Barcino: Història, Fundació i Urbanisme de la Barcelona Romana
La Fundació de Barcino: Colònia Romana
Barcino, la fundació de BCN, malgrat les llegendes que l'atribueixen a Hèrcules o les hipòtesis a favor de la cèlebre nissaga cartaginesa dels Barca, es va produir com una colònia de dret romà, segons tots els indicis arqueològics i les fonts clàssiques.
Barcino, amb el nom oficial complet de Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, va ser fundada per l'emperador August cap a l'any 14 aC, un cop acabades les Guerres Càntabres i en plena reforma administrativa i viària del nord-est de la península. És, per tant, una fundació tardana respecte a les altres ciutats romanes de l'actual Catalunya.
Ubicació i Territori
La ciutat es va alçar damunt d'un petit turó anomenat en l'edat mitjana Mont Tàber, enmig del fèrtil pla situat entre el Llobregat i el Besòs, i entre la serra de Collserola i el mar. El territori va ser objecte d'una parcel·lació o centuriació entre els colons i una intensa explotació agrícola per mitjà de nombroses uillae.
Economia i Recursos
Una de les produccions més comercialitzades de la zona era el vi, però també s'hi van conrear cereals. Es van practicar també la pesca, en la qual destacaven per la seva fama les ostres.
Altres recursos presents en el territori van ser:
- El ferro de les mines de Gavà.
- El gres de Montjuïc, el material constructiu per excel·lència per a la major part de les edificacions de Barcino.
El comerç va ser un altre motor econòmic de la ciutat. En aquest sentit, cal destacar que el Llobregat era una important via de comunicació cap a l'interior.
Urbanisme i Estructura de la Colònia
L'extensió de la colònia, delimitada per unes muralles amb torres i quatre portes, no superava les 10 hectàrees. S'hi va respectar l'estructura habitual de les fundacions romanes: el seu recinte era rectangular, tot i que amb els angles retallats per adaptar-se al relleu del turó.
El Trazat Viari: Cardo i Decumanus
Els dos carrers principals partien de les quatre portes i formaven una creu:
- El Decumanus Maximus s'estenia sobre l'eix muntanya-mar (ara ocupat pels actuals carrers del Bisbe, de la Ciutat i del Regomir).
- El Cardo Maximus seguia l'eix perpendicular al primer (Besòs-Llobregat), corresponent als actuals carrers de la Llibreteria i del Call.
Tant els carrers principals com els secundaris (decumani i cardines minores) eren originàriament amplis, amb clavegueres i formaven una quadrícula.
Població i Societat
Els primers colons van ser d'origen itàlic. La població era reduïda, d'uns 2.000 habitants com a màxim. Tant per la seva població com per la seva extensió, la mida de la ciutat era petita respecte a altres fundacions augustees i a la magnificència del seu espai públic. Això s'explica segurament perquè des de bon principi va ser concebuda com un centre administratiu i religiós d'una àrea més àmplia, que abraçaria altres nuclis urbans preexistents i vil·les de la Laietània.
Habitatges i Mosaics
S'han trobat restes de diversos habitatges del tipus domus, sobretot sota la Plaça del Rei i els seus voltants (actualment visibles al Museu d'Història de la Ciutat), el carrer del Bisbe Caçador i la Plaça de Sant Miquel. D'altres cases privades se'n van poder rescatar bells mosaics, com els de Les Tres Gràcies i La Cursa de Circ. En canvi, no s'han localitzat per ara insulae.
El Fòrum i el Temple
El Fòrum de Barcino es trobava en la confluència del Decumanus Maximus amb el Cardo Maximus i abraçava un ampli espai situat aproximadament entre els carrers de la Llibreteria, de la Pietat, de Sant Domènec del Call i de la Freneria, incloent-hi l'actual Palau de la Generalitat.
S'hi alçava un gran temple, construït a l'últim quart del segle I aC i probablement dedicat al culte imperial. Era un temple de planta rectangular, hexàstil i perípter amb dues columnes in antis. Avui se'n conserven quatre columnes i una part del podi de l'angle est.
No hi ha constància que hi hagués cap edifici d'espectacles.
Les Termes Públiques i la Família Minici Natal
Les termes públiques, ara sota la mateixa Plaça de Sant Miquel, van ser donades a la ciutat per la família Minici Natal l'any 125 dC. Aquesta família, pròxima a l'emperador, va ser una de les més notables de la Barcelona romana i va accedir a la categoria social més elevada: la classe senatorial. Fins i tot consta que Luci Minici Natal va participar amb una quadriga en els Jocs Olímpics del 129 dC.
Infraestructura i Necròpolis
Els Aqüeductes
Dos aqüeductes subministraven aigua a la ciutat: confluïen a la muralla al costat de la porta de l'actual Plaça Nova, on se n'han conservat restes que han permès una reconstrucció d'una arcada d'un d'ells. Al carrer Duran i Bas se n'ha descobert un tram de quatre arcades. Així mateix, el record dels aqüeductes ha perdurat en els noms d'alguns carrers (Arcs, Voltes...). L'aigua que fornien els aqüeductes provindria l'un de Collserola i l'altre del Besòs.
La Necròpolis de la Plaça de la Vila de Madrid
Com era habitual en les ciutats romanes, les vies properes que hi accedien estaven flanquejades per àrees d'enterrament, com encara és possible veure a la necròpolis de la Plaça de la Vila de Madrid, que conserva 85 elements funeraris, sobretot del segle II dC al III, que abracen els tipus més freqüents de sepultura romana de categoria humil:
- Cupae
- Esteles
- Ares
- Cobertures de tegulae o d'àmfora
- Fosses
La Gran Muralla del Segle IV dC
Ara, de totes les restes romanes conservades a BCN, sens dubte les més impressionants són les muralles. La muralla fundacional va ser àmpliament reforçada el segle IV dC, un moment d'esplendor econòmic per a la ciutat, però d'inestabilitat política i militar per a l'Imperi.
Pràcticament es manté el mateix perímetre de la primera muralla, però se n'augmenta l'alçada —que arriba als 9 m—, se'n doblega l'amplada fins als 4 m i s'hi afegeix un gran nombre de torres fins a atènyer les 78. Les quatre portes també es reformen: en resten en part les dues decumanes.
Per refer la muralla es van fer servir molts materials de tombes i altres construccions en desús, alguns dels quals s'han pogut recuperar.