Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Roma Antiga: Història, Institucions, Vies i Societat

Llatí9,94 KB

Gramàtica Llatina: Conjugacions Verbals

Indicatiu Present i Imperfet

  • Present d'Indicatiu: -o, -s, -t, -mus, -tis, -nt
  • Imperfet d'Indicatiu: -bam, -bas, -bat, -bamus, -batis, -bant
  • Verb "Sum" (ser/estar): sum, es, est, sumus, estis, sunt

La República Romana: Cronologia i Estructura

Dates Clau de la República

  • Inici: 509 aC
  • Final: 27 aC

Context Intern i Extern de la República

  • Nivell Intern: Nombroses conquestes i ampliació del territori.
  • Nivell Extern: Conflictes socials entre patricis i plebeus pel ple poder, revoltes d'esclaus, guerres civils (període de crisi i guerres civils).

Substitució del Rei en Acabar la Monarquia

La monarquia va ser substituïda per una diarquia, inicialment amb pretors i posteriorment amb cònsols.

Terminologia Clau de la

...
Continua llegint "Roma Antiga: Història, Institucions, Vies i Societat" »

Les Obres de Ciceró: Retòrica, Filosofia i Epistolografia

Llatí2,6 KB

Tractats sobre Retòrica

Sobre l’Orador (De Oratore)

Ciceró atribueix el seu èxit al treball i a la cultura general que ha adquirit, que l'han dut a un nou estil en oratòria. En treu la conclusió que l'oratòria necessita el coneixement de gairebé totes les ciències humanes: la literatura, la història, el dret i, sobretot, la filosofia. Ciceró defineix l'oratòria com l'art de parlar bellament i abundantment.

Els Cinc Elements Fonamentals del Discurs

Un discurs havia de constar de cinc elements fonamentals:

  1. Inventio: Trobar els arguments més convenients.
  2. Dispositio: Ordenar-los de la manera més efectiva.
  3. Elocutio: Exposar-los amb el llenguatge adequat a la situació i al públic.
  4. Memoria: Memoritzar el contingut del discurs de manera que
...
Continua llegint "Les Obres de Ciceró: Retòrica, Filosofia i Epistolografia" »

Les Termes Romanes i els Monuments de Tàrraco

Llatí3,01 KB

Les termes romanes: Montbui i Badalona

En l'època imperial, les termes estaven situades als banys públics i als gimnasos. Aquests espais incloïen una palestra i una sala per rentar-se després de l'exercici. Tot i que obrien des de mig matí, la majoria de la gent hi anava a mitja tarda.

El preu d'entrada era baix, fet que permetia l'accés a totes les classes socials i a ambdós sexes, tot i que emperadors com Hadrià i Marc Aureli van intentar canviar aquest costum.

El recorregut de les termes

  • Apodyterium: Era la primera sala del recorregut, el vestidor, on es deixava la roba sota la vigilància d'un esclau.
  • Palestra: Zona per escalfar-se després d'untar-se amb oli i realitzar diferents activitats esportives.
  • Tepidarium: Sala de banys de temperatura
...
Continua llegint "Les Termes Romanes i els Monuments de Tàrraco" »

Història de Roma: República, Cèsar i Drets Ciutadans

Llatí3,26 KB

Organismes executius i les Guerres Púniques

Organismes executius: censors, cònsols, edils, qüestors, tribuns de la plebs, dictador i mestre de cavalleria.

La Primera Guerra Púnica (264-241 aC)

La Segona Guerra Púnica (218-201 aC)

El Primer Triumvirat i la Guerra Civil

Pompeu, Cèsar i Cras van fer un pacte conegut com a triumvirat. Aquest govern tripartit tenia l’objectiu de repartir-se les províncies.

Aviat va morir Cras; amb això, Pompeu i Cèsar es van enemistar. Pompeu va intentar governar sol, mentre que Cèsar, després de les campanyes en la conquesta de les Gàl·lies, va tornar a Roma.

Cèsar va desobeir el Senat, va traspassar el riu Rubicó i va continuar la lluita contra els partidaris de Pompeu, els quals van ser derrotats a...

Continua llegint "Història de Roma: República, Cèsar i Drets Ciutadans" »

Llengües, Epigrafia i Vies Romanes: Classificació i Història

Llatí4,13 KB

Classificació de les Llengües

Les llengües es classifiquen segons la seva estructura morfològica en tres grans grups:

  • Llengües Aglutinants: Utilitzen prefixos i sufixos per a formar paraules complexes.

    Exemples: Japonès, finès, turc, basc, i llengües ameríndies.

  • Llengües Aïllants: Els mots són morfemes invariables. El valor significatiu i la funció de la paraula canvien segons l'entonació i la posició dins la frase.

    Exemples: Xinès (i els seus dialectes) i vietnamita.

  • Llengües Flexives: L'alteració de l'arrel crea noves paraules (derivació). Es divideixen en dues famílies principals:
    • Família Semítica (àrab, hebreu).
    • Família Indoeuropea.

Famílies de Llengües Indoeuropees

Les principals branques de la família indoeuropea inclouen:...

Continua llegint "Llengües, Epigrafia i Vies Romanes: Classificació i Història" »

Història de l'Imperi Romà: De la Dinastia Flàvia a la Caiguda

Llatí4,74 KB

L’any dels quatre emperadors (69 d.C.)

Després de la mort de Neró, Roma va patir una guerra civil i en només dos anys es van succeir quatre emperadors: Galba, Otó, Vitel·li i Vespasià.

La dinastia flàvia

  • Vespasià: Va reprimir la revolta dels jueus contra la dominació romana. Va ser molt popular pel seu caràcter afable.
  • Tit: Va continuar el pla del seu pare Vespasià: va destruir el temple de Jerusalem, de gran importància per als jueus, i va acabar de construir l'amfiteatre que va començar el seu pare.
  • Domicià: Germà de Tit, va fer construir, entre altres coses, el Palau Flavi i l'Arc de Titus (per commemorar la victòria del seu germà a Jerusalem).

Els Antonins

  • Nerva: Va ajudar els ciutadans més desfavorits. Va crear un fons per
...
Continua llegint "Història de l'Imperi Romà: De la Dinastia Flàvia a la Caiguda" »

Descobreix Empúries: Història, Grecs i Romans a l'Empordà

Llatí2,79 KB

Empúries: Porta d'Entrada de la Cultura Clàssica

L'Empordà, per la seva situació geogràfica, ha estat pas de moltes civilitzacions i totes, en major o menor mesura, hi han deixat empremta.

Les restes arqueològiques d'Empúries, situades a l'Escala (l'Alt Empordà), són un testimoni excepcional de la presència dels grecs i dels romans a casa nostra durant segles. Aquest jaciment, que va començar a excavar-se oficialment fa cent anys, és un dels recintes arqueològics més importants de la Mediterrània i l'única colònia grega conservada a la península Ibèrica que es pot visitar.

Fem un salt en el temps i vegem quina ha estat la història d'aquestes terres, habitades des d'abans que arribessin grecs i romans.

Els Pobladors Ibers de

...
Continua llegint "Descobreix Empúries: Història, Grecs i Romans a l'Empordà" »

L'enginyeria romana: Aqüeductes i xarxa viària

Llatí3,03 KB

L'abastament d'aigua a les ciutats romanes

Els romans van tenir molta cura a fer arribar aigua abundant a les ciutats i van construir un sistema de clavagueram. L’aigua era un bé importantíssim i molt necessari. Per solucionar els problemes, situaven les ciutats prop dels rius i també construïen pous per aprofitar les aigües subterrànies. Però no sempre eren eficients aquests mètodes i, llavors, els romans van crear els aqüeductes.

L'aigua no partia directament de la deu, sinó que s'agafava d'una cisterna que recollia l'aigua de la font i la portaven a la ciutat. La canal oberta per on passava l'aigua (specus) era de pedra amb parets impermeables i feia 2m x 1m. Estava cobert per una volta de mig punt. Quan el terreny ho permetia,...

Continua llegint "L'enginyeria romana: Aqüeductes i xarxa viària" »

La Cultura Anasazi: Vida, Societat, Religió i Habitatges

Llatí3,21 KB

Vestimenta i Eines Anasazi

Vestimenta segons el clima

La seva vestimenta depenia sobretot del clima en què es trobaven. En l’època hivernal confeccionaven vestits de fibra de iuca embolicats en pelatges de conill o plomes de gall d’indi. Utilitzaven flassades i davantals en l’època de calor.

Teixien sandàlies de diferents models.

Els homes es feien càrrec d’aquesta activitat, ja que teixien mantes i camises a base de cotó.

Eines i Armes

Es produïen les seves pròpies eines de cultiu i armes de defensa, entre les quals podem destacar:

  • Puntes de fletxes
  • Maces
  • Ganivets
  • Punxons per treballar el cuir
  • Destrals

Comerç i Art Rupestre

Centre Comercial i Bescanvi

Pueblo Bonito, al Canyó Chaco, era considerat el gran centre comercial dels anasazi....

Continua llegint "La Cultura Anasazi: Vida, Societat, Religió i Habitatges" »

La Romanització a Catalunya: Història i Llegat Lingüístic

Llatí2,47 KB

L'arribada dels romans a la Península

L'any 218 aC, els romans entraren a la Península a través d'Empúries per la seva situació geogràfica i el seu fàcil accés. Aquests territoris foren els primers a rebre les conseqüències de la romanització, és a dir, el procés pel qual s'implanten en un determinat territori la llengua, els costums, la cultura i les lleis de l'Imperi Romà.

El llatí va anar substituint la llengua ibèrica, sobretot a causa del seu prestigi i de les enormes facilitats que oferia per al comerç i per a una millor posició social. Així doncs, el llatí es va convertir en l'única llengua de la península Ibèrica.

La romanització a Catalunya

La romanització a Catalunya va ser primerenca, intensa i duradora. Varen...

Continua llegint "La Romanització a Catalunya: Història i Llegat Lingüístic" »