Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Monarquia Romana (-753 a -509)

Durant la Monarquia, el sistema de govern era una monarquia electiva i vitalícia. El rei era el cap polític de la ciutat: governava, feia justícia, i dirigia el Senat i l'Assemblea.

El Senat Monàrquic

El Senat era un organisme que aconsellava el rei en decisions importants. Estava format per membres de les famílies patrícies.

L'Assemblea Monàrquica

L'Assemblea, en temps de Ròmul, era la reunió dels comicis curiats i aconsellava al rei sobre qüestions polítiques.

República Romana (-509 a -27)

Amb l'abolició de la monarquia, es van crear dos cònsols, elegits anualment per l'assemblea, inicialment formada només per patricis. Els plebeus van pressionar per la igualtat de drets, la qual cosa va portar a l'evolució...

1. L'èpica grega i la seua influència sobre la llatina

La poesia èpica té en diverses cultures la característica comuna de començar sent oral i cantada. En la cultura occidental, les dues primeres obres que conservem són dos poemes èpics: La Ilíada i L'Odissea, ambdues d'Homer.

Són importants per a l'èpica llatina les epopeies històriques en les quals es celebren les gestes d'algun heroi. En aquesta tradició s'insereix l'èpica romana. La importància de l'èpica grega com a model de la llatina és fonamental.

Característiques:

• Dicció formular: A causa del seu caràcter oral, presenta abundància de fórmules, repeticions i comparacions.
• Claredat: És una característica fonamental.
• Mètrica: L'èpica llatina hereta d'Enni l'hexàmetre.

Relats de l'Antiguitat Clàssica

6. L'aquilífer Petrosidi i el sacrifici dels seus companys

L’aquilífer L. Petrosidi, en veure’s acosat per una munió d’adversaris, llançà l’àguila dins el recinte vallat i va sucumbir lluitant amb ardidesa davant el campament. Aquells, amb prou feines, aconsegueixen resistir l’envestida enemiga fins a la nit. Ja de nit, sense esperances de poder-se salvar, es maten els uns als altres. Són molt pocs els qui, escapant del combat, poden arribar al campament d’hivern del legat T. Labiè seguint camins poc segurs a través del bosc.

7. Creences i realitats sobre la longevitat d'animals i humans

Hesíode, que fou el primer a dir quelcom sobre aquest tema, entre les moltes coses que conta sobre la vida...

L'Imperi Romà i el llegat del Mare Nostrum

L'Imperi Romà estava format per les terres al voltant del mar Mediterrani: la península Itàlica, la península Balcànica, Hispània, l'Àfrica del Nord, Turquia, el Pròxim Orient i Egipte. El mar Mediterrani s'anomenava Mare Nostrum.

Al segle V, els pobles bàrbars (visigots, sueus, vàndals...) van atacar l'Imperi Romà i en van destruir la part oest; la part est, però, va resistir fins al segle XV.

Els pobles germànics i l'expansió de l'Islam

La Meca està situada a l'Aràbia Saudita i és un lloc sagrat molt important de l'Islam. D'altra banda, els gots van envair Roma (els gots eren diferents pobles de l'Europa central). Quan l'Imperi Romà es va desfer, els gots van buscar nous llocs on viure....

Autors i Obres Fonamentals de la Roma Clàssica

Tit Livi (60 aC - 17 dC)

Historiador nascut al nord d'Itàlia. La seva obra principal és:

• Ab urbe condita (27 aC - 17 dC): Conjunt de 27 llibres que expliquen la història de Roma fins al 9 aC. Coneixem l'obra gràcies als resums que se n'han fet posteriorment, ja que ens n'han arribat fragments molt reduïts. L'autor tenia una intenció literària.

Marc Tul·li Ciceró (106 aC - 43 aC)

Nascut al sud de Roma, fou el més gran dels oradors llatins. Va estudiar dret, filosofia i eloqüència a Roma.

Obres i discursos destacats:

• Verrines
• Catalinàries
• De oratore
• Defensa de Miló
• Brutus
• L'Orador
• Filípiques

Publi Virgili Maró (70 aC - 19 aC)

Poeta nascut a la Gàl·lia. Les seves obres principals són:

• Èglogues

Gèneres Literaris i Fonts de Coneixement de l'Antiguitat

Gèneres de Novel·la Històrica

• Novel·la Històrica: La història té un paper destacat i l'autor pretén fer una reconstrucció històrica seriosa.
• Novel·la d'Intriga: Novel·les que tenen un component històric, però afegeixen elements policíacs, d'intriga i d'investigacions privades. Tots els casos se situen a Roma o en alguna ciutat de l'Imperi. Gràcies a les investigacions, coneixem la ciutat urbanísticament, els espectacles, i la vida dels homes i esclaus.
• Novel·la Mitològica: Han inspirat molts artistes i escriptors. Hi havia autors que escrivien obres juvenils per donar a conèixer històries de la mitologia grega i romana.
• Contes: Eren menys escriptors. La majoria de contes

Virgili

Virgili va néixer el 70 a.C. Als 20 anys va anar a Roma per estudiar retòrica. Va tornar a la seva terra i va ser admès al cercle del governador de la Gàl·lia.

Desposseït de la hisenda paterna, Virgili va exposar la seva situació a August. Mecenes el va admetre en el seu cercle de poetes i va arribar a ser el poeta preferit de la cort.

Va morir després de suplicar a August que destruís el poema, perquè estava inacabat, però August el va publicar.

Obres

• Les Bucòliques: Deu poemes breus sobre la vida pastorívola. Surten pastors que canten els seus amors i desventures. L’acció es desenvolupa a l’Arcàdia grega. Fa referència a les divinitats naturals. Està escrita en hexàmetres.
• Les Geòrgiques: Poema didàctic sobre agricultura,

La República Romana: Estructura de Govern

L'any 509 aC, la monarquia romana va ser enderrocada i es va establir la República. El poder es va distribuir entre tres òrgans de govern principals: els magistrats, les assemblees i el Senat.

Les Magistratures Romanes

Per accedir a una magistratura, calia ser ciutadà romà, posseir una fortuna considerable, tenir experiència en la gestió d'afers públics i no presentar cap causa d'indignitat. Cada magistrat tenia almenys un col·lega, i cadascun podia vetar les decisions de l'altre, assegurant que ningú tingués poders absoluts. Les principals magistratures eren:

• Cònsols: Eren dos i posseïen el poder suprem.
• Pretors: Inicialment dos, després vuit. Presidien els tribunals de justícia.
• Censors:

La Fundació de Barcino: Colònia Romana

Barcino, la fundació de BCN, malgrat les llegendes que l'atribueixen a Hèrcules o les hipòtesis a favor de la cèlebre nissaga cartaginesa dels Barca, es va produir com una colònia de dret romà, segons tots els indicis arqueològics i les fonts clàssiques.

Barcino, amb el nom oficial complet de Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, va ser fundada per l'emperador August cap a l'any 14 aC, un cop acabades les Guerres Càntabres i en plena reforma administrativa i viària del nord-est de la península. És, per tant, una fundació tardana respecte a les altres ciutats romanes de l'actual Catalunya.

Ubicació i Territori

La ciutat es va alçar damunt d'un petit turó anomenat en l'edat mitjana...