Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Diccionari de locucions llatines i expressions d'ús comú

Llatí6,91 KB

Glossari de locucions llatines i expressions d'ús comú

  1. Accèssit: 2n premi.

  2. Addenda: Cosa afegida després.

  3. Àlias: Pseudònim.

  4. Alter ego: Persona propera / altre jo.

  5. Snob: Menyspreu.

  6. Memorandum: Resum / cosa que cal recordar.

  7. Plus: A més a més.

  8. Postdata: Informació que t'has oblidat de dir.

  9. Quid: Cosa important.

  10. Quòrum: No hi ha prou gent.

  11. Ex-libris: Escriure el nom.

  12. Lapsus: Relliscada.

  13. Maremagnum: Merder.

  14. Ínterim: Mentrestant.

  15. Rictus: Cara.

  16. Súmmum: El més exagerat.

  17. Vis còmica: Cara còmica.

  18. Ultimàtum: Últim avís.

  19. Casus belli: Motiu de la guerra.

  20. Conditio sine qua non: Condició sense la qual no.

  21. Modus operandi: Manera de fer.

  22. Modus vivendi: Manera de viure.

  23. Opera prima: Primeres obres.

  24. Primus inter pares: Primer entre els iguals.

  25. Quid pro quo: Una cosa

...

Continua llegint "Diccionari de locucions llatines i expressions d'ús comú" »

Cròniques de l'Antiga Roma: Personatges, Guerres i Costums

Llatí4,05 KB

L'oci i la vida quotidiana a l'antiguitat

Homes il·lustres han dedicat estones a l'oci, perquè és bo per refer-se: Sòcrates no s'avergonyia de jugar amb els infants, Cató relaxava amb vi el seu esperit fatigat per les preocupacions públiques, i Escipió movia al compàs de la música el seu cos acostumat a les armes. De la freqüència dels fatics neix un cert afebliment dels esperits. En efecte, el son és necessari per a refer-se; tanmateix, si l'allargues sempre dia i nit, serà la mort.

La casa de camp ideal

Com és la casa de camp d'un propietari com cal: El magatzem de vi d'un propietari bo i que està per la feina, el d'oli i també el de queviures són sempre plens, i tota la seva vil·la és opulenta: té abundància de porcs, de...

Continua llegint "Cròniques de l'Antiga Roma: Personatges, Guerres i Costums" »

Emèrita Augusta: Història i llegat de la Mèrida romana

Llatí3,4 KB

1. Origen i fundació d'Emèrita Augusta

Emèrita Augusta (l'actual Mèrida) va ser fundada l'any 25 aC per l'emperador August. El seu nom té un significat rellevant:

  • "Emeriti": significa soldats retirats amb honor. La ciutat estava pensada per acollir veterans de l'exèrcit romà.
  • Homenatge: el nom també honora l'emperador August.

La seva ubicació era estratègica:

  • Situada al costat del riu Guadiana (Anas).
  • Presència d'una illa natural que facilitava la construcció d'un pont.
  • Cruïlla de vies importants, com la Via de la Plata.
  • Envoltada de turons per a una protecció natural.

La ciutat complia funcions estratègiques, econòmiques i administratives, arribant a ocupar 80 hectàrees amb uns 50.000 habitants com a capital de la província de Lusitània....

Continua llegint "Emèrita Augusta: Història i llegat de la Mèrida romana" »

Autors i obres clau de la literatura llatina

Llatí4,26 KB

1. Ciceró

Ciceró va ser la màxima figura de l’oratòria llatina, cònsol, orador i filòsof, conegut per unir les cultures grega i romana. Nascut a Arpinus en una família eqüestre, va estudiar a Grècia i, en tornar a Roma, va destapar les malversacions de Verres amb els discursos coneguts com a Verrines, aconseguint fama d’home íntegre. Escollit cònsol el 63 aC, va sufocar la conjura de Catilina amb els seus discursos Catilinàries. La seva influència va decaure amb el primer triumvirat (Cèsar, Pompeu i Cras) i, durant la guerra entre Cèsar i Pompeu, es va alinear amb Pompeu; després de la derrota d'aquest, Cèsar el va perdonar. Després de l’assassinat de Cèsar, va donar suport a Octavi i s’oposà a Marc Antoni amb les...

Continua llegint "Autors i obres clau de la literatura llatina" »

Guia d'Estudi: Llatí, Romanització i Literatura Clàssica

Llatí44,99 KB

Etimologia i evolució fonètica

Origen del vocabulari català: El català prové majoritàriament del llatí. Les paraules poden ser:

  • Mots cultes (cultismes): Paraules que s’han conservat gairebé igual que en llatí, sense evolució fonètica important.
    Ex: tribunal, atribut, distribuir
  • Mots patrimonials: Paraules que han evolucionat fonèticament amb el pas del temps.
    Ex: cabra (< capram), neu (< nivem)

Llatinismes

Són expressions llatines que s’utilitzen directament en català. S’usen en llenguatge culte, científic o formal.

Exemples importants

  • Ad hoc → per a això (finalitat concreta)
  • Ad litteram → literalment
  • Coitus interruptus → mètode anticonceptiu
  • Delirium tremens → trastorn alcohòlic
  • Ex libris → marca de propietat d’un
...
Continua llegint "Guia d'Estudi: Llatí, Romanització i Literatura Clàssica" »

Guia sobre l'origen d'Ilerda i la cultura llatina

Llatí6,5 KB

L'origen de Lleida: d'Iltirta a Ilerda

L’origen de la ciutat de Lleida es troba en la ciutat ibèrica d’Iltirta, que era la capital del poble dels ilergets. Durant molt de temps es pensava que la ciutat romana d’Ilerda s’havia construït al mateix lloc, perquè a les monedes ibèriques trobades al turó de la Seu Vella apareix el nom d’Iltirta. Aquest nom probablement vol dir “ciutat del llop”, ja que el llop era el símbol dels ilergets.

Les relacions entre els romans i els ilergets van començar durant la Segona Guerra Púnica. Al principi, els caps ilergets Indíbil i Mandoni es van aliar amb els cartaginesos, però després van canviar de bàndol i es van acostar als romans. Tot i això, més tard es van revoltar contra Roma...

Continua llegint "Guia sobre l'origen d'Ilerda i la cultura llatina" »

Barcino: Descobreix la Barcelona Romana i els seus Monuments

Llatí2,86 KB

El Fòrum i el Centre Polític de Barcino

El Fòrum es trobava a l’encreuament del cardo maximus i del decumanus maximus, situat a l’actual plaça de Sant Jaume. Encara avui dia, el poder polític i administratiu de la ciutat resideix en aquesta plaça: l’Ajuntament de la ciutat i el Palau de la Generalitat.

Espais i Edificis Emblemàtics

El Temple d'August i la Domus de Sant Honorat

El Temple dedicat a August va ser construït pocs anys després de la fundació de la ciutat, a finals del segle I aC. Era de planta rectangular, envoltat de columnes amb capitells d’estil corinti, de les quals se’n conserven quatre a la seu del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer del Paradís. Estava construït damunt d’un podium, una part del...

Continua llegint "Barcino: Descobreix la Barcelona Romana i els seus Monuments" »

Guia del patrimoni arqueològic de Tarragona

Llatí6,31 KB

Tàrraco: La gran capital de la Hispània romana

Durant els segles V – IV aC, existia un assentament ibèric en la mateixa zona on després s'ubicaria la ciutat de Tàrraco, conegut amb el nom de Kese.

L'any 218 aC, i amb motiu de la Segona Guerra Púnica, els romans, sota les ordres de Gneu Corneli Escipió, van desembarcar a la colònia grega d'Empúries i, gairebé simultàniament, van fundar un campament militar a Tàrraco.

Van escollir aquest lloc pel port de mar i per un turó perfecte per a les defenses. El turó servia de protecció del nucli civil, fet que va permetre la conquesta de l'interior de la península. Això va permetre que la ciutat desenvolupés ràpidament la militància i el comerç.

Aquest procés es va veure influenciat...

Continua llegint "Guia del patrimoni arqueològic de Tarragona" »

Història de Roma: De la Monarquia a l'Imperi

Llatí15,23 KB

1. Orígens llegendaris de Roma

La guerra de Troia (1300 aC - 1100 aC)

Va iniciar-se per una disputa quan Eris, enmig d’un banquet, va llençar una poma d’or en què hi havia inscrites les paraules “Per a la més bella”. Però, en realitat, l’enfrontament devia ser per causa de les rutes comercials cap a l'Orient.

Enees i els seus descendents

Enees, fill d’Anquisses i de Venus, que es va salvar de la destrucció de Troia, va començar un viatge que el va dur a la regió del Laci (regió on després es va fundar la ciutat de Roma). Virgili s’inventa aquesta història i la narra a l’Eneida per poder mitificar els orígens de Roma. Al Laci, Enees es casa amb Lavínia (filla del rei Llatí); més tard, Ascani (fill d’Enees) va fundar...

Continua llegint "Història de Roma: De la Monarquia a l'Imperi" »

Cabrera ja es l'area marina protegida mes gran del Mediterráni occidental

Llatí10,5 KB

  •  EL TEATRE ROMÀ 

Al començament els teatres romans eren de fusta i desmuntables. Però a partir del s. I a. C. A Roma es van començar a construir de pedra segons els models grecs. El teatre grec es dividia en tres parts ben diferenciades: la graderia; l'orchestra (cor)  i les construccions de l'escenari: una plataforma on actuaven els actors i un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors (scaena). Els romans van seguir bàsicament aquesta estructura, però van introduir-hi innovacions per millorar-los: 

  •  Els grecs construïen els teatres sobre la falda d'una muntanya. Els romans també aprofitaven sovint el pendent per recolzar-hi la graderia però eren capaços de fer teatres com a edificis independents, en els quals la

...

Continua llegint "Cabrera ja es l'area marina protegida mes gran del Mediterráni occidental" »