Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Anàlisi del Personatge: Holden Caulfield

Descripció Física i Personalitat

Físicament, Holden és alt. Té cabells grisos a la part dreta del seu cap, cosa que el fa semblar més vell del que és, però la seva actitud ho contradiu.

Una de les característiques d'aquest personatge és la seva capacitat per detectar les qualitats més ridícules de les persones, com la hipocresia i la superficialitat. Això produeix un efecte de desconfiança d'Holden cap als altres.

Paradoxalment, en la seva reacció cap a aquests comportaments, Holden exhibeix els trets que menysprea, cosa que el converteix en un personatge tràgic.

L'Expulsió de Pencey Academy

L'expulsen de Pencey perquè mai treballava a classe i va suspendre 4 de 5 assignatures. Aquesta no...

Personatges Principals i Secundaris

Víctor

Víctor és un noi de 12 anys que viu a Gràcia. És una mica tímid, normal, no té problemes a l’escola, les seves notes són mitjanes i li agrada molt llegir llibres els vespres.

Tutmosis III

Noi de 12 anys que viu a l’antic Egipte. Era el fill de Tutmosis II, la seva mare era Isis. Tutmosis era valent i atrevit. Estava proclamat a ser el nou faraó d’Egipte, ja que el seu pare s'havia mort feia dos dies.

Sita

Filla d’un escriba, amiga d’en Tutmosis des de petita i ara d’en Víctor.

Hatxepsut

Esposa principal de Tutmosis II, que en teoria volia ser la faraona d’Egipte, ja que el seu marit estava mort feia dos dies.

Hapuseneb

El gran sacerdot d’Amon (era dolent). Volia matar el nen Tutmosis....

L'esperit de l'època d'August

Tit Livi es va contagiar de l'esperit del segle d'August. Va lloar la glòria de l'emperador i va contemplar tota la història sota el seu prisma salvador, entenent que August havia arribat al poder per salvar la civilització romana.

Livi i la figura d'August

Per a Livi, August no és només un segon Ròmul; el considera el regenerador moral de l'antiga virtut romana i el fundador del venerable edifici que mai s'extingirà: la civilització romana. Aquesta lloança la fa en el proemi de la seva obra com si fos un monument d'honor.

Biografia de Tit Livi

Nascut el 59 aC a Pàdua, al nord d'Itàlia, es va formar en retòrica i filosofia. Cap al 30 aC va arribar a Roma, on es va dedicar a escriure la seva incommensurable...

Ciceró: Orador, Polític i Figura Clau de Roma

Ciceró és un homo novus, és a dir, no pertany a la classe social dels patricis, no és noble. Va destacar per ser tres coses:

• Un gran advocat.
• Un gran patriota.
• Un gran republicà.

Quan va començar a exercir càrrecs polítics va ser nomenat qüestor de Sicília, on va descobrir que Verres era un corrupte i el va denunciar. Ciceró va fer de fiscal i va pronunciar les set Verrines. En ser tan conegut per tota Roma, va acabar sent nomenat cònsol. Un grup de patricis encapçalats per Catilina van anar en contra de Ciceró per prendre-li el poder. Ell, en descobrir-ho abans que poguessin dur a terme la conspiració, la va avortar i va portar Catilina als tribunals, on va pronunciar les quatre Catilinàries....

Principals festes i celebracions del calendari romà

• Equirria (15 de març): festa eqüestre en honor al déu Mart.
• Quinquatrus (19 de març): purificació de les armes abans de la campanya militar.
• October equus (15 d'octubre): fi de la campanya militar.
• Armilustrium (19 d'octubre): purificació de les armes per esborrar tots els crims de la guerra.
• Lupercalia (15 de febrer): festa en honor de la lloba que va salvar Ròmul i Rem.
• Parentalia (13-21 de febrer): festes fúnebres en honor dels morts de la família.
• Festes Januals (1 de gener): festa en honor del déu Janus.
• Liberalia (17 de març): festa de la primavera, en honor de Liber o Bacus.
• Parilia (21 d'abril): festes en què es commemorava la fundació de la ciutat de Roma.
• Vulcanalia (23 d'agost)

Història interna i externa de Roma

Per història de Roma s’entén la història de la mateixa ciutat, com a república o ciutat estat, des del moment de la seva fundació fins a la desaparició de l’Imperi Romà d’Occident, tretze segles després.

El sistema de govern, les institucions polítiques i les lleis que les van regular és el que s’anomena història interna. Els esdeveniments generats per la relació de Roma amb altres pobles s’anomena història externa. Encara que els dos aspectes estan ben diferenciats, els esdeveniments que es produeixen en un i altre ambient s’influencien mútuament.

Etapes de la història de Roma

• Època de la Monarquia: Des de la fundació de Roma fins a l’expulsió del darrer rei.
  • Període llatí-sabí:

Frases Celebres i Llatí

A continuació es presenten algunes frases llatines i les seves traduccions i significats:

• Mens sana in corpore sano: Ment sana en un cos sa. L'esport com a font de salut.
• Virus: Verí.
• Caries: Podridura. Procedència vegetal, s'utilitza en l'odontologia.
• Delirium tremens: Deliri tremolós. Pertorbació mental que provoca al·lucinacions.
• Quo vadis, domine?: On vas, senyor? (Quan sant Pere fugia de Roma, Jesús se li va aparèixer portant la creu i Pere va dir això).
• Tu quoque, fili mi?: Tu també, fill meu? (S'utilitza quan estàs decebut d'algú inesperat).
• Carpe diem: Aprofita cada instant.
• Fac simile: Fes-ho semblant. Per referir-se a fer una còpia d'un text o dibuix.
• Fac totum: Fes-ho tot.
• In illo tempore: En aquell temps.

Arquitectura Romana: Innovació i Pragmatisme

Des del punt de vista estructural, l’arquitectura romana marca un abans i un després. Els romans només van prendre la decoració grega, ja que les estructures constructives romanes eren més complexes, dinàmiques i pragmàtiques.

Ordres i Decoració

Pel que fa a la decoració, van introduir dos ordres arquitectònics nous que s’afegeixen al dòric, jònic i corinti:

• El toscà (dòric amb base).
• El compost (capitell corinti i volutes jòniques).

Les columnes podien tenir el fust llis o amb estries. El fris es componia de garlandes, sanefes i inscripcions.

Estructures i Materials

Quant a les estructures, els romans van utilitzar l’arquitectura de volta amb l’arc de mig punt; van perfeccionar i...

Apol·lo i Dafne (I)

Mentre Apol·lo s'encenia en flames, amb el pit cremant i alimentant un amor estèril. Però la Nimfa fugia més ràpid que l'aire lleuger i no s'aturava davant les paraules d'ell que cridava: “Nimfa, si us plau, queda't! Si us plau, no corris tant, atura la fugida! No tinguis por, jo no sóc un enemic, jo t'estimo!”.

El Déu corria més ràpid per l'esperança, ella més ràpid pel temor. Però finalment, havent-se esgotat les forces, havent estat vençuda per aquell esforç, mirant les onades del Peneu va dir: “Pare, ajuda'm!”. Tot just acabada la súplica, una somnolència profunda va envair les seves articulacions. En la cabellera creixia fullatge, en els braços branques, el peu abans tan ràpid s'adheria en...

Orígens i Noms Antics de la Península Ibèrica

Des de temps antics, la Península Ibèrica era una terra de misteri, on tenien lloc personatges mitològics i es considerava que no hi havia terra més enllà de l'estret de Gibraltar. La Península Ibèrica es va anomenar Hespèria perquè es creia que s'hi trobava el Jardí de les Hespèrides. Al segle VI aC, els grecs van colonitzar la costa de la península i van anomenar Ibèria el territori per les tribus que l'habitaven. El nom definitiu, Hispània, prové de l'origen fenici.

Conflictes entre Romans i Cartaginesos

Cap al segle III aC, hi va haver una major presència cartaginesa per obtenir una compensació per la pèrdua de territoris arran de la derrota de Roma en la Primera Guerra Púnica....