L'organització de la Hispània romana: Administració i societat

Romanització: Organització administrativa

Roma va fer 4 divisions provincials a Hispània:

• Segle II a.C.: Quan acabà la Segona Guerra Púnica, s'establiren 2 províncies: Hispània Citerior (vall de l'Ebre i costa mediterrània) i Hispània Ulterior (vall del Guadalquivir i resta del territori).
• Segle I a.C.: Completada la conquesta d'Hispània, es varen establir 3 províncies en total, ja que la Hispània Ulterior era molt difícil d'administrar. Va quedar dividida en: Tarraconensis (Tarraco), Baetica (Corduba) i Lusitania (Emerita Augusta).
• Segle III d.C.: Roma va reorganitzar la divisió provincial d'Hispània i va dividir la Tarraconensis, escindint-ne la Gallaecia (Bracara Augusta) i la Carthaginensis (Carthago Nova).
• Segle IV d.C.: S'annexionen les Balears i es crea la província Balearica (Pollentia).

Organització econòmica

L'economia tenia una estructura caracteritzada per la creació de latifundis, la propietat privada de la terra, l'ús de mà d'obra esclava, la consideració de la ciutat com a centre de producció i d'intercanvis, i l'ús de moneda.

Les terres conquerides per l'Estat eren repartides entre soldats, colons i altres comandaments de l'exèrcit. Els latifundis (propietats privades de les classes senyorials) eren donats en lloguer a pagesos.

• Agricultura: L'activitat econòmica principal, que va millorar amb noves tècniques com el guaret i el regadiu.
• Altres activitats: Ramaderia ovina i pesca.
• Mineria: Roma obtenia plata, coure, mercuri i or gràcies als terrenys d'Hispània.

Organització social

La societat es dividia segons la riquesa:

• Aristocràcia: Reduïda (senadors i cavallers).
• Burgesia: Negociants i propietaris de terres.
• Treballadors: Grup nombrós de camperols i artesans.
• Esclaus: Presoners de guerra, mà d'obra abundant i barata.

Les ciutats romanes

Tenien dos orígens: ciutats preexistents (Emporion, Gades) i ciutats de nova creació (Emerita Augusta, Legio). Les ciutats eren el centre administratiu, polític, econòmic i religiós de tot el territori, així com el centre de desenvolupament del comerç.

Una xarxa de calçades comunicava les ciutats principals i la Península Ibèrica amb la resta de l'Imperi:

• Via Augusta: Comunicava tota la costa mediterrània amb Roma.
• Via de la Plata: Ruta interior dedicada a la mineria que comunicava les mines del nord (Asturica Augusta) i del sud (Onuba) amb Emerita Augusta.