Horaci: vida, obra i llegat de l'poeta líric llatí

Literatura: la poesia llatina

La poesia llatina va començar a desenvolupar-se a partir del segle III aC, quan els romans van adoptar models dels grecs en conquerir Tàrent i Sicília. En el context de les guerres púniques i la conquesta de tota Grècia durant el segle II aC, la influència grega va ser determinant.

Horaci (65 aC - 8 dC)

Horaci, de família de llibertins, pertanyia als neoteroi o poetae novi, denominació que Ciceró els va atorgar de manera despectiva.

Tot i que no va ser tan rellevant en la seva època com Virgili i Ovidi, es pot considerar que Horaci va ser el poeta líric llatí més representatiu, ja que en la seva obra fa referència a ell mateix i als seus sentiments més profunds.

Influències

S'inspira en dos grans líRics grecs: Alceu i Safo de Lesbos, que conreaven la lírica monòdica entre els segles VII i VI aC. El seu mèrit principal va ser adaptar al llatí els principals versos d'aquests poetes.

El precursor: Catul (84-54 aC)

El precursor llatí d'Horaci va ser Catul, que va dedicar gran part de la seva obra al seu amor impossible, Clòdia, a la qual es refereix amb el nom de Lesbia. Era l'esposa del governador de la Gàl·lia Cisalpina, famosa per la seva bellesa i pels escàndols de tota mena. Amb ella va viure moments d'intensa passió, però també grans desenganys. Va fugir d'aquest turment en l'expedició a Bitínia i, quan va tornar a Roma, va decidir trencar amb Clòdia. Catul va morir als 30 anys.

La vida i les obres

Horaci va néixer a Venusia (sud de Roma) l'any 65 aC. Fill d'esclaus emancipats, va anar a l'escola a Roma i, després, el seu pare, perquè la seva formació fos més completa, el va enviar a Atenes, on va estudiar filosofia i va perfeccionar els seus coneixements.

Entre els joves romans que estudiaven a Grècia hi predominava l'esperit republicà, bàndol en el qual lluitava Horaci. Quan Cèsar va ser assassinat, Brutus, un dels assassins, hi va reclutar homes, i Horaci s'hi va apuntar a l'exèrcit. Però després de la derrota de Brutus va tornar a Roma, a la casa paterna. El seu pare estava mort i els seus béns confiscats. La seva vida a Roma va ser difícil. Finalment, l'amnistia li va permetre l'accés a un càrrec descrivint en la feina i a l'Estat. El poc temps lliure que tenia el dedicava a escriure poesia i es va fer amic de poetes ja coneguts, com Virgili, que també li va presentar a Mecenes, conseller d'August. Encara que es veu que l'acte de presentació va ser un autèntic desastre i Mecenes el va ignorar temporalment, al final va haver de reconèixer el seu talent i poc després entrava a formar part del seu cercle, i així van iniciar l'amistat que ni tan sols la mort trencaria. Horaci va morir l'any 8 dC, pocs mesos després de la mort del seu amic i protector Mecenes.

Les primeres obres d'Horaci van ser els Epodes, poemes de joventut, de lírica grega arcaica, i les Sàtires.

Els Epodes

L'obra Epodes recull 17 poemes breus sobre temes molt diversos, escrits d'una manera més o menys violenta i sarcàstica contra personatges anònims que solien ser prototips dels vicis de l'època. Alguns poemes són d'contingut amorós i d'altres estan inspirats en el desig que sacaben les lluites entre els ciutadans romans. També hi ha un poema de tipus bucòlic, el Beatus ille, conegut amb aquest nom pel primer vers del poema, en què canta les delícies de la vida al camp davant dels problemes que comporta viure a la ciutat.

Les Sàtires

Poc temps després d'haver escrit els primers Epodes, escriu els seus dos llibres de Sàtires, que aplegen uns 30 poemes de temes molt variats. Es pot dir que les sàtires horacianes són un símptoma de la renovació moralitzadora impulsada per August. El poeta fa un retrat de la societat del moment, dels vicis i de les lacres socials, i dona una exacta visió del desequilibri moral que porten l'avarícia o l'ambició.

Les Odes

Als 35 anys va escriure les Odes o Carmina, recull de composicions líriques que seguien l'estil de Catul i que pretenien rivalitzar amb la poesia lírica grega. La temàtica de les odes és diversa i inclou cants a l'amor, a l'amistat, etc. Altres poemes són de caire filosòfic i moral i reflecteixen la seva filosofia de vida. També va compondre poemes de contingut religiós i polític, sempre exaltant August com a pacificador de Roma.

Les Epístoles

Posteriorment, va escriure dos llibres d'Epístoles. Es tracta d'una col·lecció de cartes adreçades a diversos amics, especialment a Mecenes, en les quals el poeta continua reflexionant sobre la manera d'obtenir una vida feliç. Mostra com la vida del camp està més propera a la natura i com la tranquil·litat de l'ànima proporciona la felicitat.

Cal destacar en aquest conjunt de cartes la famosa Epístola als Pisons (Ars poetica), en què explica com ha de ser una bona composició poètica. Inspirada en Plató i Aristòtil, aquesta epístola inclou, en els 500 versos, un conjunt de consells i normes generals sobre la forma i la composició de l'obra literària.

El Cant Secular

L'emperador August apreciava l'obra d'Horaci i li va encarregar que escrivís l'himne que seria cantat pel cor de nois i noies amb motiu de la celebració dels Ludi saeculares. El Carmen saeculare va ser escrit per celebrar i agrair als déus l'entrada d'una nova època marcada per la pau i la prosperitat. Animat per l'èxit d'aquest himne, Horaci va escriure l'últim llibre d'odes, en el qual exalta la figura de l'emperador presentant-lo com un semidéu.

Temes destacats

Entre els temes més característics de la seva obra destaquen el beatus ille i el carpe diem.