La Societat Romana: Família, Educació i Vida Quotidiana

La família i l'estirp (Gens)

Per als romans, la família era un element d'una gran importància. Per damunt hi havia una altra agrupació social que encara tenia més pes: l'estirp (gens) o grup familiar. Tots els membres de la gens compartien el culte religiós, una sepultura i un nom comuns.

L'autoritat del Pater Familias: la Patria Potestas

L'autoritat del pater familias era gairebé absoluta. Aquesta autoritat, que arribava fins i tot al dret de vida o mort, rebia el nom de patria potestas. El pare era l'únic que podia acceptar o rebutjar una filla o un fill acabat de néixer, i l'únic membre de la família que tenia capacitat jurídica.

La família romana era una petita societat religiosa i, evidentment, el pater familias era el summe sacerdot. Només ell podia celebrar els ritus familiars.

Els déus domèstics romans

Cada família tenia els seus propis déus domèstics:

• El protector de la casa era el lar, que es venerava en una petita fornícula (altar).
• Els protectors de les provisions eren els penates.
• Les ànimes dels difunts eren els manes.
• La divinitat particular de cada home era el genius.

El paper de la dona romana

La dona romana tenia força llibertat d'acció, fet impensable en moltes societats de l'antiguitat. Tot i això, sempre estava sota el control d'un home. No gaudia de la major part dels drets polítics, religiosos i jurídics, però en la família gaudia de força consideració i ocupava un lloc molt respectable.

Els fills i el sistema de Tria Nomina

L'acceptació del nounat

Quan naixia un infant, es posava als peus del pater familias. Ell era qui decidia si era acceptat o no a la família. Si el pare el prenia en braços, volia dir que el reconeixia i que el posava sota la seva patria potestas. Si no l'agafava i es girava d'esquena, no l'acceptava i era venut com a esclau o fins i tot degollat. El pare feia una cerimònia religiosa perquè els déus domèstics rebessin el nounat a la família.

El sistema de noms (Tria Nomina)

Per posar els noms utilitzaven el sistema de tria nomina, format per tres distintius (tot i que de vegades n'hi havia un quart):

• Praenomen: Seria el nostre nom de pila. Era el nom personal i generalment s'escrivia abreujat.
• Nomen: El duien tots els membres que descendien dels mateixos avantpassats.
• Cognomen: Sobrenom referit al lloc d'origen.
• Agnomen: Generalment indicava una gesta bèl·lica.

Les nenes tenien un nom, normalment el del pare en femení. Si n'hi havia més d'una, se li afegia un distintiu (maior, minor, prima...). Les noies sempre depenien d'un tutor i, per tant, no aconseguien mai la condició de major d'edat.

L'educació a l'antiga Roma

L'educació familiar (fins als set anys)

Fins als set anys, l'educació dels infants era cosa de la mare, la qual, personalment o bé amb l'ajut d'alguna dona de la família, els ensenyava a fer els primers passos, a parlar i els acompanyava en els seus jocs.

A partir d'aquesta edat, als nens el pater familias els ensenyava a llegir i escriure, però el principal objectiu era la formació moral, religiosa i civil. En canvi, les filles depenien més de la mare, que les ensenyava les tasques domèstiques.

Les tres etapes de l'ensenyament formal

A partir del segle II a.C., els romans van descobrir que l'educació familiar resultava insuficient, ja que els pares no tenien ni temps ni prou coneixements per formar personalment els seus fills, i van començar a confiar l'educació a preceptors, generalment esclaus.

Educació Primària

• Edat: Infants des dels set anys fins als dotze.
• Lloc: Les classes es feien en galeries (pergulae).
• Mestre: El magister.
• Metodologia: Els alumnes seien en bancs o tamborets (subsellia) i s'agrupaven entorn del mestre, que seia en una cadira amb respatller (cathedra). Els ensenyava bàsicament a llegir (legere), escriure (scribere) i a comptar (calculare).

Educació Secundària

• Edat: Dels dotze fins als setze o disset anys.
• Professor: El grammaticus, força més ben considerat que el magister.

Educació Superior

• Edat: Aproximadament dels disset als vint anys.
• Accés: Estava reservada a una minoria, només hi assistien alumnes de classe alta interessats en la carrera política, administrativa o en l'advocacia.
• Professor: El rhetor, que instruïa els alumnes en l'art de l'oratòria per elaborar grans discursos.
• Pràctiques: També feien discursos davant dels companys: les suasoriae (discursos retòrics que volen persuadir d'alguna cosa) i les controversiae (debats amb continguts jurídics).

Estris i materials escolars

Els alumnes utilitzaven diversos materials per a l'aprenentatge:

• Tauletes encerades (tabellae): De forma rectangular, que mitjançant anelles o cintes s'unien en llibrets de dues o tres tauletes.
• Stilus: Tenia un extrem punxegut per ratllar la cera i l'altre aplanat (en forma d'espàtula) per esborrar.
• Llibres (libri):
  • El volumen, que era una tira d'uns vint fulls de paper encolats al costat de l'altre i que s'enrotllaven.
  • El codex, un quadern de fulls de pergamí cosits en plecs d'una manera molt semblant als nostres llibres.
• Eines d'escriptura: S'utilitzava el càlam (calamus), una mena de canya amb punxa, i la ploma (penna), que se sucava en tinta negra (atramentum), continguda en un tinter (atramentarium).
• Transport: Per guardar tot això, els alumnes tenien una mena de cartera (capsa).