L'Oratòria Romana: De Ciceró als Seus Successors
L'Oratòria a l'Antiga Roma
Introducció a l'Art de Parlar en Públic
L'oratòria, l'art de parlar bé en públic, va ser un dels gèneres literaris més distingits a l'antiga Roma. Aquest art, practicat pels oradors que es dirigien al públic o escrivien discursos, es diferenciava de la retòrica, que n'estudia les regles. Estretament lligada a la vida pública i política, l'oratòria requeria un clima de llibertat per al seu desenvolupament. Aquest fet explica el seu auge durant la República Romana i la seva posterior decadència durant l'Imperi Romà.
L'Oratòria abans de Ciceró
Malauradament, només ens han arribat fragments dels discursos dels primers grans oradors romans. Sabem per referències posteriors que van ser nombrosos i sovint excel·lents. El discurs de Meneni Agripa, pronunciat el 492 aC per evitar la secessió de la plebs, es considera un punt de partida de l'eloqüència romana. El primer orador romà conegut és Api Claudi el Cec, cònsol l'any 307 aC, famós per un discurs contra Pirros, rei de l'Epir. Tot i això, es considera que l'oratòria com a gènere literari comença amb Marc Porci Cató (234-149 aC), tot i que la força dels seus discursos semblava residir més en la seva personalitat que en l'habilitat retòrica.
Marc Tul·li Ciceró (106-43 aC)
Nascut l'any 106 aC a Arpino, Ciceró esdevindria el més gran dels oradors llatins. Va rebre una sòlida formació del seu pare i la va ampliar a Roma estudiant dret, filosofia i eloqüència. Va perfeccionar els seus estudis a Grècia, on es va impregnar d'hel·lenisme. De tornada a Roma, va triomfar com a advocat, especialment amb la condemna de Verres, un governador corrupte, gràcies als seus admirables discursos, les Verrines. Va progressar en política, sent qüestor a Sicília, edil, pretor i finalment cònsol l'any 63 aC. Durant el seu consolat, va descobrir i denunciar la conspiració de Catilina amb els seus famosos discursos, les Catilinàries. Entre les seves obres de retòrica destaquen Sobre l'orador i Brutus, una història de l'oratòria grega i romana, i L'orador. Va ser assassinat l'any 43 aC per soldats d'Octavi, víctima dels pactes del segon triumvirat, després d'haver atacat durament Marc Antoni en les seves Filípiques.
L'Oratòria després de Ciceró
Amb la fi de la República, l'oratòria política va entrar en decadència, accentuada amb la instauració del principat. Aquesta situació va ser denunciada per Tàcit a El diàleg dels oradors i, sobretot, per Quintilià, autor de les Institutiones oratoriae, on defensa els principis ciceronians i critica els rètors del seu temps per haver-los oblidat.