prèvies a August.

Ascens a Colònia i Transformació