Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

L'Apodyterium: El Vestidor de les Termes Romanes

La primera sala del recorregut per les termes era l'apodyterium o vestidor. Hom s'hi despullava i desava la roba.

Dins les termes se solia anar nu, llevat d'unes sandàlies amb sola de fusta que servien per no cremar-se els peus amb el terra calent.

La Palestra i l'Exercici Físic

Els qui volien —sobretot els joves— començaven per escalfar-se a la palestra (palaestra) després d'untar-se d'oli. La palestra consistia en una pista a l'aire lliure, més o menys gran, coberta d'arena i voltada de porxos.

Les activitats físiques més habituals eren:

• Córrer i jugar a pilota.
• Exercitar-se amb peses o amb la lluita.
• Donar cops de puny en un sac ple de sorra.

Hi havia, però, qui s'estimava més prendre...

Literatura llatina: Autors i obres clau

Època Arcaica

ARCAICA: LIVI, primer autor que utilitza el llatí, empresonat a Tàrent. Fa traducció de l'Odissea. (Lírica)

PLAUTE i TERENCI: Grans comediògrafs de l'època. Plauto reflexa la llengua familiar llatina però toca temes grecs. Obres destacades: Miles gloriosus, Aulularia, Captivi. Terenci, més moralista, amb un estil més acurat. Obres destacades: Andria, Eunuchus, Adelfoe.

CATÓ: Primer autor en prosa, iniciador del gènere històric. Obra destacada: Orígens (Història).

Època Clàssica

Poetes

LUCILI: Creador de la sàtira. Obra destacada: Satura (Sàtira).

LUCRECI: Poeta filòsof. Obra destacada: De rerum natura (Filosofia).

CATUL: Poeta líric, iniciador de la poesia lírica. Obra destacada:...

Declinació llatina (1a declinació)

Les vies romanes

Formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà. Al seu origen, la xarxa va ser dissenyada per a mantenir un control efectiu de les zones incorporades a l'Imperi, però ràpidament van adquirir importància econòmica, facilitant el comerç i les comunicacions.

Tipus de vies

• Via: camí força ample per a carros.
• Iter: camí per anar a peu, amb un animal de càrrega o amb llitera.
• Actus: camí per a un sol vehicle o animal de càrrega.
• Semita: camí petit.

La construcció sempre era en línia recta. Algunes vies destacades són la Via Augusta i la Via del Capsacosta.

Els ponts romans

Quan la construcció de les vies...

La Via Augusta: L'Eix de l'Imperi Romà (2.725 km)

Durant cinc segles d'esplendor de l'Imperi Romà, la política i la cultura es van estendre al voltant de les grans vies de comunicació. L'emperador August va ordenar la política de rehabilitació d'aquesta gran via, que anava de Roma a Cadis, amb una longitud de 2.725 km.

La ruta havia de respondre a tres criteris establerts: durabilitat, utilitat i accessibilitat.

Troballes arqueològiques a la Via Augusta

• Mil·liaris
• Calçades i murs de contenció
• Ponts i monuments triomfals
• Torres de vigilància i sepultures

La Via Augusta es va construir amb finalitats militars i comercials.

La Via de la Plata: Riquesa i Explotació Territorial

Aquesta via conserva el 70% del recorregut original, amb nombroses...

Rapte de Ganimedes

Júpiter s'havia enamorat moltes vegades de dones mortals i de deesses, i sovint es transformava per aconseguir-les. Aquest cop es va fixar en Ganimedes, un jove de gran bellesa. Júpiter va voler portar-lo al seu costat a l'Olimp i es va transformar en àguila per aconseguir-ho. Allà, es va convertir en l'amant del pare dels déus. El va presentar com el nou coper, servidor d'ambrosia i nèctar, i així Juno no va sospitar.

Rapte de Persèfone

Persèfone estava collint narcisos en un prat amb unes nimfes, quan la terra es va esquerdar i va sortir Plutó, el seu oncle, déu dels inferns, la va raptar i se la va endur al regne subterrani per fer-la la seva esposa. La seva mare es va desesperar i la buscava de dia i de nit. Va...

Graecia capta: la Grècia vençuda i la seva influència

Des del segle VII aC, el sud de la península Itàlica i Sicília van ser colonitzats pels grecs, que van fer d'aquests territoris una Magna Graecia. La seva influència cultural va ser enorme en tots els àmbits del saber i l'art. Començant pel “préstec” del seu alfabet, que va donar origen a l'alfabet etrusc i, indirectament, a través dels contactes de la primitiva Roma amb aquesta civilització, també va donar lloc a l'alfabet llatí (o romà), que és el que fem servir nosaltres.

El sotmetiment de Grècia

El contacte amb el món grec va augmentar amb la incorporació dels territoris grecs a Itàlia, un procés que culmina amb la presa de Tàrent el 272 aC. Després del sotmetiment...

Locucions llatines i equivalències en català

A continuació, una llista de locucions llatines amb la seva equivalència i correcció en català. He corregit errors ortogràfics i gramaticals, ajustant majúscules i minúscules per a una lectura clara.

• In absentia: en absència
• Anno Domini: any del Senyor
• gratis et amore: gratuïtament
• Quid: centre de la qüestió
• a.m. (ante meridiem): abans del migdia
• p.m. (post meridiem): després del migdia
• coitus interruptus: deixar-ho a mitges
• homo homini lupus: l'home és un llop per a l'home
• In dubio pro reo: en cas de dubte, a favor de l'acusat
• Ecce homo: heus aquí l'home
• Tu quoque, fili mi!: tu també, fill meu!
• idem: el mateix
• Cave canem: compte amb el gos
• In mente: a la ment
• altus: el més alt
• citius: el més ràpid
• fortis:

Locucions Llatines i el seu Significat

Expressions Comuns

• Prima non datur et ultima dispensatur: la primera no es fa i l'última es perdona.
• Carpe diem: aprofita el moment.
• Ab initio: des del principi.
• Ab Urbe condita: des de la fundació de la ciutat.
• A priori / A posteriori.
• Ab illo tempore: des d'aquell temps.
• Ab ovo: des de l'ou.
• Alea iacta est: els daus estan tirats, serà el que serà.
• Per saecula saeculorum: pels segles dels segles.
• Ex cathedra: des de la càtedra.
• Asinus in tegulis: una cosa absurda.
• Dextro pede: amb el peu dret.
• Veni, vidi, vici: he vingut, he vist, he vençut.
• Sine die: sense data.
• In memoriam: en record de.
• Ars longa, vita brevis: l'art és llarg, la vida és curta.
• Fugit irreparabile tempus: el temps fuig irreparable.
• In medias res:

Locucions llatines d'ús freqüent

• Al Cèsar el que és del Cèsar: donar a cadascú el que li correspon.
• Anar llatí: no entendre una cosa; estar despistat o perdut.
• Arrencar-se els cabells: desesperar-se molt.
• Amor platònic: amor idealitzat i impossible.
• Cadascú sap on li fa mal la sabata: cadascú coneix els seus propis problemes.
• Estar en braços de Morfeu: dormir profundament.
• Estar fet una fúria: estar molt enfadat.
• Tenir ínfules: tenir pretensions o sentir-se superior.
• Explicar una cosa amb tots els ets i uts: explicar-la amb tots els detalls.
• Passar als annals: passar a la història.
• Passar el Rubicó: prendre una decisió important i irreversible.
• Perdre el fil: deixar de seguir una explicació o conversa.
• Perdre l’oremus: desorientar-se

Ciceró (Marcus Tullius Cicero, 106-43 aC)

Ciceró és el màxim exponent de l'oratòria llatina. Nascut a Arpinum en una família eqüestre, va estudiar retòrica a Roma i Grècia. Va arribar al consolat l'any 63 aC, on va reprimir la conjura de Catilina amb les cèlebres Catilinàries. La seva producció inclou:

• Discursos judicials: Pro Milone, Pro Archia.
• Discursos polítics: Filípiques contra Marc Antoni.
• Tractats filosòfics: De re publica, De officiis, De oratore.
• Epistolari: Centenars de cartes (Epistulae).

La seva prosa elegant, equilibrada i rítmica es convertí en model de llatí clàssic. Defensor de la República, va morir assassinat pels agents d'Antoni el 43 aC. La seva influència perdura en la cultura occidental com a mestre de...