Llengües, Epigrafia i Vies Romanes: Classificació i Història

Classificació de les Llengües

Les llengües es classifiquen segons la seva estructura morfològica en tres grans grups:

• Llengües Aglutinants: Utilitzen prefixos i sufixos per a formar paraules complexes.

  Exemples: Japonès, finès, turc, basc, i llengües ameríndies.

• Llengües Aïllants: Els mots són morfemes invariables. El valor significatiu i la funció de la paraula canvien segons l'entonació i la posició dins la frase.

  Exemples: Xinès (i els seus dialectes) i vietnamita.

• Llengües Flexives: L'alteració de l'arrel crea noves paraules (derivació). Es divideixen en dues famílies principals:
  • Família Semítica (àrab, hebreu).
  • Família Indoeuropea.

Famílies de Llengües Indoeuropees

Les principals branques de la família indoeuropea inclouen:

• Albanès: Única llengua.
• Anatoli: Hittita (llengua desapareguda).
• Armeni: Única llengua.
• Bàltic: Lituà, letó i prussià.
• Cèltic: Irlandès, gaèlic i bretó.
• Esclau: Rus, ucraïnès, polonès, búlgar, macedoni, serbocroat, eslovac, eslovè i txec.
• Germànic: Alemany, anglès, islandès, neerlandès, danès, suec, noruec i flamenc.
• Grec: Única llengua.
• Indoirànic: Sànscrit, avèstic i persa.
• Itàlic: Falisc, osc, umbre i llatí.
• Tokhari: Grup extingit de l'oest de la Xina.

Epigrafia Llatina i Numismàtica

L'epigrafia llatina es classifica segons la seva funció:

• Votives i honorífiques.
• Monumentals, funeràries i jurídiques.

També es distingeix l'Epigrafia Numismàtica.

Tota aquesta informació es recull principalment en el llibre Corpus Inscriptionum Latinarum.

Els Espectacles a l'Antiga Roma

Jocs al Circ (Ludi Circenses)

Consistien principalment en curses de cavalls, bigues, trigues i quadrigues, conduïdes pels aurigues (identificats per colors).

• La pista estava dividida per una spina, un mur de poca alçada (340 m) situat al mig, decorat amb estàtues.
• Les curses constaven de set voltes.
• Exemples de circs: Coliseu, Arena de Verona (Itàlia), Arenes d'Arlès i Arena de Nimes (França).

Lluites de Gladiadors als Amfiteatres (Manus Gladiatorum)

Els amfiteatres eren edificis circulars o ovalats destinats a combats entre persones, animals o tots dos, i fins i tot representacions navals (naumàquies). L'espectacle era l'equivalent al futbol actual, amb seients per als espectadors al voltant de l'espai central (l'arena).

• Exemples d'amfiteatres: Amfiteatre de Pula (Croàcia), Amfiteatre de Tàrraco, Amfiteatre de Pompeia i Amfiteatre de Mèrida.

Representacions Teatrals (Ludi Scaenici)

Inclouen peces teatrals, comèdies, tragèdies, recitacions, dansa i música.

• Exemples de teatres: Teatre de Plòvdiv (Bulgària), Teatre de Cartagena (Espanya), Teatre de Marcel (Roma) i Teatre d'Augusta Raurica (Suïssa).

Les Vies Romanes: Construcció i Funció

El creixement de les conquestes i l'augment del territori van fer necessària la construcció de vies per connectar, controlar i unir els territoris i les províncies conquerides. Tot i que tenien un valor militar inicial, la seva funció principal era comercial i administrativa.

Estructura de les Vies

Les vies principals tenien una estructura sòlida. Als marges s'hi col·locaven pedres verticals, es buidava la terra del mig i es tornava a omplir de pedra, per després recobrir-ho amb una petita capa de lloses.

• L'amplada variava de 2,40 m a 12 m.
• Es dissenyaven en línia recta, unint camins i escurçant distàncies.
• Permetien travessar barrancs i rius mitjançant ponts i obres d'enginyeria.