Publi Ovidi Nasó: Vida i Obra del Poeta Llatí
Biografia de Publi Ovidi Nasó
Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona (Itàlia central) el 43 a.C. en una família benestant de la classe eqüestre. Va estudiar retòrica a Roma i va completar la seva formació amb un llarg viatge pel món hel·lènic. Quan va tornar a Roma, es va dedicar a la carrera judicial, però aviat la va abandonar per dedicar-se plenament a la poesia. Va freqüentar el cercle de Messala Corví. La seva obra és un reflex fidel de la vida de l'alta societat romana, de la qual ell mateix era, sens dubte, una figura destacada.
Obres principals
- Heroides: És un recull imaginari de cartes escrites en versos elegíacs per heroïnes al seu marit o amant absent. El poeta afegeix 3 cartes per a barons a les seves amants.
- Amores: Aplega un conjunt d'elegies sobre les situacions més habituals en una relació amorosa (les primeres aproximacions, dificultats, regals, gelosia...).
- Art amatòria: És un tractat didàctic distribuït en tres llibres escrits en versos elegíacs. En els dos primers, a partir d'una concepció tècnica de l'amor, Ovidi explica la manera de conquerir una dona. El tercer dona consells a les dones per agradar als homes.
- Receptes de bellesa: Ofereix a les dones una llista de receptes de bellesa.
- Remeis a l'amor: Ovidi aconsella com han de fer els homes i dones per alliberar-se de l'amor (per exemple: procurar oblidar, defugir la gelosia, evitar...).
- Fastos: Poema inacabat que explica l'origen i la successió de festes religioses que configuren el calendari romà. Succeeix per mesos, de gener a juny.
- Tristes: Poemes en què l'autor insinua les causes del seu exili. Recorda, enyora i mostra la seva tristesa pel comiat de Roma i les dificultats del viatge a Tomis.
- Pòntiques: Igual que l'anterior, s'adreça als seus amics de Roma per tal que l'emperador el deixi tornar.
- Les Metamorfosis: És un extens llibre de 12.000 hexàmetres dividit en 15 llibres que recullen 250 mites i llegendes grecs i romans, amb la característica comuna de la transformació de personatges i éssers en animals, plantes, etc. Té tres parts: primer els protagonistes són divinitats, segon hi ha narracions sobre herois i, finalment, les figures que els antics consideraven històriques. No segueix un model determinat; feia breus composicions èpiques que de vegades s'aplegaven en reculls.