Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

L'oratòria llatina

Dels discursos de Ciceró s'ha fet una distinció radical entre els judicials i els polítics. No podem comprendre els uns sense els altres. En les Verrines, l'acusació contra el governador corrupte Verres és un atac a la classe dirigent i els seus abusos sobre l'administració de les províncies.

Les Filípiques són l'obra mestra de l'eloqüència ciceroniana. Ací podem veure la unió entre pensament polític i estil, per als quals la mesura essencial és l'equilibri. El governador ideal ha d'estar basat en el consensus omnium bonorum. Ciceró encara creia que es podia governar amb les paraules i idees: fou un error que pagà amb la vida.

L'edat imperial

Després de les guerres civils, tot i que les institucions siguin...

Guia de Declinacions Llatines i Funcions Sintàctiques

Aquesta guia detalla les funcions sintàctiques associades als casos llatins i presenta les taules de la primera i segona declinació amb exemples clars.

Casos Llatins i la seva Funció Sintàctica

La següent taula resumeix els casos llatins, la seva funció sintàctica principal i si requereixen l'ús d'una preposició.

Declinacions Llatines: 1a i 2a

A continuació, es presenten les taules completes...

Atenes: organització social i política

Durant l’època de Pèricles, la població es dividia en tribus (phylai); cada tribu es subdividia en:

• Eupàtrides: els nobles.
• Geómoros: els pagesos.
• Demiürgs: els artesans.
• Metecs: estrangers residents a Atenes.

El govern democràtic incloïa les magistratures o càrrecs públics, les assemblees deliberatives i les assemblees judicials.

Magistratures

• Arconts: eren nou i s’elegien per un any.
• Estrategs: eren deu, elegits per l’assemblea popular. S’encarregaven de dirigir els exèrcits i de negociar tractats.
• Presbeis: una mena de senadors; també actuaven com a ambaixadors i signaven tractats de pau amb altres pobles. La seva persona era considerada sagrada i inviolable.
• Oligarques: encarregats de les

La família i l'estirp (Gens)

Per als romans, la família era un element d'una gran importància. Per damunt hi havia una altra agrupació social que encara tenia més pes: l'estirp (gens) o grup familiar. Tots els membres de la gens compartien el culte religiós, una sepultura i un nom comuns.

L'autoritat del Pater Familias: la Patria Potestas

L'autoritat del pater familias era gairebé absoluta. Aquesta autoritat, que arribava fins i tot al dret de vida o mort, rebia el nom de patria potestas. El pare era l'únic que podia acceptar o rebutjar una filla o un fill acabat de néixer, i l'únic membre de la família que tenia capacitat jurídica.

La família romana era una petita societat religiosa i, evidentment, el pater familias era el summe sacerdot....

dret ROMà: conjunt dels principis de dret que han regit  la societat romana en diverses èpoques .diferències socials: es basaven en el naixement i en la riquesa de l’individu o la família, van canviar i es van anar transformat al llarg de la història.(la 1r diferenciació que es va mantenir tant a la monarquia, com durant la república i a l’Imperi, era entre homes lliures i esclaus).homes lliures:totes les persones que no havien o esdevingut esclaus.patricis: descendents de les famílies fundadores de Roma.plebeus: descendents de les primeres famílies que van instal.Lar-se a Roma.clients: eren plebeus que voluntàriament es posaven sota la protecció d’un patrici, a qui anomenaven patronus.lliberals:el formaven els pocs esclaus

Muralles de Tàrraco: Història i Evolució

La muralla de Tàrraco va experimentar dues grans fases de construcció i ampliació:

Fase I (Segle III aC)

En la *primera fase* (segle III aC), la muralla tenia una amplada de 4 m i 6 m d’alçada. Estava reforçada amb torres de planta rectangular, de les quals se'n coneixen tres:

• La Torre de Minerva
• La Torre del Cabiscol
• La Torre de l’Arquebisbe

Fase II (Segle II aC)

En la *segona fase* (segle II aC), la muralla es va ampliar significativament a causa de les campanyes militars del cònsol Cató contra les revoltes de les tribus indígenes. També es va augmentar l’amplada (fins a 6 m) i l’alçada (fins a 12 m) de la muralla.

La tècnica constructiva consistia en una base de blocs megalítics (enormes)...

Principals Assentaments Romans a Hispània

Barcino: La Colònia Romana de Barcelona

Barcino es trobava al Mont Tàber, entre els rius Llobregat i Besòs, en territori dels laietans. Fou fundada per l’emperador August cap al 14 aC com a colònia per a veterans. Presentava una estructura típica romana, definida per:

• El cardo maximus i el decumanus maximus.
• Muralles defensives i un fòrum central.

La ciutat comptava amb termes, domus (cases), aqüeductes, un temple i necròpolis als afores. Als segles III i IV, a causa de la inestabilitat de l’Imperi, es van reforçar significativament les muralles.

Actualment, es conserven restes importants, com la muralla romana, les columnes del temple d’August i trams de l’aqüeducte, visibles principalment...