Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Conquesta Romana d'Hispània: Les Guerres Púniques

Les Guerres Púniques van tenir una importància decisiva a la Península Ibèrica. L’any 238 a.C., els cartaginesos van desembarcar a Gadir sota el comandament d'Amílcar Barca i en pocs anys van dominar els pobles del sud i sud-est peninsular. Van fundar Cartago Nova, que va esdevenir la seva capital.

L’any 220 a.C., Anníbal va planejar la conquesta de Roma des de la Península Ibèrica. En el camí, va atacar Sagunt, aliada de Roma, els habitants de la qual van ser exterminats. Els romans, per impedir el pas d’Anníbal i venjar la conquesta de Sagunt, van enviar dos exèrcits sota el comandament dels germans Escipió.

Després de dotze anys de lluita, els romans van aconseguir dominar...

Ruta del romànic de l'Alt Urgell

Ruta del romànic de l'Alt Urgell: travessa Rosselló (França), Conflent, Cerdanya i l'Alt Urgell. S'hi troben elements purament llombards i, també, escultures de fusta.

Camí de Sant Jaume

Camí de Sant Jaume: tomba de l'apòstol Sant Jaume, segle XI. Ruta des del Port de la Selva fins a Alcarràs; pluja d'estels a Santiago que indicava el lloc de la tomba (origen mitològic). Hi ha castells, esglésies i hostals. S'utilitzaven antigues calçades romanes; la Via Catalana era poc freqüentada.

Tarraco (Tarragona)

Tarraco:

• Amfiteatre i circ romans: l'amfiteatre és el lloc on es celebraven combats; el de Tarragona és famós per tenir una església a l'interior.
• Aqüeducte de les Ferreres
• Arc de Bara (Roda de Bara)

L'Edat d'Or de la Literatura Llatina: Context i Autors Clau

El Context Sociopolític de l'Imperi Augusteu

Una vegada derrotat el seu rival, Antoni, Roma va entrar de la mà d’August en un període de pau permanent. Aleshores va començar també un període de regeneració moral, basada en la recuperació i promoció de les antigues virtuts dels romans, que s’associaven a l’èxit de les grans conquestes hagudes en el passat.

El Cercle de Mecenàs i la Propaganda Imperial

August va voler reunir al seu voltant tota una sèrie d’escriptors que exaltessin la seva obra de govern, en fessin propaganda i establissin que ell i la seva família eren el resultat d’un pla prèviament dissenyat pels déus. Per fer-ho, va comptar amb la col·laboració...

Horaci (65 a.C.-8 a.C.) va néixer a Venúsia, al sud d'Itàlia. El seu pare, tot i ser llibert, va proporcionar una excel·lent educació al seu fill, primer a Roma i després a Atenes. Va lluitar en defensa de la República amb el bàndol dels assassins de Juli Cèsar contra August a Filipos. Després de la victòria d'August, va tornar a Roma i va ser amnistiat, malgrat que li van ser confiscades les terres de la seva família. Va escapar de la pobresa treballant com a funcionari fins que va conèixer Mecenes. Mecenes li va donar suport econòmic perquè pogués viure de la poesia, fins al punt de regalar-li una finca al camp sabí, on es va retirar sovint. Va romandre apartat dels càrrecs polítics que no li interessaven, rebutjant ser...

Comparativa entre Macbeth i Hamlet

En ambdues obres, Macbeth i Hamlet, trobem la figura del rei (Duncan a Macbeth; Hamlet pare i Claudi a Hamlet). En els dos casos, un personatge ambiciós vol arribar al tron i creu que ho aconseguirà assassinant el monarca:

• Hamlet: Claudi mata el seu germà.
• Macbeth: Induït per la seva dona, mata el rei Duncan.

Aquestes accions desencadenen una espiral de tragèdies i morts. Finalment, els assassins reben el seu càstig: Claudi és mort per Hamlet, i Macbeth és executat per un grup de personatges.

Dante Alighieri: Vida i Obra

Dante va néixer a Florència l'any 1265 i va formar part del grup de poetes del dolce stil novo. De jove, es va lliurar amb passió a la creació poètica, centrant l'ideal amorós i espiritual...

Els Reis Romans: De la Fundació a la Monarquia Etrusca (753-509 aC)

• Ròmul (753-717 aC)

  Llatí, fundador de Roma. Va dividir el poble en patricis i plebeus, va crear el Senat i altres institucions bàsiques.

• Numa Pompili (716-674 aC)

  Sabí. Va organitzar la reforma del calendari i les principals institucions religioses.

• Tullus Hostili (673-642 aC)

  Llatí, rei guerrer. Va conquerir i destruir Alba Longa.

• Anc Marci (641-617 aC)

  Sabí. Va estendre el territori romà fins al mar i va organitzar cerimònies religioses.

• Tarquini Prisc (616-578 aC)

  Etrusc. Va introduir innovacions constitucionals i urbanístiques. Va vèncer els sabins, va dessecar els aiguamolls i va construir la Cloaca Màxima.

• Servi Tul·li (578-534 aC)

  Etrusc. Va construir la muralla que

Ovidi: El mestre de l'elegia i la metamorfosi

Ovidi va néixer l'any 43 aC a Sulmona. Va viure una època de pau absoluta i va escriure les seves primeres poesies alegres dins del Cercle de Messal·la, allunyat de la sensibilitat i els objectius polítics d'August. L'any 8 dC va ser exiliat a Tomis (actual Romania). Va ser desterrat pel poema L'art amatòria i per "una cosa que ell mateix va veure": una possible conspiració sobre la successió d'August o els amors adúlters de Júlia. Va morir a Tomis l'any 17 dC.

Gènere i estil d'Ovidi

Les seves obres pertanyen al gènere literari de l'elegia (poemes elegíacs), relacionats amb l'amor i la successió d'estrofes de dos versos (dístics): un hexàmetre i un pentàmetre.

Obres principals d'Ovidi

• Les

una gran família:Per ells la família ela el pilar fonamental, dominada per pater familias que era l’home de més edat i que tenia autoritat absoluta de tot, quan aquest home moria cadascun era amo d’ell mateix.Les dones romanes: Mai aconseguien emancipar-se així durant tota la seva vida, fins que es casaven i passaven a estar sota la protecció d’un baró i del pater familias,no podien votar ni accedir a ningú càrrec polític.El matrimoni a Roma:Era un acte privat, molt important, suposava un nou membre a la família,el matrimoni també era pactat per el pater familias, hi havien dos tipos de matrimoni el cum manu i el sine manu Activitats:cadascú tenia les seves tasques, variaven segons laclasse social: -esclaus:treballaven tot...

Ciceró, Marc Tul·li (106-43 aC)

Orador, polític i filòsof. Creador i màxim exponent de la prosa llatina. Intervingué en la conjura de Catilina.

Obra destacada:

• Discursos judicials: Més de 50, incloent In C. Verrem, In L. Catilinam i In M. Antonium orationes (Filípiques).
• Tractats d'eloqüència: De oratore o Brutus.
• Tractats polítics: De re publica i De legibus.
• Filosofia (postura eclèctica): De senectute, De amicitia i Tusculanae.
• Correspondència: Ad familiares i Ad Atticum.

Horaci, Quint H. Flac (65 aC-8 dC)

Juntament amb Virgili, fou un dels més grans poetes llatins. Cultivador de la lírica.

Obra poètica:

• Dos llibres de sàtires (Sermones).
• Un llibre d'epodes (Iambi).
• Quatre llibres d'odes (Carmina) i el Carmen Seculare.
• Dos llibres d'epístoles

L'Oratòria a l'Antiga Roma

Introducció a l'Art de Parlar en Públic

L'oratòria, l'art de parlar bé en públic, va ser un dels gèneres literaris més distingits a l'antiga Roma. Aquest art, practicat pels oradors que es dirigien al públic o escrivien discursos, es diferenciava de la retòrica, que n'estudia les regles. Estretament lligada a la vida pública i política, l'oratòria requeria un clima de llibertat per al seu desenvolupament. Aquest fet explica el seu auge durant la República Romana i la seva posterior decadència durant l'Imperi Romà.

L'Oratòria abans de Ciceró

Malauradament, només ens han arribat fragments dels discursos dels primers grans oradors romans. Sabem per referències posteriors que van ser nombrosos i sovint...