Emperadors Romans: Dinasties Julio-Clàudia i Flàvia
L'Imperi Romà: Cronologia (27 aC - 476 dC)
Dinastia Julio-Clàudia (14 dC - 68 dC)
Tiberi (14 - 37 dC)
Tiberi era fill que Lívia, l'esposa d'August, havia tingut amb el seu primer marit. Els últims anys de la seva vida, l'emperador Tiberi va continuar aïllat a Capri, on va morir sense decidir la seva successió entre el seu nét Gemel o el seu nebot-nét Gai.
Gai Cèsar "Calígula" (37 - 41 dC)
Calígula ha passat a la història com un tirà boig, monstruós i cruel, responsable d'excentricitats com nomenar senador el seu cavall Incitatus, de cometre incest amb les seves germanes i creure's un déu vivent —ni més ni menys que Júpiter. Va intentar convertir Roma en una monarquia autocràtica de caire oriental. Finalment, va ser executat per la guàrdia pretoriana.
Claudi (41 - 54 dC)
Els mateixos pretorians que van assassinar Calígula van proclamar el seu successor, el seu oncle Claudi.
Claudi, que ja havia arribat als cinquanta anys, havia passat tota la vida dedicat a l'erudició històrica, sovint ridiculitzat i relegat a un segon terme dins la dinastia pels seus defectes físics i la seva pretesa incapacitat intel·lectual. Tanmateix, Claudi va ser un governant força assenyat i eficaç.
Neró (54 - 68 dC)
Amb Neró, comença un règim de terror i augmenten els impostos. Va ser sospitós d'haver incendiat la ciutat de Roma per reconstruir-la al seu gust, acusant-ne els cristians. Finalment, Neró va ser deposat pel Senat i es va suïcidar durant la seva fugida, exclamant la famosa frase: "Quin artista mor amb mi!".
L'Any dels Quatre Emperadors (69 dC)
L'any 69 dC va ser un període de profunda crisi política, conegut com l'Any dels Quatre Emperadors. Amb la mort de Neró, es va produir un buit de poder que va donar lloc a un seguit de lluites internes per la successió. Galba, Otó, Vitel·li i Vespasià van ser els quatre emperadors que van lluitar pel poder en un curt espai de temps. Finalment, Vespasià va emergir com a vencedor, establint una nova dinastia.
Dinastia Flàvia (69 - 96 dC)
Vespasià (69 - 79 dC)
Després dels difícils anys de crisi, Vespasià va propiciar la recuperació econòmica de l'Imperi. Va obrir el Senat a més provincials i va promoure l'ordre eqüestre, en comptes dels lliberts, en l'administració pública. Així mateix, va emprendre grans obres públiques, com la construcció de l'Amfiteatre Flavi, més conegut com el Colosseu. Durant el seu regnat, el seu fill Titus va conquerir i destruir Jerusalem.
Titus (79 - 81 dC)
El breu regnat de Titus va estar marcat per grans calamitats: l'erupció del Vesuvi, que va sepultar les ciutats de Pompeia i Herculà, i un nou incendi devastador a Roma. Malgrat tot, va ser un emperador popular i va inaugurar solemnement l'Amfiteatre Flavi (el Colosseu).
Domicià (81 - 96 dC)
Domicià es va guanyar l'estimació del poble i de l'exèrcit, però va generar un profund odi en la classe senatorial. Després del seu assassinat, el Senat el va condemnar a la Damnatio Memoriae, esborrant el seu nom i la seva imatge dels registres públics.