Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Llatí

Anàlisi Sintàctica de Textos Llatins

A continuació es presenta una anàlisi dels complements i funcions sintàctiques presents en fragments llatins:

• Brundisium → Complement Circunstancial de Direcció (CC de direcció).
• cum legionibus VI → Complement Circunstancial de Companyia (CC de companyia).
• pervenit → Verb principal.
• quas → Complement Directe (CD) (de *confecerat* i *compleverat*).
• ex novo dilectu → Complement Circunstancial d’Origen (CC d’origen).
• confecerat → Verb.
• in itinere → Complement Circunstancial de Lloc (CC de lloc).
• compleverat → Verb.
• Domitianas cohortes → Complement Directe (CD).
• protinus → Complement Circunstancial de Manera (CC de manera).
• a Corfinio → Complement Circunstancial d’Origen (CC d’origen)

Paradigma: 1a i 2a declinació i futur simple

Nota: es conserven tots els terminis i formes originals; s'han corregit l'ortografia i la presentació.

Adjectiu: paradigma de gènere i nombre

(s = singular, p = plural)

3a declinació i participi (PP)

Observació: s'ha mantingut la distinció entre parasil·làbic i imparasil·làbic i les terminacions originals.

L'Oratòria a Roma: Art i Influència Grega

L'oratòria va ser un dels gèneres més conreats i arrelats a Roma. Amb la influència de Grècia, es pot dir que l'oratòria romana assolí, a més dels objectius pràctics, una categoria literària i artística. El primer gran autor que va teoritzar sobre la retòrica va ser Aristòtil. Ell va dividir l'eloqüència en tres parts:

• Genus laudatium (lloar algú en circumstàncies diverses)
• Genus deliberatiuum (controvèrsia política)
• Genus iudiciale (assumptes que es resolen davant del tribunal)

L'Estructura del Discurs Perfecte: De la Teoria a la Pràctica

Segons els teòrics grecs i romans, tot bon discurs ha de presentar quatre parts ben diferenciades:

• Proemi: L'orador ha d'intentar guanyar-se l'atenció

Etapa Preromana: Sorotaptes i la seva Aportació

Abans de l'arribada dels romans a la península Ibèrica, hi havia diferents pobladors. Influïren en el llatí i, actualment, en el valencià podem reconèixer-hi trets i algunes paraules d'aquelles llengües.

Els sorotaptes: L'any 900 aC comencen a penetrar dins la península Ibèrica onades diverses de pobles indoeuropeus, els sorotaptes i celtes, provinents de l'Europa occidental. El seu nom prové del seu costum de fer cementiris d'urnes.

• avenc
• balma
• barana
• branca
• clenxa
• flumaire
• galta

Els Ibers Valencians: la seva Aportació

Es separen en 3 tribus principals: Ilercavons (nord del riu Millars), Edetans (entre Millars i Xúquer) i Contestans (entre Xúquer i Segura). Grans poblats ibers inclouen Sagunt,...

1. D’Iltirta a Ilerda: els orígens

Abans de la presència romana, Lleida era una ciutat ibèrica anomenada Iltirta. Era la capital dels ilergets, un dels pobles ibèrics més importants del nord-est de la Península. La ciutat se situava al turó de la Seu Vella, un lloc elevat que permetia controlar visualment el territori i defensar-se amb més facilitat.

Tot i això, la manca de restes arqueològiques d’aquesta etapa fa que no puguem conèixer amb exactitud com era aquella primera ciutat. Sabem que existia perquè les fonts escrites i la numismàtica (monedes ibèriques trobades a la zona) ho confirmen.

El primer document oficial on apareix el nom romà de la ciutat és el Bronze d’Àscoli (89 aC). Aquesta placa de bronze inclou una...

Edificis d'Oci i Vida Pública

El Teatre

El Teatre es va construir intramurs a la zona portuària, molt a prop del fòrum de la colònia. Aprofitava el pendent del terreny per a la cavea.

Encara es conserva part dels tres elements estructurals que defineixen un teatre romà:

• La cavea
• L’orchestra
• La scaena

Del gran mur del fons (scaenae frons) s’ha conservat la fonamentació i els forats per encaixar els pals verticals destinats a fer abaixar i apujar el teló mitjançant un sistema de politges. Pel que fa a la cavea, es conserven les cinc primeres grades entorn de l’orchestra, que era l’espai destinat a les personalitats de més rang. Al costat del teatre hi havia una zona enjardinada amb una font i un estanyol. També hi havia termes a la...

Tàrraco: Capital Romana a Hispània

Motius de la Fundació

• Disposaven d’un port natural.
• Hi havia un turó rocallós que oferia característiques perfectes per a la defensa.

Tàrraco va ser la base principal de les campanyes militars durant la Segona Guerra Púnica.

Acabada la guerra, es va convertir en una ciutat i s'hi van fer importants obres públiques:

• Construcció del port.
• Recinte fortificat.

Aquestes obres van afavorir un ràpid desenvolupament de la ciutat.

• 45 aC: Concessió de l’estatus de colònia de dret romà per Juli Cèsar.
• Nom oficial: Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco (nom decidit per August).

Es va convertir en la capital de la Hispània Citerior i, posteriorment, de la Tarraconense.

L'emperador August s’hi va instal·lar...

Colonia Augusta Emerita (Mèrida)

Fundada l'any 25 a.C. per August, va ser un assentament destinat als soldats que havien lluitat al nord de la península, situada al marge del riu Guadiana. Al mig del riu hi ha una illa natural on descansa el pont. La ciutat, envoltada de turons, esdevingué la capital de la Lusitània.

• Infraestructures: Via de la Plata i muralles per defensar la ciutat dels pobles indígenes.
• Edificis públics: Fòrum provincial (temple al culte imperial), fòrum municipal (basílica, temple de Diana), teatre, amfiteatre, circ (extra muros) i termes.
• Aqüeductes: San Lázaro, Aqua Augusta i els Miracles.
• Altres restes: Necròpolis prop de les muralles, Arc de Trajà, Casa de l'Amfiteatre i Casa del Mitreu.

Municipium Emporiae (

1. NOM COMPLET DE LA CIUTAT: Colònia Iulia Urbs Triumphalis Tàrraco

2. FUNDACIÓ DE LA CIUTAT: Els romans arribaren a l'actual Tarragona a l'inici de la Segona Guerra Púnica (218 a.C), quan Gneu Comeli Escipió, per assegurar la nova dominació romana des d'Empúries fins al riu Ebre, va atacar un campament cartaginès situat a la vora d'un poblat ibèric anomenat Kese, a la part baixa de Tarragona. Acabada la Segona Guerra Púnica, Tàrraco va seguir sent una base militar important en la consolidació i l'extensió del poder romà sobre la península ibèrica, gràcies a la seva posició estratègica de port pròxim a l'Ebre i les Illes Balears, ben comunicat amb Itàlia i amb la Meseta Castellana.

3. ESTRUCTURA DE LA CIUTAT (elements urbanístics)

La Casa del Poeta Tràgic

Context Cronològic, Històric i Cultural

La ciutat de Pompeia data del segle I a.C. Segons sembla, va ser fundada pels oscos, poble de la Itàlia preromana, al segle VII a.C.

Ubicada a la badia de Nàpols, era un punt important del comerç entre fenicis i grecs. La colònia Cornelia Veneria Pompeyanorum va rebre aquest nom a partir de l'any 80 a.C.

L'agost de l'any 79 d.C., durant el regnat de l'emperador Titus, Pompeia va ser destruïda pel volcà Vesuvi, quedant enterrada per les cendres i per enormes fragments de pedra tosca. Els seus habitants van morir asfixiats pels vapors de sofre.

En el moment de l'erupció, Pompeia estava habitada per uns 10.000 habitants i era una ciutat plena de vida: amb places, mercats, fonts...