Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Obres d'enginyeria romana

Els romans estaven convençuts que l'element principal de l'expansió comercial radicava en una xarxa de comunicacions completa i ben conservada. Les comunicacions es feien per les calçades o carreteres (viae) i a través de rius i del mar.

• Calçades: El paviment de les viae estava fet amb lloses de pedra ben encaixades i voreres amples. La distància es marcava amb fites de pedra (milliarum), cada milla. La calçada més famosa era la Via Augusta.
• Ponts: Construccions que formaven part de les vies romanes per travessar terrenys accidentats o rius. L'estructura utilitzava l'arc de mig punt amb voltes de carreus de grans dimensions; els pilars que sostenien els arcs solien tenir un tallamar o esperó.
• Aqüeductes: Inventats

Edificis del Fòrum

• Temples: Espais de culte a la religió imperial. L'accés estava restringit als sacerdots i magistrats; els fidels es reunien al voltant de l'ara per als sacrificis.
• Basílica: Seu del tribunal de justícia i centre de contractació comercial. La seva estructura va inspirar els temples cristians.
• Cúria: Lloc de reunió del senat local.
• Erari: Seu del tresor públic.
• Tribunes: Espais destinats als discursos polítics.
• Botigues: Establiments comercials situats sota els porxos del fòrum.

Grans edificis públics i privats

• Arcs de triomf: Monuments commemoratius de fets històrics o límits territorials.
• Edificis privats: Es dividien en domus (cases unifamiliars) i insulae (pisos de lloguer).

Espectacles i vida a l'amfiteatre

• Auriga:

Marca Hispànica i Catalunya

La Marca Hispànica: Territori comprès entre el nord de Tremp i el Rosselló que més tard es va anomenar Catalunya Vella.

Catalunya Nova: La força de la nova entitat política va permetre reprendre la conquesta, que va incloure les ciutats de Tortosa i Lleida al segle XII i la resta de territoris del sud que la van formar.

Organització Jurisdiccional

Jurisdicció: Territoris que els Francs van dividir. Sense vincles entre ells, al capdavant hi havia un comte.

Comtats: Jurisdiccions administratives dirigides pel comte.

Casal de Barcelona

Casal de Barcelona: Família comtal que es va iniciar amb Guifré el Pelós i que va constituir el nucli més important de l'aristocràcia catalana que es va independitzar dels francs....

La Lírica Llatina

La lírica conrea la poesia dels sentiments. Començà a partir de problemes interns, socials i econòmics. L'humanisme promou el cercle hel·lenitzant d'Escipió, reafirma la individualitat i el gust per la intimitat personal. Naixement de la poesia lírica caracteritzada pel refinament artístic i el tractament de les petites coses de la vida.

Grups principals

• El cercle de Lutaci Catul: on s'agrupaven i escrivien epigrames eròtics.
• Els poetae novi: se centraven en l'èpica, el drama i la sàtira, i promouen la creació d'obres curtes.

Autors destacats

• Gai Valeri Catul: conegut per la seva obra dedicada a Lesbia.
• Horaci (Venúsia, 65 aC - 8 dC): entrà en el cercle intel·lectual de Mecenàs. Destaca per la combinació inigualable

El Senat Romà: Institució Clau de la República

Creat durant la Monarquia, el Senat romà va arribar a tenir fins a 600 senadors. Inicialment, només els patricis podien accedir al càrrec, però posteriorment també ho van fer els plebeus. Els senadors d'origen plebeu rebien el nom de conscrits per distingir-los dels patricis. El càrrec era vitalici, i cada cinc anys els censors cobrien les vacants.

Entre les tasques concretes del Senat, destaquen:

• La ratificació de les lleis aprovades per les assemblees populars.
• La conducció de la política exterior.
• El control de les finances públiques.
• El manteniment dels costums.
• La declaració de l'estat d'excepció.

El Senat va ser la veritable institució dirigent de la República Romana.

Assemblees Romanes

Juli Cèsar: Biografia i trajectòria

Juli Cèsar va néixer l'any 100 a.C. Pertanyia a una família patrícia que pretenia descendir d'Iulus, fill d'Enees. Es va inscriure molt aviat al partit popular, a través del qual va iniciar la carrera política.

A partir de l'any 60 a.C., quan va formar el primer triumvirat amb Cras i Pompeu, la seva carrera política es confon amb la història general de Roma. L'any 59 fou nomenat cònsol i, quan va deixar el consolat, va anar com a propretor a la Gàl·lia Cisalpina i a la Gàl·lia Transalpina; en nou anys va conquerir tota la Gàl·lia. Se'n va enfrontar a Pompeu i fou dictador l'any 48 a.C. Després del triomf de la guerra civil, es va convertir en l'amo de Roma. Morí assassinat al Senat l'any...

Bàrcino: La Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna

La ciutat de Barcelona va ser fundada entre l'any 15 i 5 aC, en l'època de l'emperador August. Després de vèncer els càntabres i els àsturs, va projectar la reestructuració del nord-est de la península Ibèrica i va fundar la ciutat de Bàrcino. Ubicada sobre el traçat de la Via Augusta, la carretera que enllaçava Roma amb tot el litoral mediterrani de la Península, va rebre l'estatus de colònia amb el seu nom oficial: Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.

El traçat urbanístic de les colònies romanes

Va ser construïda seguint el traçat urbanístic de les colònies romanes. Tenia una planta rectangular amb els angles retallats per adaptar-se al relleu del turó, i una...

Biografia de Publi Ovidi Nasó

Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona (Itàlia central) el 43 a.C. en una família benestant de la classe eqüestre. Va estudiar retòrica a Roma i va completar la seva formació amb un llarg viatge pel món hel·lènic. Quan va tornar a Roma, es va dedicar a la carrera judicial, però aviat la va abandonar per dedicar-se plenament a la poesia. Va freqüentar el cercle de Messala Corví. La seva obra és un reflex fidel de la vida de l'alta societat romana, de la qual ell mateix era, sens dubte, una figura destacada.

Obres principals

• Heroides: És un recull imaginari de cartes escrites en versos elegíacs per heroïnes al seu marit o amant absent. El poeta afegeix 3 cartes per a barons a les seves amants.
• Amores:

Introducció i Origen de Roma

La civilització romana és una civilització que té el seu començament al segle VII a.C. a la Península Itàlica, a la zona del Laci, a la vora del riu Tíber.

Formació i Influències Culturals

És una civilització que sorgeix de la unió de dos pobles llatins i els etruscos, encara que aquests últims van ser els que van tenir una importància i una influència més gran.

Els Tres Períodes de la Civilització Romana

La civilització romana va viure tres períodes fonamentals:

• La Monarquia
• La República
• L'Imperi

1. La Monarquia Romana

Als seus inicis, Roma va ser governada per una monarquia. Durant aquest període es van construir ponts, aqüeductes, cases, temples de pedra, una gran muralla i es van començar a fer...

La Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

La caiguda de l'Imperi Romà és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476. Cap al segle IV, Roma seguia dominant un extens imperi que tenia com a eix el mar Mediterrani. La civilització romana s'estenia des del Rin i el Danubi fins al Sàhara, i des de l'occident d'Hispània fins a Mesopotàmia.

El triomf del cristianisme, que va ser convertit en religió oficial per l'emperador Teodosi I el Gran a finals del segle, consolidava encara més aquesta unitat. Però, en aquell moment, aquest immens imperi patia una greu crisi que a la llarga acabaria amb la seva existència. Era un gegant cansat després de diversos segles d'expansió i esforços.

Símptomes