Historiografia Romana: Autors Clau i Evolució de la Narració Històrica

La Historiografia: Llenguatge i Contingut Real

Quan parlem d’historiografia, parlem de narrar una història caracteritzada per l’ús del llenguatge en prosa, però també pel tipus d’història que recull: és una història real.

La història és un art i un saber, i així queda representat inclús en la mitologia, en ser-li assignada una Musa protectora: Clio.

Inicis i Desenvolupament de la Historiografia

La historiografia va començar amb les descripcions etnografiques de regions gregues i bàrbares, i la temàtica comuna era la bèl·lica.

Els autors romans segueixen les mateixes línies: narració en prosa d’esdeveniments passats o actuals, principalment de tema bèl·lic, però el que interessa és la seua història; se centren en la història de Roma.

Evolució dels Escriptors Llatins

Al principi, els historiadors llatins escrivien en grec, però a mitjan segle II a.C., Cató va escriure Orígenes, una història de Roma des de la seua fundació. Més tard, van aparèixer els annalistes, que s’encarregaven de crear, mitjançant llegendes i documents públics o privats, una història oficial de Roma. Es crea, per tant, un sistema de datació “ab urbe condita” (des de la fundació de la ciutat).

Autors Romans Fonamentals

Com a autors romans fonamentals tenim:

Juli Cèsar (100 a.C. - 44 a.C.)

• Marca la fi de la República i el naixement de l’Imperi.
• Va nàixer en una família de l’aristocràcia romana i, com a polític, va formar un triumvirat amb Pompeu i Cras.
• Mentre era cònsol, va conquerir les Gàl·lies, guerra per la qual va ser molt criticat, i per a justificar-se de la seua intervenció va escriure els seus Comentaris sobre la Guerra de les Gàl·lies.
• Més tard, a conseqüència de la seua rivalitat amb Pompeu, es van enfrontar en una guerra civil, on Cèsar va eixir guanyador i va escriure Comentaris de la Guerra Civil.

L’obra de Cèsar ha estat valorada com a model d’una prosa senzilla.

Sal·lusti (86 a.C. - 35 a.C.)

• Es va unir al partit de Cèsar i gran part de la seua fortuna prové del saqueig que va realitzar aprofitant-se del càrrec.
• Quan mor Cèsar, Sal·lusti es retira i es dedica a escriure La conjuració de Catilina i La guerra de Jugurta.
• En les seues obres mostra un to moralista, on ataca l’ambient de corrupció de Roma en el qual ell mateix va viure.

Podem considerar a Sal·lusti més autèntic historiador que Cèsar, ja que en Sal·lusti sí que hi ha un vertader afany per investigar les causes, conseqüències, concatenació espiritual i lògica dels fets narrats.

Tit Livi (59 a.C. - 17 d.C.)

La seua obra Ab urbe condita, comprenia 150 llibres, dels quals va arribar a escriure en una vida d’absoluta dedicació a l’obra. Tit Livi va consultar i va conèixer àmpliament tot el material historiogràfic tant d’autors grecs com romans.

Tàcit (55 d.C. - 120 d.C.)

Es caracteritza per una visió menys idealista de Roma i més pessimista, i és molt exigent en la tasca de buscar informació exacta, comprovar-la i jutjar-la. Les seues obres més importants són Germania, Annales...