Origen de Roma, la llengua llatina i classes socials
Origen mític de la ciutat
Els déus van manifestar que havia de ser Ròmul el fundador de Roma i que seria el primer rei.
Quan van conèixer el seu origen, els bessons van lluitar contra l’usurpador del tron del seu avi.
Quan van consultar els déus, aquests van determinar que fos Ròmul el fundador de la ciutat. Rem no va acceptar de bon grat la decisió dels déus.
Ròmul, molt enfadat, el va matar clavant-li un cop al cap.
Ròmul va desaparèixer enmig d’una tempesta i va ser convertit en déu.
Origen històric
L’origen de la llengua llatina es remunta al III mil·lenni aC. El llatí forma part de la família indoeuropea.
Aquestes tribus van emigrar cap a Europa i Àsia. L’indoeuropeu es va transformar i va originar altres llengües.
El llatí és una llengua que parlaven els llatins, antics habitants del Laci, regió d’Itàlia central, al costat del riu Tíber.
El poble d’origen indoeuropeu va fundar la ciutat de Roma; els romans van anar imposant poc a poc la seva llengua.
El llatí es va convertir en la llengua oficial d’un ampli àmbit geogràfic. Les llengües són com organismes vius.
El llatí, des dels seus orígens, va evolucionar; la llengua parlada va anar transformant-se fins a donar lloc a les llengües romàniques, i va continuar exercint una influència important.
Classes socials
3.1 Els patricis
Eren els primers habitants de la ciutat, agrupats en famílies, gentes, cúries i tribus.
Només ells formaven el populus i gaudien de tots els privilegis que atorgava el dret de ciutadania, principalment el de participar en l’assemblea dels comicis curiats (el poble reunit per cúries) i el de poder accedir al senat.
3.2 Els plebeus
Eren homes lliures, però amb menys drets polítics; es dedicaven a conrear la terra i a altres activitats professionals, que feien generalment per gremis.
3.3 Els clients
Persones lligades jurídicament als patricis. Eren lliures, però tenien un vincle especial amb un senyor (patronus), a qui professaven respecte i veneració.
A canvi en rebien el nom gentilici i protecció de tota mena.
3.4 Els lliberts
Eren esclaus que havien aconseguit la llibertat, perquè l’havien comprada o bé perquè el senyor (dominus) se la havia atorgada pels seus mèrits.
3.5 Els esclaus
Eren presoners de guerra o havien nascut de pares esclaus; també podien ser persones condemnades per la justícia a perdre la ciutadania i la llibertat.
Els esclaus no tenien absolutament cap dret, ni tan sols el dret a la vida.