Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Ovidi: Vida i Context Històric

Publi Ovidi Nasó neix l'any 43 aC a Sulmona en una família benestant de la classe eqüestre. Va estudiar retòrica a Roma i va completar la seva formació amb un llarg viatge pel món hel·lènic. Quan va tornar a Roma es va dedicar a la carrera judicial, però aviat la va abandonar per dedicar-se plenament a la poesia, segons li permetia la seva folgada situació econòmica, gràcies a la qual podia ser més independent que poetes com Virgili o Horaci.

L'any 8 d. C. August condemna Ovidi a l'exili, obligant-lo a abandonar Roma i a viure desterrat a Tomis. No és estrany, doncs, que li costés molt adaptar-se a viure a Tomis tot sol, sense cap amic ni la seva muller, que es va quedar a Roma per tenir cura dels...

El pensament de Friedrich Nietzsche es divideix en quatre períodes principals:

1. Període romàntic o filosofia de la nit.
2. Període positivista o il·lustrat (o filosofia del matí).
3. Període filosòfic del migdia o de Zarathustra.
4. Període crític, la filosofia del capvespre.

1. Període Romàntic o Filosofia de la Nit

Entre 1869 i 1870, Nietzsche va impartir un curs de gramàtica llatina.

El 1870, durant la Guerra Francoprussiana, en la qual Nietzsche va participar, va tornar a la universitat. Allà va escriure nou articles que no va publicar:

• El drama musical grec
• Sòcrates i la tragèdia
• La visió dionisíaca del món

Tot això li va servir de base per publicar la seva primera obra, el 1872, El naixement de la tragèdia en l’esperit de la música....

Aqüeducte de Segòvia: Una joia de l'enginyeria romana

• Autor: Desconegut
• Cronologia: 90-105 d.C.
• Estil: Romà
• Tipologia: Aqüeducte
• Materials: Granit
• Localització: Segòvia (Espanya)

Història i origen

Actualment, l'autor de l'obra és desconegut, ja que la inscripció original —formada per lletres de metall clavades a la pedra— es va perdre. Aquesta es trobava a la part més alta de l'estructura. Tot i això, s'ha pogut determinar la cronologia gràcies a estudis que situen la construcció durant el mandat d'un emperador, al voltant de l'any 97 d.C., tot i que altres investigacions apunten a l'any 90.

Procés de construcció i funcionament

L'aqüeducte s'inicia a uns 16 km als afores de la ciutat, on pren aigua del cabal del riu Frio. Un canal...

La Monarquia Romana: Els Set Reis de Roma

Fundació de Roma

Ròmul i Rem van decidir fundar una ciutat just on la lloba els va trobar. Després d'una discussió, Ròmul va marcar els límits de la futura ciutat i va amenaçar de matar qualsevol que els creués. Rem va desobeir i va creuar amb menyspreu la línia. Ròmul no ho va dubtar i el va matar. Penedit, va decidir enterrar el seu germà al cim del Palatí, i en honor al seu propi nom va anomenar la ciutat amb el nom de Roma.

Regnat de Ròmul (753-717 a.C.)

Ròmul va ser el fundador i primer rei de Roma. Durant el seu regnat:

• Va crear el Senat Romà.
• Va dividir la ciutat en 30 cúries o congregacions.

Regnat de Numa Pompili (716-674 a.C.)

Va reorganitzar la vida religiosa de Roma. Va crear:

• Els

Tàrraco: Orígens i Consolidació Romana

Tàrraco, l'actual Tarragona, va veure l'arribada dels romans a l'inici de la Segona Guerra Púnica (218 a.C.). Un cop acabada aquesta guerra, Tàrraco va continuar sent una base militar fonamental en la consolidació i l'extensió del poder romà sobre la península Ibèrica.

A la segona meitat del segle I a.C., va adquirir la categoria de colònia amb el nom oficial de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco.

El Circ Romà de Tàrraco

L'edifici del circ separava i, alhora, comunicava, a través d'escales i de les voltes laterals, l'àrea residencial de la ciutat amb el fòrum provincial.

L'estructura del circ va ser reaprofitada ja des del segle V per a noves construccions, de manera que ha quedat engolida...

Gai Juli Cèsar: Més que un Soldat

Gai Juli Cèsar va néixer l’any 100 aC i va morir assassinat el 15 de març (els idus de març) de l’any 44 aC. Va començar la seva carrera política al partit popular, on arribà a ser-ne el cap. L’any 60 aC va arribar a formar part del primer triumvirat amb Cras i Pompeu.

Conquesta de la Gàl·lia i la Guerra Civil

Posteriorment, va dur a terme la conquesta de la Gàl·lia. A la seva tornada, va tenir lloc una guerra civil entre Cèsar i Pompeu, en la qual Cèsar va guanyar. Amb aquest triomf, es va convertir en l’amo de Roma. Va morir a mans d’un grup de senadors que veien Cèsar com un perill per a la República romana.

Les Obres Historiogràfiques de Cèsar

De les obres de Cèsar, n'han arribat...

Actitud i Gustos de l'Emperador Aurelià

Aurelià, en posar-se malalt, mai no va cridar el metge a la seva presència, sinó que es curava ell mateix a base de dejuni. Era poc inclinat als plaers, però es divertia amb els actors de mims; també es va divertir moltíssim amb un golafre, que en un sol dia es va menjar un senglar sencer davant la seva taula. Va tenir un període de govern molt afortunat, excepció feta d'algunes rebel·lions internes.

Mort de Laocoont i els seus Fills

Laocoont fou triat a sort per tal de fer un sacrifici a Neptú prop de la platja. Apol·lo va enviar dues serps des de Tènedos a través de les ones del mar per tal que matessin els seus fills. Laocoont els va dur auxili; les serps el varen matar també a ell. Els...

La Crisi de la República Romana

Roma va entrar en una situació crítica per dues raons principals:

• L’arribada de productes a baix preu va provocar que els petits propietaris no poguessin competir i haguessin d'abandonar les seves terres.
• La població s'anava empobrint.

Aquesta situació no va afectar els germans Tiberi Grac i Gai Grac. Van intentar dur a terme una reforma agrària, però van ser assassinats, ja que les seves solucions topaven amb els interessos dels latifundistes.

Ruptura Política: Optimates i Populares

Es va produir una ruptura política amb l'aparició de dos partits polítics:

1. Els Optimates
2. Els Populares

Ambdós partits van intentar aconseguir el poder absolut. Mari, que era popular per la guerra contra el rei Jugurta, va ser...

Romanització: Organització administrativa

Roma va fer 4 divisions provincials a Hispània:

• Segle II a.C.: Quan acabà la Segona Guerra Púnica, s'establiren 2 províncies: Hispània Citerior (vall de l'Ebre i costa mediterrània) i Hispània Ulterior (vall del Guadalquivir i resta del territori).
• Segle I a.C.: Completada la conquesta d'Hispània, es varen establir 3 províncies en total, ja que la Hispània Ulterior era molt difícil d'administrar. Va quedar dividida en: Tarraconensis (Tarraco), Baetica (Corduba) i Lusitania (Emerita Augusta).
• Segle III d.C.: Roma va reorganitzar la divisió provincial d'Hispània i va dividir la Tarraconensis, escindint-ne la Gallaecia (Bracara Augusta) i la Carthaginensis (Carthago Nova).
• Segle IV d.C.: S'annexionen

Les Magistratures Romanes

Eren ciutadans que ostentaven el càrrec públic de manera gratuïta.

Característiques Generals de les Magistratures

Les característiques de les magistratures són:

• Els magistrats eren elegits pel poble reunit en assemblea.
• Quan un ciutadà romà era major d’edat adquiria el dret de votar i també el de ser candidat (però calia haver fet el servei militar). La qüestura era el primer esglaó de la carrera política i s’hi podia accedir als 31 anys.
• La carrera política s’anomenava cursus honorum i calia passar per les magistratures següents: qüestura, edilitat, pretura i consolat.
• L’exercici de les funcions de magistrat durava un any.
• Cada magistratura era representada per dos o més magistrats.
• Els magistrats