Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Juli Cèsar: Més que un soldat

Juli Cèsar va començar ben aviat la seva carrera política al partit popular, del qual va arribar a ser el cap. Va dur a terme la conquesta definitiva de tota la Gàl·lia. A la seva tornada, tingué lloc una guerra civil entre Cèsar i Pompeu, de la qual Cèsar va sortir guanyador. De les obres escrites per Juli Cèsar, només n'han arribat dues de caràcter historiogràfic: els comentaris de la Guerra de les Gàl·lies i de la Guerra civil.

Guerra de les Gàl·lies

Està formada per set llibres en els quals Cèsar narra les diverses campanyes militars contra els habitants de diferents zones gal·les.

Guerra civil

Està formada per tres llibres que expliquen la guerra civil entre Cèsar i Pompeu; les diverses campanyes...

Ciceró: L'orador per excel·lència

Va pronunciar les quatre Catilinàries, va fer fracassar l’intent de conspiració contra la República i en va fer executar els principals conspiradors, fet que li comportà l’exili. L’oratòria és l’art d’expressar-se bé i de saber convèncer els oients. L’època d’or de l’oratòria va ser al període republicà i, sens dubte, Ciceró fou l’orador per excel·lència.

Obres de Ciceró

• Les Verrines: Són escrits on Ciceró acusa Verres, que, com a governador de Sicília, havia abusat del seu càrrec i havia espoliat l’illa.
• Les Filípiques i les Catilinàries: De caràcter polític. La primera obra consisteix en 14 discursos amb els quals Ciceró ataca Marc Antoni quan volia succeir Juli

Barcino: La fundació d'una colònia romana

La colònia romana de Barcino va ser fundada per l’emperador August amb un estatus de colònia al final del segle I aC, en territori de la tribu ibera dels laietans, que vivien en els turons (turó de Sant Honorat i turó de Sant Just i Pastor) que envolten el territori de Barcino (la trobada entre romans i laietans va ser pacífica); fou anomenada Colonia Iulia Augusta Fauentia Paterna Barcino. Barcino va ser un centre religiós i administratiu per controlar una zona més àmplia de nuclis urbans preexistents o de villae.

El territori que l'envoltava, l'ager, era ric en recursos hídrics, cosa que afavoria l'agricultura: a les parcel·les de fora la ciutat es cultivaven cereals, vinya i olivera....

Megalitisme: Tipologies i Evolució

1. Megàlits simples

• Menhir
• Cromlec: alineacions de menhirs; llocs de reunió i món agrari.
• Henge: cercle de menhirs, espai social i tancament de ramats (ex. Stonehenge).

2. Sepulcres megalítics

• De corredor: els més antics (4800-4300 aC), amb passadís i espai sepulcral (Ex. Carrowmore, Irlanda).
• De galeria: sense espais diferenciats (3800-3500 aC).
• Dolmen: en forma de taula, amb lloses verticals i túmul (Ex. Ses Roques Llises a Menorca i Cista de Camp Bruna a Lladurs).
• Rundgraber: gran cambra amb camí individual, envoltat per un cercle de pedres.

3. El fet funerari

Es caracteritza per la posició en decúbit supí o fetal; amb inhumació individual, col·lectiva o individual successiva.

4. Origen del megalitisme

• Difusionisme:

El Rei i el Senat de la Roma Primitiva

L'Interregnum

Els primers poemes èpics de la literatura llatina

• El poema èpic més antic conservat escrit en llatí és una traducció de l’Odissea d’Homer feta per l’esclau grec Livi Andrònic. Andrònic va ser portat a Roma i va exercir de mestre a la família de Livi Salinator. La seva versió del poema homèric, que té el nom d'Odussia, a més de ser una traducció, és una adaptació del text grec a la cultura i als coneixements romans.

• El primer poema èpic completament romà és La guerra Púnica (Bellum Poenicum), de Gneu Nevi, en la qual l’autor vincula el naixement de Roma a la caiguda de Troia narrada per Homer, però a la vegada es relaciona amb la història contemporània, ja que s’hi relata la guerra contra Cartago. En el poema (

Fundació d'una Ciutat Romana

La ciutat de Roma va servir com a model, amb les seves institucions i edificis públics, per a la fundació de la resta de les ciutats de l'Imperi.

Les ciutats romanes van constituir un factor de romanització, ja que se solien situar estratègicament per controlar les rutes comercials i eren habitades, normalment, per colons, procedents d'Itàlia, que introduïen un factor d'estabilitat entre la població indígena.

Els romans van prendre el ritual de la inauguratio o fundació d'una ciutat dels etruscs, i consistia bàsicament en el següent:

• En primer lloc, un àugur, un sacerdot que practicava l’endevinació pel vol i el cant dels ocells i per altres signes, consultava els presagis i confirmava si el lloc resultava

L'arribada dels romans i la romanització

Abans de l’arribada dels romans a la península Ibèrica, hi habitaven els sorotaptes, els celtes, els ibers i els bascos. Roma va iniciar la seva conquesta el 218 a. C. S’inicia així un procés conegut com a romanització, consistent en la implantació de la cultura i del sistema de vida dels romans als territoris conquerits.

Amb la imposició del llatí vulgar, les llengües preromanes foren substituïdes, no sense abans deixar una empremta lingüística al llatí que romangué a les llengües romàniques posteriors (el substrat). La romanització al territori català fou primerenca, duradora i intensa, i finalitzà a causa de les incursions de pobles germànics, com els visigots.

L'etapa àrab

Introducció

La democràcia grega va fomentar l'art de l'eloqüència; l'oratòria grega va arribar al seu zenit amb noms com Lísies i Demòstenes. Aristòtil va classificar els discursos en:

• Genus demonstrativum: elogis funeraris, honorífics i panegírics.
• Genus deliberativum: amb la finalitat de convèncer una assemblea.
• Genus iudiciale: amb la finalitat de convèncer un tribunal.

La retòrica va passar de Grècia a Roma, on l'eloqüència es va convertir en el gènere central de la prosa literària i de la cultura. L'educació escolar estava adreçada a formar oradors per parlar en públic políticament.

Oratòria

L'oratòria és l'art d'expressar-se bé i saber convèncer els oients. Era necessària en una Roma democràtica, ja que un bon orador...