Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Què és l'Art Prehistòric?

S'anomena art prehistòric a totes les creacions amb valor artístic realitzades per l'ésser humà abans de l'aparició dels primers textos escrits. Aquestes manifestacions s'han estudiat principalment a Europa, on se n'han trobat en gran quantitat.

Etapes de la Prehistòria

• Edat de Pedra:
  • Paleolític
  • Mesolític
  • Neolític
• Edat dels Metalls:
  • Edat del Coure
  • Edat del Bronze
  • Edat del Ferro

El Paleolític

Eren nòmades i vivien en petits grups. Feien art amb impressionants dibuixos d'animals, fabricaven estris, tallaven pedres per poder caçar i van conèixer el foc.

El Neolític

Eren sedentaris. Van començar a treballar en l'agricultura i la ramaderia. Apareix la figura del "líder" de la tribu i va ser l'inici del comerç.

L'Evolució

L'Habitatge a l'Antiga Roma: Tipus i Característiques

L'arquitectura residencial romana va evolucionar des de formes primitives fins a complexes estructures senyorials i rurals. A continuació, explorem els diferents tipus d'habitatges i els seus elements distintius.

Habitatge Primitiu: Orígens de la Domus Romana

Els romans van adoptar com a pròpia la casa etrusca, de planta rectangular i amb una obertura al sostre per on sortia el fum, entrava la llum i l'aigua de la pluja. Aquesta estructura va ser la base per al desenvolupament de la *domus*.

La Domus Senyorial: L'Elegància de la Llar Romana

La *domus* era la casa unifamiliar dels ciutadans romans benestants, situada dins de la ciutat. La seva entrada era bellament decorada. La porta (*fores*...

Glossari de paraules i expressions tradicionals

• A cabassos: amb molta quantitat, moltíssim, de valent.
• Acotolat: acostadet, arrimat.
• Aixada: eina per cavar al camp; amb una planxa de ferro a un dels extrems del pal.
• Albardar: fer algú objecte de burla, enganyar.
• Ataüllar: mirar des d'un lloc alt per observar alguna cosa.
• Aviar-se: marxar, sortir.
• Bancalets: trossos petits de terra plana conreada.
• Borrasses: la part més basta de l'estopa que deixem sense netejar.
• Botifarra: joc de cartes.
• Catxamones: cop a la galta de forma carinyosa.
• Clissar: veure.
• Còdols: fragment de roca dura, de dimensions variables, allissat i arrodonit per l'acció de les aigües i el rodolament.
• Conciliàbul: reunió per parlar.
• D'amagot, d'amagatons: d'amagat.
• Doble: mesura de

Expressions Llatines Essencials i el seu Significat

• Casus belli: Motiu de guerra.
• Vis comica: Caràcter còmic.
• Sub iudice: Sota judici.
• Ignorantia non excusat: El desconeixement de la llei no eximeix. (Exemple: Et posen una multa, saps que és justa i ho reconeixes, però no et perdonen la multa).
• Persona non grata: No benvingut.
• Cum laude: Amb honors. (Exemple: Noi que es gradua amb un 10).
• Honoris causa: A una persona amb fama se li atorga un càrrec o títol.
• Intelligentia pauca: Poca intel·ligència.
• De gustibus non disputandum: Per a gustos, colors.
• Aurea mediocritas: Daurada mediocritat (no destacar ni pel que és dolent ni pel que és bo).
• Si vis pacem, para bellum: Si vols la pau, prepara la guerra.
• Omnia vincit amor: L'amor ho pot tot.
• Ex aequo:

La lírica llatina: etimologia i característiques

Etimologia: La paraula lírica deriva del grec i es refereix a una composició acompanyada per la lira. Les poesies líriques expressen els sentiments i les emocions del poeta i utilitzen polimetria (varietat de mètriques).

Formes líriques: elegia i oda

• Elegia: cant acompanyat sovint per la flauta; evoca la idea d'un cant trist i d'amors desgraciats.
• Oda: cançó de tema més elevat o lleuger; sovint tracta l'amor, el vi i els plaers. També utilitza polimetria.

Neoteroi i poeta novi

Definició: El terme poeta novi (neoteroi) fou encunyat per Ciceró per designar certs poetes de la seva època. Aquest grup es caracteritza per un llatí ple d'helenismes i d'innovacions, amb un gust marcat per allò...

S. IV i V: Canvi en la Concepció de l'Estat

A partir de l'any 284 va tenir lloc un canvi en la concepció de l'estat. En conseqüència:

• Primer moment (284-361): L'emperador va accentuar el seu poder absolut i va associar altres emperadors en el govern.
• Segon moment (395-476): Es va dividir l'imperi en dues parts amb institucions, organigrama, administració i exèrcit ben diferenciats.

• El pes cultural, socioeconòmic i polític es va centrar a la part oriental. Es va fundar la ciutat de Constantinoble.
• Es va produir una decadència de la part occidental de l'imperi, mentre que la situació econòmica i política era més estable a l'Orient.
• Es va accentuar la pressió dels pobles fronters a la part occidental, fins que finalment travessaren les

Característiques Generals del Segle II d.C.

El segle II d.C. marca un període de grans contrastos per a l'Imperi Romà:

• Primera meitat: Va ser l'època de més esplendor de Roma (la Pax Romana).
• Segona meitat: Van començar els problemes greus, esperables d'un imperi massa extens per ser dominat amb eficàcia.

Tot i que s'incorporaven nous territoris, els pobles fronterers es van convertir en un perill constant que obligava els romans a mantenir un gran nombre de tropes. Els canvis en la política interior van ser poc importants i les relacions entre l'emperador i el Senat van ser fluides.

La innovació més destacada va ser la introducció del sistema de govern col·legiat durant el regnat de Marc Aureli: l'Imperator Augustus compartia el govern...

La Monarquia Romana

Els reis de la monarquia

• Numa Pompili: Va voler organitzar la nova ciutat i li donà una sèrie de lleis. Va començar a construir els primers temples i va posar ordre al món religiós.
• Tul·lus Hostili: Un rei guerrer i bel·licós que va succeir Numa. Va atacar Alba, que s’havia convertit en la ciutat predominant del Laci, i la va destruir. Va continuar ampliant el territori romà amb la conquesta d’altres ciutats etrusques.
• Ancus Marci: Va continuar les conquestes del seu predecessor i sotmeté moltes ciutats llatines per la força de les armes. Se li atribueix la primera construcció d’un pont sobre el riu Tíber per comunicar la ciutat amb el barri que s’anava formant a l’altra banda del riu, el Janícul. En

Les etapes de la història de Roma

Hi ha tres etapes principals: la Monarquia (753 aC), la República (509 aC) i l'Imperi (del 27 aC al 476 dC).

L'estructura de la societat romana

La societat romana es divideix en:

• Patricis: posseeixen terres i ramats, i tenen esclaus.
• Plebeus: pagesos pobres i artesans.
• Esclaus: no tenen res, són pobres i estan manats pels seus amos.

Les Guerres Púniques i els enfrontaments militars

Els enfrontaments entre Roma i Cartago van ser per interessos entre les colònies de Cartago i l'expansió de la República Romana; finalment, van acordar les condicions de rendició de Cartago.

Protagonistes de les guerres

• Anníbal: era un general cartaginès molt important que dirigia l'exèrcit de les Guerres Púniques.
• Publi Corneli

Els Etruscs i la Fundació de Roma

Etruscs: eren un poble industrial i comercial i van arribar a intercanviar els seus productes amb pobles d'Orient i, probablement, també d'Occident. Les ciutats que van fundar foren essencialment comercials i el conjunt s'anomena Magna Grècia.

L'Organització Social Primitiva

• Gens: grup de famílies que s'agrupaven en una unitat superior.
• Tribu: conjunt de gentes, al seu torn.

La relació entre les diverses famílies es duia a terme per mitjà del pater familias.

Els Reis de Roma

El rei llatí Ròmul fou el primer legislador de la ciutat. Després van venir els tres reis sabins: Numa Pompili, Tul·lus Hostili i Ancus Marci, que van eixamplar les fronteres i van fomentar l'esperit religiós i els bons costums que...