Tàrraco Romana: Guia dels Monuments Antics de Tarragona
Tàrraco: Orígens i Consolidació Romana
Tàrraco, l'actual Tarragona, va veure l'arribada dels romans a l'inici de la Segona Guerra Púnica (218 a.C.). Un cop acabada aquesta guerra, Tàrraco va continuar sent una base militar fonamental en la consolidació i l'extensió del poder romà sobre la península Ibèrica.
A la segona meitat del segle I a.C., va adquirir la categoria de colònia amb el nom oficial de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco.
El Circ Romà de Tàrraco
L'edifici del circ separava i, alhora, comunicava, a través d'escales i de les voltes laterals, l'àrea residencial de la ciutat amb el fòrum provincial.
L'estructura del circ va ser reaprofitada ja des del segle V per a noves construccions, de manera que ha quedat engolida per la ciutat, però sense desaparèixer. Cal dir que l'estat de conservació és excepcional per a un edifici d'aquestes característiques.
L'Amfiteatre de Tàrraco: Espectacles Violents
L'últim gran edifici per a espectacles, després del teatre i del circ, construït a Tàrraco va ser l'amfiteatre, aixecat a principis del segle II d.C. Destinat als espectacles violents —lluites de gladiadors, caceres de feres i execucions—, va ser ubicat fora muralla, a la vora de la platja, tot aprofitant un pendent del terreny per recolzar-hi la graderia.
D'aquestes estructures de morter solament s'han conservat la petita part central del cantó del mar, a l'entorn de l'arc d'accés a la tribuna de les autoritats (el pulvinar). La cavea, amb una capacitat per a unes 14.000 persones, estava dividida en tres sectors horitzontals en els quals es distribuïen els espectadors segons el seu estatus social, en ordre ascendent des de les tres fileres inferiors ocupades per l'estament privilegiat.
L'arena té la forma d'una el·lipsi. Dues fossae la creuen en angle recte. Tot i que avui són visibles, en l'antiguitat quedaven cobertes per un empostissat. Durant les excavacions s'hi van trobar restes de muntacàrregues, accionats per contrapesos de pedra, que pujaven homes i feres a la pista.
El Fòrum de la Ciutat
A l'extrem sud-oest de Tàrraco s'alçava el fòrum, el centre administratiu i religiós de la ciutat i del seu districte judicial (conventus). Es conserva, en canvi, bona part de la basílica, construïda al nord-est del complex en època d'August, quan tot el fòrum va ser reformat. Es tractava d'un edifici cobert, de tres naus, amb una columnata entorn de tot el seu perímetre que permetia elevar la nau central i il·luminar l'espai interior. Pel que fa a la resta d'edificis que solien trobar-se en el fòrum, només s'han pogut identificar les restes d'un temple dedicat a deesses.
El Teatre Romà de Tàrraco
La construcció del teatre va ser contemporània a la del fòrum de la ciutat, en temps d'August, i per al seu emplaçament es va triar un indret proper a aquest, tot i que fora muralla, i amb un fort pendent natural. Així es va poder aprofitar el desnivell perquè la cavea (graderia) recolzés en part a la roca. Actualment es conserven solament les cinc grades inferiors, amb dos breus trams d'escala, a més de l'orquestra i algunes restes del prosceni (escenari) i del fonament del frons scaenae. Igualment, és possible observar encara els forats per als pals que aguantaven el teló, que pujava per tapar l'escenari. També resten algunes estàtues i elements arquitectònics de la decoració del frons scaenae.
El Fòrum Provincial de Tàrraco
A banda del fòrum per als afers de la ciutat, a Tàrraco hi havia un altre fòrum, exclusivament dedicat a l'administració provincial. El fòrum provincial constitueix un complex desmesurat, fins i tot si el comparem amb els fòrums imperials de la mateixa Roma. Malgrat que quedava dins les muralles de Tàrraco, el recinte no depenia de la colònia, sinó que estava sota l'autoritat del consell de representants de tota la província de la Hispània Citerior Tarraconense, que s'hi reunia anualment per elegir el flamen del culte imperial. Religió i política es reunien en el fòrum com els dos vessants del poder imperial.
El conjunt s'articula en les dues terrasses superiors, tot i que el mateix programa constructiu ja devia contemplar la continuïtat amb una tercera, la del circ, bastit poc després, però amb íntima connexió amb el fòrum provincial, ja que allotjava diversos accessos per arribar al fòrum. En la terrassa més alta, el temple, probablement consagrat a August, presidia el complex envoltat d'un ampli recinte porticat, del qual s'han trobat trams del mur i elements decoratius.
A diferència del temple, la immensa plaça de representació, que ocupava la terrassa mitjana, sí que s'ha conservat en bona part.
L'Aigua a Tàrraco: Aqüeductes i Termes
El subministrament d'aigua durant el període republicà va dependre del curs irregular del riu Francolí i, sobretot, de les aigües del subsòl, acumulades de manera natural en un impressionant conjunt càrstic de cavitats i llacs subterranis, situats sota l'espai entre la basílica i el teatre. Per això, a la zona on es va estendre la ciutat baixa de Tàrraco era possible obtenir aigua a través de la perforació de pous i de brolladors naturals, que ja van ser aprofitats pel poblat ibèric precedent i dels quals els romans se'n servien. Així mateix, s'ha trobat recentment una llarga galeria subterrània (cuniculus) d'època romana, excavada amb la finalitat de recollir aigua per dur-la fins al port militar. Sembla, doncs, que el primer aqüeducte de Tàrraco va ser sota terra i que constituiria un extens sistema subterrani de conducció d'aigua.
Però en època imperial, l'aigua provinent del riu i de pous, fonts i cisternes va esdevenir insuficient per a les necessitats creixents de la ciutat. Així és que al segle I d.C. es van construir tres aqüeductes per assegurar la provisió de l'aigua necessària des dels rius propers: dos captaven l'aigua del Francolí i un del Gaià. El més llarg, per mitjà de dues fileres d'arcs, va salvar una barrancada. És el famós Pont del Diable (Aqüeducte de les Ferreres).
A Tarragona s'han descobert diverses estructures de banys, tant privats com públics, que evidencien la importància de l'aigua en la vida quotidiana romana.