Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Cronologia dels Reis de Roma: De la Fundació a la República

Ròmul (753-716 aC)

• Fundació de Roma com a asil. Festa del déu Consus.
• Rapte de les Sabines: Dilema entre esposos sabins i pares romans.
• Establiment de la Diarquia amb Tit Taci.
• Creació del Senat.
• Organització de Roma en 30 cúries (Tamnes, Tiscienes i Luceres).
• Formació de la Primera Legió: 3000 homes (3KS) i 300 cavallers (300C).
• Regnat de 37 anys.
• 1 any d'Interregne (716-715 aC).

Numa Pompili (715-673 aC)

• Rei sabí, casat amb Tàcia (filla de Tit Taci).
• La seva filla, Pompília, fou mare d'Ancus Marci.
• Destacat per la seva saviesa i pietat religiosa.
• Institució del calendari, reglamentació de la religió, cerimònies i construcció de temples.

Tul·li Hostili (673-642 aC)

• Rei romà amb

...

Ovidi i la Poesia Elegíaca: Anàlisi Mètrica i Temàtica

Ovidi, a més de les Metamorfosis, va escriure nombrosos poemes elegíacs. A continuació, s'expliquen les característiques mètriques i els temes centrals d'aquest gènere en l’antiguitat, s'esmenten les seves obres principals en versos elegíacs, es detallen les relacions amb August i les conseqüències del seu exili, i es citen altres poetes romans destacats del gènere.

Característiques Mètriques i Temàtiques de l'Elegia

L’elegia és una composició en vers que, a Roma, es va desenvolupar principalment com a mode d’expressió dels sentiments amorosos i personals.

Estructura Mètrica: El Dístic Elegíac

Formalment, la poesia elegíaca està formada per dístics, és a dir,...

La dinastia Júlia-Clàudia: l'inici de l'Imperi

August: va pacificar Hispània i la Gàl·lia i va significar el gran moment d'esplendor en les arts, sobretot en les arts. Tiberi: fill adoptiu d'August, va ser qui va ordenar la crucifixió de Jesús de Natzaret. Calígula: nebot de Tiberi, va convertir el principat en una monarquia teocràtica d'inspiració oriental i va morir assassinat. Claudi: el seu oncle, un bon emperador que segueix els passos d'August però que és assassinat per Agripina (la seva dona). Neró: fill de Claudi, va ser el pròxim a governar; va ser un dèspota sanguini que va incendiar Roma i finalment es va suïcidar.

L'any dels quatre emperadors i la dinastia Flàvia

En un sol any van anomenar quatre emperadors que estaven...

Proveïment de l'aigua i vies de comunicació

Proveïment de l'aigua i clavegueres

Les clavegueres (cloacae) eren túnels subterranis que recollien l'aigua de la pluja, els residus de les cases i de les termes, i anaven directament al riu.

Les vies de comunicació

Les vies de comunicació les van fer especialment per a l'exèrcit, perquè es pogués moure més ràpid i poder pacificar les revoltes. Aquestes vies les van utilitzar tothom i van millorar el comerç, les relacions entre la població civil i la gestió administrativa.

Tipus de carreteres

• Via: camí on podien creuar dos vehicles (més important).
• Actus: camí on només podia creuar un vehicle o un animal de càrrega.
• Iter: camí per a vianants, cavalls o lliteres.

La casa romana

Els romans...

Els visigots a Hispània

Els visigots van convertir Hispània en un estat. Abans del s. V hi van recórrer la Península diversos pobles bàrbars: els sueus, que es van establir a Galícia i van crear un regne. Després van arribar els visigots, que es van establir a la Meseta. No van venir com a invasors; per això eren considerats un exèrcit de l'Imperi. Però, quan l'Imperi va desaparèixer, van anomenar la seva capital Toledo i van crear el regne visigòtic.

• Expulsaren els sueus i van conquerir territoris del nord.
• Més tard expulsaren els bizantins que estaven al sud d'Hispània.
• Van abandonar les seves creences religioses i van acceptar el catolicisme.
• Van adaptar les seves lleis a l'est de Hispània i van acceptar els drets romans.

Arribada

...

Edificis públics i privats més significatius d’una ciutat

El cor de la ciutat era el fòrum. Era una gran plaça oberta i rodejada per un pòrtic amb columnes on hi havia edificis públics destinats a la religió i a l'administració.

• Temple: on se celebrava el culte de la religió oficial (Tríada Capitolina) i l'imperial. Els cultes religiosos es celebraven a l'exterior, davant del temple, on hi havia un ara per als sacrificis. Solien ser de planta rectangular, encara que també es construïren de planta circular.
• Basílica: edifici porticat de tres naus separades per columnes. Allà es reunia el tribunal de justícia i s'hi feien reunions de negocis. Finalment va passar a utilitzar-se com a lloc de culte cristià.
• Cúria: lloc on es celebraven

...

...

Temps i Context Històric del Temple

Temps i Context: Aquest temple, datat del segle I aC (any 16), va ser edificat durant l'època d'Octavi August (27 aC - 14 dC), el primer emperador romà. Durant el curs dels segles V, IV i III aC, Roma va deixar de ser una ciutat-Estat per constituir-se en un Estat fort i un poderós imperi militar i colonitzador. En aquesta etapa, es van fer molts progressos en planificació urbana i en la construcció d'obres públiques; es va estendre per tot l'Imperi la llengua oficial, el llatí, i es va començar a aplicar el Dret romà. Ara bé, Roma no va assolir la màxima expansió fins al segle II aC, quan va ocupar totes les terres que envoltaven la Mediterrània. Els pobles que habitaven aquelles terres van...

Marc Tul·li Ciceró: Vida i Obra

Les Parts del Discurs Oratori (Orationis Partes)

• Inventio: Cercar arguments.
• Dispositio: Ordenar correctament aquests arguments.
• Elocutio: Redactar el discurs. Cal tenir cura de l’estil i del vocabulari.
• Memoria: Memoritzar el discurs.
• Actio: Pronunciar el discurs i reforçar-lo amb gesticulació i amb to de veu convenient.

Finalitats de l'Oratòria

• Probare: Provar, demostrar.
• Movere: Commoure, impressionar.
• Delectare: Agradar, delectar.

Estructura del Discurs (Orationis Partes)

1. Introducció (Exordi): Presentació del tema del qual es vol parlar, on l’orador intenta guanyar-se la simpatia del públic.
2. Exposició o Narració: Dels fets que motiven el discurs.
3. Argumentació: Presentació dels arguments.
4. Conclusió o Peroració:

...

Les Termes Romanes: Higiene i Esport

Les termes eren un dels centres més importants de les ciutats romanes. Eren grans edificis construïts per a la higiene dels ciutadans i per fer esport.

Estructura i Sales de les Termes Romanes

Palestra

Pati central al qual s'obrien totes les altres estances i on es podien practicar exercicis físics.

Tabernae

Botigues adossades a les sales de banys on es venien begudes i menjar, que els venedors pregonaven a grans veus entre els banyistes.

Caldarium

Bany d'aigua calenta (l'alveus). Era l'habitació més lluminosa i adornada. A les grans termes hi havia fins i tot piscines on es podia nedar. En les més petites, el bany es prenia en banyera o dipòsits d'aigua calenta anomenats labra.

Frigidarium

Sala destinada als...