Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Les ciutats conquereixen el territori

L'únic nucli urbà a l'àrea cultural ibèrica que hi havia quan els romans van arribar era Empòrion, mentre que la ciutat més important romana de la península va ser Tàrraco. El programa romà de colonització de la Península Ibèrica es basava en el repartiment de terres entre veterans de l'exèrcit. Les ciutats romanes eren el punt bàsic dels territoris on es trobava de tot, mentre que els territoris es dividien en parcel·les.

L'amfiteatre

• Arena
• Fossae: Magatzem
• Cavea (graderia)
• Vomitoria (accessos que porten a les grades)
• Velum (lona per protegir el terra dels espectadors)
• Pulvinar (part de la tribuna destinada a les autoritats)

Els espectacles eren: espectacles de feres, representacions navals, combats...

-494 ac,lex sacrata,va permet l'elecció dls tirbuns d l plebs.

-450ac,yei d les xii taules,bases pr igualar els drets entre patri.I plebe.

-445ac,yei canuleia, lagalitzà l matrimoni entre patri.I plebe.

-367ac,yeis licinies,permeten als plebeus l'accés al consolat.

-s.Iii,la plebs obté la plenitud dl drets polítics i civils.

 org.Social

persones yiures: - ciutadans->patricis (d ls primitives fams.Fundadores d r)

-no ciutadans->plebeus (provinents d poblacions conqrides)

persones no yiures: -esclaus

 ciutadans: -patri.+ plebs.Mes rics=noblesa (clse senatorial)

-cavayers,plebs.Q s dediqn al comerç

-proletaris,plebs.Mes pobres

no ciutadans: -extrangers

-yiberts,esclaus yiures,amb obligacionsi limitacions juridiqs.

la yibertat s podia aconseguir...

Els orígens de Roma: Llegenda i fundació

Els romans van explicar els seus orígens a partir de llegendes o narracions sobre la voluntat de déus i herois. Ròmul i Rem, fills del déu Mart i descendents del troià Enees, abandonats al Tíber i salvats per una lloba, varen fundar la ciutat de Roma l'any 753 a.C.

La Monarquia romana

Roma va ser governada per una monarquia on el rei tenia el poder amb l'ajuda del Senat. Roma va tenir set reis, els tres darrers d'origen etrusc. Sota la seva etapa, Roma es va engrandir i es van construir ponts, aqüeductes, temples, un sistema de clavegueram i una muralla. A més de l'agricultura i la ramaderia, es va intensificar el comerç.

Grups socials a l'antiga Roma

• Patricis: Descendents dels fundadors de Roma,

Els orígens i l'expansió de Roma

En el primer mil·lenni aC, a la península Itàlica hi vivien diferents pobles: els etruscos al nord, els llatins al centre i, al sud, els grecs.

Roma tenia una situació excel·lent. Però a partir del segle VI aC, els habitants de Roma van conquerir territoris immensos. Primer van conquerir la península Ibèrica i, després, per tot el voltant del mar Mediterrani. Els romans van crear una brillant civilització que va durar dotze segles, des del segle VIII aC fins al segle V dC.

Les tres etapes de la història de Roma

En aquesta llarga història es distingeixen tres etapes:

• La Monarquia (753 aC - 509 aC).
• La República (509 aC - 27 aC).
• L'Imperi.

La Monarquia i la República

La Monarquia: Al segle VI aC els etruscos...

Apol·lo i les nou Muses

Apol·lo, fill de Zeus i Leto, era el déu que representava la bellesa, la poesia i la música, i feia prediccions per al futur. L'adjectiu que anomenava Apol·lo era "Febus", que significa "llop". Dins la seva iconografia trobem: la fletxa, l'arc i el caduceu (serp enrotllada al pal) i, el més important, el llorer (planta), amb el qual atorgava la "corona" als guanyadors.

El mite de Marsias

Marsias va aprendre a tocar la flauta i va reptar Apol·lo a un concurs musical per veure quin dels dos tocava millor; les nou Muses van actuar com a jurat. Apol·lo li va dir que toquessin l'instrument al revés. Va guanyar Apol·lo, ja que ell tocava l'arpa i a Marsias no li sortia l'aire de la flauta i sonava malament. Com a càstig,...

Glossari de Locucions Llatines Essencials

A sensu contrario

“En sentit contrari”.

Ab illo tempore

“Des d’aquell temps, fa anys”, parlant del passat.

Ab initio

“Des del començament”. S'utilitza sovint quan es demana a algú l’exposició d’uns fets des del seu inici.

Ab intestato

“A partir de l'intestat”. S’aplica jurídicament quan algú mor sense testament.

Ab Urbe Condita

“Des de la fundació de la ciutat, és a dir, Roma”.

Ad absurdum (reductio)

“Reducció a l’absurd”. Forma d’argumentació consistent a demostrar una cosa a partir de l’absurd de la seva negació.

Ad hominem

“Contra una persona concreta”. S’aplica a accions per a rebatre algú en concret.

Ad infinitum

“Fins a l’infinit”. Es diu d’una acció...

L'Imperi Romà: Cronologia (27 aC - 476 dC)

Dinastia Julio-Clàudia (14 dC - 68 dC)

Tiberi (14 - 37 dC)

Tiberi era fill que Lívia, l'esposa d'August, havia tingut amb el seu primer marit. Els últims anys de la seva vida, l'emperador Tiberi va continuar aïllat a Capri, on va morir sense decidir la seva successió entre el seu nét Gemel o el seu nebot-nét Gai.

Gai Cèsar "Calígula" (37 - 41 dC)

Calígula ha passat a la història com un tirà boig, monstruós i cruel, responsable d'excentricitats com nomenar senador el seu cavall Incitatus, de cometre incest amb les seves germanes i creure's un déu vivent —ni més ni menys que Júpiter. Va intentar convertir Roma en una monarquia autocràtica de caire oriental. Finalment, va ser executat per...

Pipí el Breu, Carles Martell i Carlemany

Pipí el Breu

Pipí III dels Francs, més conegut com Pipí el Breu, d'on comencen gran part de les dinasties merovíngia i carolíngia, va ser el fill petit de Carles Martell.

Carles Martell

Carles Martell va ser majordom de palau del regne d'Austràsia des de l'any 715 fins a la seva mort. El seu fill era Pipí el Breu (anomenat el Breu o Pipí III) i de la seva primera dona, Rotrudis de Trèveris. Segons el manuscrit medieval «Crònica de Saint Denis», Carles Martell deu el seu sobrenom al fet que, com el martell, fallava i picava el ferro, l'acer i altres metalls; així trencava i colpia els seus enemics.

Carlemany

Carlemany va succeir al seu pare i va regnar juntament amb el seu germà Carloman I....

Principals ciutats romanes a Hispània

Empúries (Emporion)

• Època de fundació: s. VI aC.
• Motiu: Comercial i militar (estratègia post-Segona Guerra Púnica).
• Estatus: Municipium.
• Història: Resultat de la fusió entre l'assentament grec i el romà. Fou el punt de partida de les tropes que fundaren Tarraco.
• Restes: Praesidium, fòrum amb capitoli, criptopòrtic, muralla, amfiteatre i palestra.

Tarraco (Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco)

• Època de fundació: 218 aC (pels Escipions).
• Motiu: Estratègia militar durant la Segona Guerra Púnica.
• Estatus: Colònia.
• Història: Capital de la Hispània Citerior; August hi va residir tres anys.
• Restes: Fòrum, basílica, temple d'August, circ, muralla (opus quadratum), amfiteatre, teatre i necròpolis.

Ilerda

• Època