El teatre a l'antiga Roma: Història i arquitectura

El teatre a l'antiga Roma

Les representacions de tragèdies, comèdies i altres peces dramàtiques mai no van tenir una gran popularitat a Roma. Al començament, eren tan sols imitacions d’obres estrangeres, sobretot del teatre grec, i van haver de passar força anys perquè Roma tingués comediògrafs tan importants com Plaute i Terenci.

Orígens del teatre

Sens dubte, hem d’anar a Grècia si volem trobar els orígens del teatre. Al principi, les representacions teatrals tenien un rerefons religiós, relacionat amb el culte a Dionís, el déu del vi, però també eren un símbol de la transgressió i de la festa popular.

Estructura d’un teatre romà

L’any 145 aC es va aixecar el primer teatre de fusta permanent i el 55 aC Pompeu va fer edificar un teatre de pedra.

En l’època de l’emperador August es van construir els dos teatres més famosos de Roma: el de Balb i el de Marcel. L’imponent teatre de Marcel tenia capacitat per a 20.500 espectadors.

L’estructura i les diferents parts d’un teatre, sempre de planta semicircular, són les següents:

• La càvea (cavea) o graderia era semicircular i escalonada. Els espectadors hi seien d’acord amb la seva categoria social: les primeres grades eren reservades als senadors; les següents, a l’estament dels cavallers, i la resta, al poble. S’hi entrava pels accessos (vomitoria), que donaven a unes escales radials (scalae), les quals separaven la graderia en sectors verticals (cunei). Uns passadissos circulars (baltei) dividien les grades en tres sectors horitzontals (maeniana): l’ima cavea era el sector inferior, la media cavea, el central, i la summa cavea, el superior.
• L’orquestra (orchestra) era la zona semicircular que hi havia al peu de la graderia. Estava reservada als senadors.
• L’escenari (scaena) era d’una majestuositat destacable. Constava de diferents sectors: el proscaenium, el postscaenium i el subscaenium.

Com que els teatres eren construccions descobertes, els dies que plovia o feia molta calor podien cobrir-se amb un tendal (velum), que tapava tot l’edifici.

La característica més destacable dels teatres era la seva qualitat acústica immillorable; les condicions del so eren quasi perfectes.