Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Barcino

Fundació: Es va fundar com a colònia romana per part d’August, al voltant del 15 a.C.

La ciutat es va alçar damunt del mont Tàber. La seva extensió no superava les 10 hectàrees. L'estructura es va fer seguint el Cardo i el Decumanus.

La ciutat: S’han trobat restes de diverses domus, algunes molt grans, i restes de mosaics d’altres parts.

Les termes públiques van ser donades a la ciutat per la família Minici Natal.

El fòrum es trobava a l'encreuament del Cardo i el Decumanus i abastava un ampli espai. Al fòrum s’hi alçava un gran temple.

La muralla es va reformar, es va fer més alta i se li van afegir torres de vigilància. Encara en queden restes.

S’han trobat dues necròpolis.

Al subsòl del Museu d’Història hi ha...

Virgili (70 a.C. – 19 a.C.)

Virgili va néixer a prop de Màntua, en una família modesta. Més tard va arribar a Roma, on va conèixer Mecenàs i va passar a formar part del seu cercle.

Quan ja havia escrit les Bucòliques (poemes protagonitzats per pastors) i les Geòrgiques (poema didàctic dedicat a l’agricultura), August li encarregà celebrar els orígens de Roma i la seva nissaga. Dedicà 11 anys de la seva vida a aquesta tasca, el fruit de la qual va ser l'Eneida.

Tot i així, Virgili no estava del tot satisfet amb la seva obra i va decidir viatjar a Àsia i Grècia per conèixer millor els llocs on es desenvolupava el poema. Mentre tornava cap a Roma amb August, va emmalaltir i va morir. Ell va demanar que l’obra es cremés, però...

Estaments: Senatorial i el dels cavallers. Distinció entre ciutadans i no-ciutadans va Perdent importància progressivament: drets ciutadania concedeixen cada vegada Amb +facilitat i amb + amplitud fins que s’acaben estenent a tots els habitants De Imperi en temps emperador Caracal·la, any 212.Nombre esclaus creixent. Molts eren alliberats(manumesos), passaven a constituir nou estament social Cada cop +nombrós i important: lliberts: no reconeguda ciutadania(sí seus Fills) i conservaven nomen seu antic amo. Molts destacar món negocis o ocupar Llocs gran responsabilitat nova administració imperial. 3.Història externa: de apogeu a crisi.-S.I aC: August incorpora a Imperi riquíssim regne Egipte i culmínà conquesta Hispània Després...

Què són les Metamorfosis d'Ovidi?

Les Metamorfosis d'Ovidi és un extens poema de 12.000 versos, escrit en hexàmetres dactílics i dividit en 15 llibres que recullen 250 mites i llegendes grecs i romans. La característica comuna és la transformació de personatges i éssers humans en animals, plantes o constel·lacions, presentats en ordre cronològic des de la creació de l'univers fins a la divinització de Juli Cèsar.

Estructura de l'obra

Després de començar amb un pròleg dedicat a la creació i el diluvi, l'obra es divideix en tres parts:

• Primer, els protagonistes són divinitats.
• Després, hi ha narracions sobre els herois i heroïnes.
• Finalment, les figures que els antics consideraven històriques, partint des de la guerra de Troia.

L'Època Augustal

Durant el Segon Triumvirat es va declarar una guerra entre Marc Antoni i Octavi August. La guerra es va resoldre a la Batalla d'Acci, que va acabar amb la victòria absoluta d'Octavi August.

August va proclamar oficialment l'imperi, però va conservar totes les institucions republicanes. Per exemple, va mantenir el Senat, però era ell qui nomenava els senadors. El Senat podia aprovar lleis, però August tenia el dret de veto.

Mesures de Govern d'August

August va prendre una sèrie de mesures per facilitar el seu govern:

• Va formar una classe social de funcionaris provinents de la classe eqüestre (cavallers), gent no noble però molt rica (la primera burgesia), i els va enviar a governar les províncies.
• Va crear el cos de la Guàrdia

Història dels Orígens de Roma

El Regnat de Ròmul i el Rapte de les Sabines

Ròmul regna entre els romans

Romulus per multos annos inter Romanos regnat.

Traducció: Ròmul regna durant molts anys entre els romans.

La recerca d'aliances i dones

Populus Romanus feminas non habet et Romulus legatos ad Sabinos mittit, nam cum Sabinis amicitiam cupit.

Traducció: El poble romà no té dones i Ròmul envia legats als sabins, perquè desitja una amistat amb ells.

Els sabins rebutgen l'amistat

Sabini amicitiam cum Romanis

La Historiografia: Llenguatge i Contingut Real

Quan parlem d’historiografia, parlem de narrar una història caracteritzada per l’ús del llenguatge en prosa, però també pel tipus d’història que recull: és una història real.

La història és un art i un saber, i així queda representat inclús en la mitologia, en ser-li assignada una Musa protectora: Clio.

Inicis i Desenvolupament de la Historiografia

La historiografia va començar amb les descripcions etnografiques de regions gregues i bàrbares, i la temàtica comuna era la bèl·lica.

Els autors romans segueixen les mateixes línies: narració en prosa d’esdeveniments passats o actuals, principalment de tema bèl·lic, però el que interessa és la seua història; se centren en la...

Els pobladors ibers

Zona habitada des de l'edat de bronze per tribus d'indígenes, amb una cultura i economia poc desenvolupada, basada principalment en l'agricultura i la ramaderia de subsistència. Vivien en elevacions que sobresortien entre els aiguamolls; un d'aquests és Sant Martí d'Empúries. Aquest substrat indígena evoluciona cap a la cultura ibèrica.

Emporion grega

A l'any 600 a.C., els primers navegants grecs arriben a les costes catalanes; procedien de Focea i el seu objectiu era ampliar les relacions comercials i colonitzar noves terres. La primera illa on van desembarcar va ser Empúries; els grecs no van tenir problemes. El primer assentament va ser la Palaiàpolis ("ciutat antiga"). L'augment de la població va suposar fundar...

.Ad kalendas graecas: mai.

El teatre a l'antiga Roma

Les representacions de tragèdies, comèdies i altres peces dramàtiques mai no van tenir una gran popularitat a Roma. Al començament, eren tan sols imitacions d’obres estrangeres, sobretot del teatre grec, i van haver de passar força anys perquè Roma tingués comediògrafs tan importants com Plaute i Terenci.

Orígens del teatre

Sens dubte, hem d’anar a Grècia si volem trobar els orígens del teatre. Al principi, les representacions teatrals tenien un rerefons religiós, relacionat amb el culte a Dionís, el déu del vi, però també eren un símbol de la transgressió i de la festa popular.

Estructura d’un teatre romà

L’any 145 aC es va aixecar el primer teatre de fusta permanent i el 55 aC Pompeu va fer...