Declinacions, Temps Verbals i Arquitectura Romana: Guia Completa

1) a, a, am, ae, ae, a / ae, ae, as, arum, is, is

2) us, e, um, i, o, o / i, i, os, orum, is, is - um x3, i, o, o / ax3, orum, is, is

3(c) -, -, em, is, i, e / es x3, um, ibus, ibus - -, -, -, is, i, e / ax3, um, ibus, ibus

3(i) is, is, em, is, i, e / es, es, es, ium, ibus, ibus - ex3, is, i, i / iax3, ium, ibus, ibus

4) us, us, um, us, ui, u / usx3, uum, ibus, ibus - ux3, us, ui, u / uax3, uum, ibus, ibus

5) es, es, em, ei, ei, e / esx3, erum, ebus, ebus

Pr: -m, -s, -t, -mus, -tis, -nt PIm: -bam, -bas, -bat, -bamus, -batis, -bant (estimava) Pper: -i, -isti, -it, -imus, -istis, -erunt (he cantat) Plus: eram, eras, erat, eramus, eratis, erant (havia) Fim: -bo, -bis, -bit, -bimus, -bitis, -bunt (tindrà) Fper: ero, eris, erit, erimus, eritis, erint (hauré)

Pr: 1(e), 2, 3, 4(a) -m, -s, -t, -mus, -tis, -nt (estimi) Pim: 1, 2, 4(re), 3(ere) -m, -s, -t, -mus, -tis, -nt (agafes) Pper: erim, eris, erit, erimus, eritis, erint (hagi estimat) Plus: issem, isses, isset, issemus, issetis, issent (hagués estimat)

Temple: construccions de temple sagrat, situades sobre un podium amb una escalinata frontal, un pòrtic de columnes i, darrere, la cella (nau interior) on hi havia l'altar. Exemples: Ausa, Diana o Claudi Marcel.

Ciutat romana: ciutats sorgides als campaments militars o en zones indígenes conquerides. Romanització. Model urbà de planta octogonal (carrers en angle recte), amb muralla, torres de vigilància i dos carrers principals: Cardo Maximus (N-S) i Decumanus (E-O), on hi havia les quatre portes de la muralla. Fòrum i mercat: centres polític i econòmic.

Amfiteatre: planta ovalada o el·líptica. Arena (part central), cavea (grades). Lluita de gladiadors, naumàquies, etc.

Circ: planta rectangular o semicircular. Cavea (grades), spina (barrera central), carceres (cotxeres). Els ous i els dofins marcaven les voltes a fer.

Teatre: frons scaenae (decorat al fons), cavea ima, media i summa (per a les autoritats).

Enginyeria romana: 150.000 km d'imperi, tots els camins porten a Roma. Servien per a la guerra, el transport de mercaderies i de l'exèrcit, i també per a la pau, els negocis i el turisme. Es feien tractats indicatius del recorregut. A la península hi havia unes 300 vies (8.500 km) que vertebraven les províncies romanes.

Via Augusta: també anomenada «Herculia», anava de la Domitia de la Gàl·lia, al Pirineu, fins a Gades (Cadis) per la costa mediterrània, travessant les províncies de la Tarraconense, la Cartaginense i la Bètica.

Via de la Plata: unia Emerita Augusta (Mèrida) amb Asturica Augusta (Astorga), passant per la Lusitània i la Gallaecia.

Via Nord: branca de la Via Augusta cap a Tarraco, en direcció a Legio (Lleó), passant per Caesaraugusta (Saragossa), Clunia (Coruña del Conde) i Asturica Augusta. Travessava les províncies de la Tarraconense, la Cartaginense i la Gallaecia.