L'Urbanisme Romà: Ciutats, Edificis i Espectacles
Les ciutats conquereixen el territori
L'únic nucli urbà a l'àrea cultural ibèrica que hi havia quan els romans van arribar era Empòrion, mentre que la ciutat més important romana de la península va ser Tàrraco. El programa romà de colonització de la Península Ibèrica es basava en el repartiment de terres entre veterans de l'exèrcit. Les ciutats romanes eren el punt bàsic dels territoris on es trobava de tot, mentre que els territoris es dividien en parcel·les.
L'amfiteatre
- Arena
- Fossae: Magatzem
- Cavea (graderia)
- Vomitoria (accessos que porten a les grades)
- Velum (lona per protegir el terra dels espectadors)
- Pulvinar (part de la tribuna destinada a les autoritats)
Els espectacles eren: espectacles de feres, representacions navals, combats i execucions.
El circ
- Spina: terraplè que dividia l'arena pel mig
- Meta: columnes
- Pulvinar: ocupat pels magistrats, família imperial i espectadors privilegiats
- Càrceres: cotxeres d'on sortien els carros a l'arena
- Carceres: part del circ on s'asseia el públic
Biga (carro de dos cavalls), Quadriga (4 cavalls), Auriga (conductor de carro), Factio (equip de curses), Naufragium (accident de cursa).
El fòrum
El fòrum era una plaça pública: un gran espai a l'aire lliure, de forma generalment rectangular i envoltat de porxos. Era el centre de tota la vida de la ciutat, tant si era política, comercial, religiosa o de lleure.
La basílica
L’origen arquitectònic més probable de la basílica són les sales d’audiència dels reis Ptolemeus d’Egipte, derivats al seu torn de les sales hipòstiles dels palaus i temples faraònics. A la ciutat romana la basílica és un edifici annex al fòrum, del qual és una ampliació arrecerada.
El temple
El temple principal de la ciutat solia estar dedicat a la Tríade Capitolina, composta pels déus Júpiter, Juno i Minerva, igual que el Capitoli de Roma, o bé al culte de l'emperador. Era l'edifici més destacat del fòrum, tant per la seva posició central com per la seva situació elevada. Al mateix fòrum, com també en altres llocs de la ciutat, n'hi solia haver altres, consagrats a diverses divinitats. L'arquitectura del temple romà es forma sota la doble matriu itàlica i grega. En efecte, els primers temples romans van ser construïts seguint el model itàlic -segons alguns etrusc. Així s'aixequen sobre un podium, una base rectangular elevada, al qual s'accedeix per una escala frontal, que condueix a un porxo sostingut per columnes. El porxo arrecera l'entrada a l'interior (cella) on solia haver-hi una imatge del déu. Ara bé més tard aquesta estructura va ser lleugerament modificada per la influència grega. La diferència bàsica entre el temple romà i el grec era que el porxo sostingut per columnes envoltava el temple grec completament i no solament per la façana de davant. Així és que els constructors romans van intentar acostar-se al model grec.