Organització Social i Política de la Roma Republicana

-494 ac,lex sacrata,va permet l'elecció dls tirbuns d l plebs.

-450ac,yei d les xii taules,bases pr igualar els drets entre patri.I plebe.

-445ac,yei canuleia, lagalitzà l matrimoni entre patri.I plebe.

-367ac,yeis licinies,permeten als plebeus l'accés al consolat.

-s.Iii,la plebs obté la plenitud dl drets polítics i civils.

 org.Social

persones yiures: - ciutadans->patricis (d ls primitives fams.Fundadores d r)

-no ciutadans->plebeus (provinents d poblacions conqrides)

persones no yiures: -esclaus

 ciutadans: -patri.+ plebs.Mes rics=noblesa (clse senatorial)

-cavayers,plebs.Q s dediqn al comerç

-proletaris,plebs.Mes pobres

no ciutadans: -extrangers

-yiberts,esclaus yiures,amb obligacionsi limitacions juridiqs.

la yibertat s podia aconseguir en l cens com ciutada,amo en presencia dun pretor,amo en l testament.

senat

-300/sil·la a 600/ cèsar a 900 senadors.

-maxim organ d representació,i ractificaven totes les decisions legislatives i executives.

-les sesions eren convocades per consols,pretons a la cúria ostilia.

-els ciutadans s reunien en assambleas,les funcions principals eren: aprovar les yeis i elegir magistrats.

comicis curiats: formada per patis.//comicis centuriats: d tot l poble//comicis tributs: del poble per tribus,on s podia votar per grups. 

org.Política

-2 consols escoyits cada any per l'assamblea formada per patris.

magistratures,ciutadans q ostentaven 1 carrec public d manera gratuita.

-eren elgits pl poble en 1a assamblea.Les eleccions s feien al juliol,xo no entravaen funcins fins lany seguen.

-a la majoria d edat= dret a votar i ser candidar.Xo calia tenir fet l srvei militar,després podia accedir a la qüestura (1esgalo carrera política)

-carrera política,era progresiva i calia passar per les: qüestura,edilitat,preutra,consolat.

-1a magistratura duraba 1any,i no podien accedir a 1 carrec ja exercit fins als 5anys.

-cada magis.Representada per 2 o mes,amb = d'autoritat i dret a vetar-s.

2 tipus: oridinaries (sitaucio política estable) extraordianries (periy imminent).

-consols,maxima autoritat civil i militar.Convocaven i presidien l senat.

-pretons,respons.D adiminstracio d justícia.

-edils,s'ocupaven d adiminstracio municipal.

-qüestors,adiminstraven l 3or publi.

-censors,elaboraben els cens dels ciutadans,tenien cura d la moral publica i controlaven els costums.

-tribuns d la plebs,defensar la plebs contra els abusos dels patris.

--dictadors,amb plens poders.

--mestre d cavayeria,l seu yoctinent.